POSTRES.- No sé com s’atreveix aquest home. Al treure’s el mocador de la butxaca, ell usa cosa de roba, no de paper, pensa, segurament, que si se li esqueixa en la sagrada operació la ma no li quedarà molt favorable i no està per deixar-se els dits entre els mocs. Doncs com deia. Altre paperet cal·ligrafiat i primer semblava un telegrama, però es va estenent de debò.
Això dels mòbils també o fan servir aquests que ens manen... I he descobert una conversa dins de la mollera que podria ser aquesta o similar.
- Que ets el president de la Gent..
- Oh, no, soc el president dels PES
- No res, doncs, Jo soc de l’esquerda...
- Senyor sant Jordi !! Que s’enderroca quelcom?
- Noooo...!!!
Com que ara tots aquests subjectes tenen dos personalitats, doncs, mira, si els fa mal el queixal diuen que els fa mal el queixal del president del consell d’administració, però no el queixal propi el dels honors. Ja s’assemblen a la Trinitat. Clar que encara els en falta una, però ja la trobaran.
A les hores amb tres personalitats cadascun no ens entendrem. S’hauran de canviar de camisa i pantalons i sabates cada dos per tres, igual com qualsevol treballador del camp o indústria que es treu la roba bruta cada dia i se’n posa de neta per allò del que diran si els veuen bruts i desgrenyats. Ara podran cobrar quan arribin al triangle a tenir tres sous que per petits que siguin tot suma, caram.
Crec que hem arribat a un xollo que amb la Crisis i tot el que pot succeir ens haurem d’apuntar a les llistes més votades per si ens toca això del triangle, que no aniria mal, per que passi el que passi per més austeritat que per llei o decret es disposi, això sempre raja.
Un consell que potser no hi pensen,- amb l’enfeinyats que estan - per que per trobar les solucions que ens donen en quasi tot, podrien fer com abans es feia quan faltava aigua a la font.
Un cervell il·luminat va descobrir que portant un tros de fusta que en deien la posteta tothom tenia aigua quan li tocava. Era com un torn de poble, allò del jornal perdut, que no es cobrava. Però amb el sistema de la posteta tothom tindria jornal i cobro. Seria una rotació de càrrecs i tothom content. Bé, els que ara ja cobren, potser se’ls faria pesat haver de esperar el torn per manar i cobrar.
Clar, rotar els càrrecs. Sigui per DNI, per que s’està a l’atur i mil coses més que trobarien els experts.
No sé si ni en parlaran, això de la poltrona, noi, noi. Ni per malaltia. Mira, potser si que eixos personatges no poden gaudir d’aquest luxe de posar-se al llit d’un hospital...
Per proposar-ho no mor ningú. Qui sap si ens perdem per parlar i diuen : - Decret de Crisis, Des d’ara començarem el torn per que tots els ciutadans tinguin el que nosaltres, ves, quasi ens sobre. Que ni hagi per tothom. Començarem el torn per el cap de dalt i anar fent. Ho firmo i disposo tal com dic. ( Quan hauran de firmar vindrà el problema, quina persona del personatge ho firma, la primera, segona o tercera ? )-.
