Carme Mas

Ahir al vespre vaig tenir el privilegi d'escoltar el recital ofert pel pianista vallenc Anton Cardó i la mezzosoprano Elena Gragera. Era un dels concerts programats dins el Cicle de Concerts de la Ruta del Cister. El programa s'anunciava com una estrena absoluta i, d'entrada, Mozart i Schumann tenien un interès indiscutible.

El Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona estava de gom a gom. Hi havia tres espais per al públic: el central, al cor, i dos laterals, a banda i banda de l'espai on esteven els intèrprets. Des del meu seient, a frec del pianista, podia fins i tot llegir la partitura i deixar-me emportar per la màgia de la interpretació.

Va ser una descoberta. No havia escoltat abans l'Anton i l'Elena. Em va impressionar la depurada tècnica i precisió pianística de l'Anton i la magnífica veu de l'Elena, d'una gran expressivitat plena de registres i matisos. Amb la seva interpretació dels lieds va saber transmetre a cada moment les emocions i els sentiments més intensos. Tot això amb una entenedora i acurada dicció, d'especial importància en els textos alemanys.

Escoltar l'Elena em va transmetre les mateixes emocions que havia sentit escoltant recitals de Victòria dels Àngels. Aquesta és la sensació que vaig tenir.

La interpretració de les cançons de Schumann, Liederkreis, op. 39, va ser sublim, més encara quan habitualment s'ecolten cantades en veu de tenor, com les conegudes versions de Dietrich Fischer-Dieskau. Certament que una i altra versió no tenen res a veure.

Fora de concert, no tinc paraules per descriure la genial interpretació del lied Erlkönig (El rei dels Elfs), de Schubert, en què l'Elena va saber transmetre la força narrativa i expressiva dels quatre personatges que intervenen en la cançó.

Una vetllada extraordinària que he d'agrair a l'Anton i l'Elena per donar-nos l'oportunitat de compartir la seva música.