L'hora De La Veritat

mcmas 02 Novembre, 2006 16:09 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Els resultats d'ahir al vespre no van ser els esperats. S'imposa una seriosa reflexió sobre l'alt grau d'abstenció del 43,4 %, els 60.000 vots en blanc, els 13.200 vots nuls, la pèrdua de vots del PSC-CpC (280.000), l'ascens d'ICV-Verds i la irrupció amb 90.000 vots de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía.

Les dades a Tarragona ciutat han estat les següents: PSC-CpC i CIU gairebé empatats, encara que tots dos perden respecte del 2003. La dada rellevant són els 2.504 vots de C's

2006

Vots

%

2003

Vots

%

CiU

14198

27.70

CiU

16623

28.63

PSC-CpC

13995

27.30

PSC-CpC

18406

31.71

ERC

6790

13.24

ERC

8417

14.50

PP

8115

15.83

PP

9760

16.81

ICV-EUiA

3488

6.80

ICV-EA

3659

6.30

C's

2504

4.88

-

-

-

Otros

1303

2.53

Otros

609

1.05

Podeu fer consultes molt fàcils dels resultats a "El Periódico"

A la web del Parlament trobareu tots els resultats del 2006 i, també, els resultats d'eleccions anteriors.

Ara, caldrà cercar una majoria parlamentària que formi govern.

De les declaracions dels líders polítics destaco la de Montilla anunciant la seva voluntat de formar un govern catalanista i de progrés.

Una recomanació per llegir: L'editorial d'avui de "El Periódico".

Tripartit, segona oportunitat

CiU va ser l'opció més votada, però el tripartit va aguantar les eleccions. Els catalans van mantenir ahir amb els seus vots les línies generals del mapa polític que el 2003 va arrabassar el poder a Convergència i va donar pas al primer Govern catalanista i d'esquerres de la història recent de Catalunya. Un Govern compost pel PSC --com a força majoritària-- ERC i ICV.

L'aritmètica continua fent possibles altres variants --entre aquestes l'anomenada sociovergència--, però la lògica política, avalada per les declaracions realitzades ahir pels portaveus dels tres partits, indica que l'opció més probable és una renovació de la majoria progressista que amb grans dificultats va funcionar la legislatura anterior.


¿Què ha passat perquè el tan criticat tripartit pugui reverdir, encara que lleugerament a la baixa, ara? Probablement, que la ciutadania no ha vist en termes tan catastrofistes com ha estat presentada als mitjans la gestió a la Generalitat durant els últims tres anys. I també que no ha percebut com a alternativa en aquest moment l'opció que encapçalava un Artur Mas, líder de CiU, incapaç de teixir complicitats amb cap altre partit.

El resultat de Mas

Mas ha obtingut a primera vista un bon resultat, perquè CiU ha guanyat dos escons i ha aconseguit superar també en vots i a totes les circumscripcions els socialistes. No obstant, ha quedat lluny dels resultats que va anunciar i que haurien servit per desplaçar el tripartit.


Encara que els governs de Pasqual Maragall hagin tingut grans dificultats i, certament, hagin passat per moments crítics, els socialistes només han patit en part el fort càstig que molts vaticinaven, al produir-se, com ja va passar a les municipals del 2004, un transvasament de vots del camp socialista al d'ICV. El suport rebut pel PSC, al voltant del 27%, després de la dificilíssima legislatura del nou Estatut, ha de ser interpretat com el desig de donar una segona oportunitat a l'esquerra a la Generalitat.
Dos dels tres partits de la coalició sortida del Pacte del Tinell, PSC i ERC, han retrocedit en relació amb els resultats del 2003. Iniciativa ha registrat un meritori avanç, curiosament quan el seu líder, Joan Saura, ha estat qui amb més nitidesa ha defensat la gestió del tripartit. ERC baixa, però no s'ha produït l'anunciada debacle. Però la coalició passa, en conjunt, de 74 a 70 escons, quan el llistó de la majoria absoluta està en els 68 seients. El tripartit suma, una cosa decisiva en unes eleccions parlamentàries i no presidencials.

¿Montilla president?

Davant els resultats d'ahir, José Montilla, el líder dels socialistes, és qui té més opcions de convertir-se en nou president de la Generalitat. Haurà de comptar per ser- ho amb el suport que ahir, de manera no explícita, li van brindar Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira quan van remarcar el fracàs de CiU en el seu intent d'escombrar l'opció d'esquerres.


Montilla, malgrat tot, no pot treure pit. Bona part de la caiguda de vots i escons dels socialistes es produeix en la circumscripció de Barcelona, en què Montilla hauria de tenir una pujada i no només per la seva condició de nascut fora de Catalunya. La campanya de Montilla ha estat manifestament fluixa i si ha salvat els mobles ha estat gràcies al tradicional suport que obtenen a Catalunya les sigles socialistes.


Finalment, dos elements per a la reflexió. El primer és la notable abstenció (43,23%, gairebé sis punts més que el 2003). L'escassa afluència a les urnes, que ja es va registrar de manera més accentuada en el referèndum del nou Estatut, té relació amb el soroll, insuportable en moments concrets, del debat polític a Catalunya durant els últims anys. I també amb la tendència dels polítics catalans a embrancar-se en debats endogàmics molt allunyats dels interessos dels ciutadans corrents.

(El Periódico, 02.11.06)


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)