La Paritat: Repte De Present, Horitzó De Futur

mcmas 08 Març, 2007 20:10 Esdeveniments Enllaç permanent Retroenllaços (0)

En un a diada com la d’avui, totes i tots recordem dates significatives, com la declaració de Sèneca Falls (Nova York) el 1848, en què les dones nordamericanes van proclamar la igualtat i la llibertat de les dones, el dret a vot i a la participació, un dret que a Catalunya i a Espanya no arribaria fins la II República.

 

 

 

Però, què passava a Catalunya ara fa cent anys? El 1907, un any abans del tràgic incendi del 8 de març de 1908 –data que s’ha anat celebrant des de 1911- en què van morir les 129 dones dins la fàbrica Cotton de Nova York, on s’hi havien tancat reclamant igualtat de condicions laborals amb els homes, una revista escrita i dirigida per dones sortia a la llum.

 

 

 

Era la revista FEMINAL. Des de l’editorial Carme Karr hi reivindicava tímidament la paritat entre homes i dones i el paper indiscutible de la dona que “pot i deu contribuir a l’enaltiment de la seva pàtria instruint-se i educant-se per obrir nous camps al general avenç”. És una revista de dones, feta per dones i que posa a l’abast del públic la tasca professional que aporten les dones d’aquell moment.

 

 

 

En la portada i dins les planes de la revista, el reconeixement per a una poetessa pionera, la tarragonina Josepa Massanés, dedicada també a la docència en l’escola per a noies que havia fundat a Barcelona i impulsora d’institucions socioeducatives com les sales d’Asil de Gràcia, per a nois i noies de 3 a 12 anys, fills de treballadores del barri, institució que pervivia des del 1864.

 

 

 

Una altra dona a qui es reconeix la tasca és la pintora Pepita Teixidor, premiada a les exposicions de París i de Madrid, que anys més tard, el 1913, seria subjecte de reconeixement públic impulsat per col·lectius de dones. No hi manca la referència a la tasca de les dones en el món de la música. Així, trobem una partitura de Narcisa Freixas, una excel·lent i prolífica compositora que cal recuperar i les semblances de la pianista vallenca Júlia Sicard, professora de música de les Escoles Franceses de Barcelona o la cantant Esperança Forés.

 

 

 

També la creació literària tenia el seu espai. Dolors Monserdà hi publica un dels seus contes més reeixits, “Nit de lluna”, dedicat precisament a Pepita Teixidor i magníficament il·lustrat per una de les pintores modernistes més interessants del moment, Lluïsa Vidal -que malauradament moriria jove a conseqüència de l’epidèmia de grip del 1918.

 

 

 

La lluita de dones com les que acabo de citar, decidides a realitzar-se en el món professional, ens van obrir camins. Ara, al 2007, en plena societat del coneixement la situació és molt millor però encara hi ha molt de camí per fer. A Europa els governs tenen el compromís d’aplicar polítiques de transversalitat de gènere però encara queda camí per recórrer.

 

 

 

La declaració institucional del Govern de la Generalitat per al Dia Internacional de les Dones d’enguany explicita que: “Des de la vessant professional, les dones participen en la ciència, la cultura, les arts i la política, aportant a les organitzacions i al món públic nous models de treball, de lideratge i de formes d’actuació que fan una societat més justa per a tothom. Reconèixer-ho implica una justa valoració dels seus sabers i de la importància que aquests han tingut i tenen en la cohesió social, en l’educació, en l’acolliment, de persones nouvingudes, en la creació de riquesa, cultura i coneixement i en la transmissió de valors.”

 

 

 

En l’horitzó més immediat cal expressar el rebuig i l’eradicació de qualsevol forma d’exclusió o de violència per raons de gènere que tantes vides de dones està segant. La darrera a casa nostra la de la jove advocadessa de Ripoll. En el mig termini, la transversalitat de gènere ha d’aconseguir la democràcia paritària, la igualtat de representació d’homes i dones en la presa de decisions. En aquest sentit, alguna cosa ens hem de plantejar tots plegats. ¿Hi ajudarà la nova llei que planteja el govern?

 

 

 

La societat del segle XXI només tenen futur si avança des de premisses de col·laboració i reconeixement mutu, de diàleg paritari i d’igualtat. És un dels nous reptes que ens exigeix noves respostes que hem de trobar amb l’esforç de totes i de tots.


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)