Carme Mas

Aquests darrers dies han estat "mogudets" en el panorama mediàtico-polític. En un anunci per paraules hauríem pogut trobar un text com aquest: "Canvio referèndum d'autodeterminació per presidència Generalitat. Interessats a fer tractes vingueu disposats a menjar calçots".

I tot plegat per una excessiva ingesta de calçots o per mera tàctica electoralista? Tant se val. Shakespeare té una obra de teatre que ens aniria bé per al titular: Tot va bé si acaba bé. Tot i que em pregunto si realment ha acabat bé o, un cop més, algú ha fet el passerell.

Subscric el comentari de Jordi Sànchez avui a El Periódico, en el seu article "De calçots i altres mediocritats", que transcric tot seguit.

La setmana que avui es tanca ha estat per oblidar, políticament parlant. Molt soroll per a no res. Si començàvem amb propostes d'innegable dimensió política, amb regust de calçots, l'acabem amb declaracions que només aporten soroll.

Divendres passat, el portaveu de CDC va qualificar a TV-3 de mediocre el president de la Generalitat i el va acusar de no donar la talla per exercir les seves funcions. Són acusacions molt dures, excessivament dures i que fins ara no havien estat mai fetes per cap polític en referència a cap governant, i menys contra el president de la Generalitat.

No és necessari estar d'acord amb el president de la Generalitat per evitar desqualificar-lo personalment vorejant l'insult. Aquesta barrera que separa la crítica política de la crítica de barra de bar, descontrolada i des- acomplexada, és molt important no traspassar-la si no volem perdre massa coses en aquest trajecte, especialment en la qualitat de la democràcia.

Pensar que l'adversari és mediocre té sempre un punt de superioritat que s'acosta a la supèrbia. Però si a més resulta que aquell que tu consideres mediocre és el que està ocupant la presidència del Govern que tu aspiraves que ocupés un dels teus, la definició de mediocre és com a mínim paradoxal.

És evident que unes vacances aniran bé als nostres polítics. Fer un recés aquesta setmana que ara comença, relaxar-se i mirar les coses des d'una visió menys contaminada pel tacticisme més absolut davant la pròxima cita electoral segur que ajudarà a resituar les coses.