Carme Mas

Impressiona veure la doble tanca que encercla la ciutat de Melilla i, més encara, veure a l’altra banda algun grupets de persones que esperen l’ocasió de passar en unes improvisades tendes de campanya.

Vaig recordar les imatges colpidores de fa uns mesos quan de manera massiva centenars de subsaharaians van saltar la tanca a la desesperada. En aquell moment, el CETI (Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes) que té una capacitat per a 480 persones, va passar en menys de 72 hores de 600 a 1.600 persones acollides.

La situació, ara, és diferent. No hi ha més gent de la que es pugui acollir. La majoria són de procedènca asiàtica, del Pakistan, de Bangladesh... No endebades segueixen enforvosits la lliga de criquet d’aquells països...... Ha estat una experiència molt interessant poder visitar el CETI acompanyada pel seu director, amb ocasió d’una estada a Melilla per temes professionals. El primer que vaig veure en entrar al recinte van ser les dependències de les dones amb els seus fills. Després, les dels homes. S’hi respirava ordre i tranquil·litat. La nostra visita va encuriosir els estadants, especialment els més joves. Si algun denominador tenien tots ells era la mirada, entre trista i confiada alhora.

Visitant les dependències em van interessar, especialment, les dedicades a la formació i als infants. En les aules de formació per a adults s’hi estava impartint classe de llengua castellana. S’hi imparteixen, també, cursos de formació ocupacional, dels quals n’estava molt orgullós el director perquè havien donat l’oportunitat a molts dels acollits a trobar feina i aconseguir permís de treball i de residència.

Pel que fa als infants, només els de 0 a 3 anys són atesos en espais específics, a la llar d’infants de què disposa el centre. Anys enrera, també hi eren atesos els més grans. Recentment es va prendre la decisió d’integrar-los als centres escolars ordinaris i aquesta està sent una experiència reeixida, tal com també vaig poder veure a centres com l’IES Rusadir. Quan retornen al centre, voluntaris de la Creu Roja els ajuden en les tasques escolars i els atenen en tallers d’activitats lúdiques i formatives. Aquests alumnes tenen un seguiment molt acurat amb un coordinador que fa d’enllaç entre el centre escolar i el CETI.

Els adults acollits no tenen gaires expectatives. El centre disposa d’una normativa interna per la qual poden sortir a les 8 del matí i tornar al vespre, no més enllà de de les 11 de la nit. De dia se’ls veu per la ciutat, intentant guanyar-se algun euro rentant cotxes o ajudant a aparcar –els diuen els “tira-tira”, perquè és amb aquests mots que s’adrecen als conductors per guiar-los. Més enllà de buscar-se la vida, la seva oportunitat està en els cursos de formació del CETI que els poden obrir les portes a la vida laboral. Segons el seu director, el nivell d’inserció laboral és força satisfactori.

El contrast, el camp de golf que s’està construint entre la tanca i el CETI, una provocació del primer món als més desfavorits a un i altre cantó de la tanca.