17.07.09
Temps de vacances.
Òndia ja fa dos mesos que no dic res, de res, avui em trobo mol millor de salut,
sembla que s’ha aclareixin una mica més les meves idees.
El 14 d’abril del 2009, començo a llegir a Stieg Larson, un escriptor suec que
naixé l’any 1954 i va morir sobtadament d’una crisi cardíaca el 2004. No sabia
n’hi qui era.
Al començar MILLENIUM I de 625 pàgines, no pensava passar de les cinquanta,
i me el vaig llegir sense fer llargues pauses. Amb MILLENIUM II de 766 pàgines,
m’ha passat el mateix, avui 14 de juliol del 2009 l’ acabo de llegir.
De la seva trilogia, s’han fet moltes edicions, en diferents idiomes. la quantitat
de llibres venuts a Espanya passa del milió, i diuen que han llegit a Larsson més
de 9 milions de persones a tot el mon.
De MILLENIUM III , el primer dia ja se’n vengueren mes de 200.000. exemplars;
no se si tindre el temps, i el coratge necessari, per llegir-lo.
Es publiquen mols llibres, i no hi ha temps ni per llegir els millors, si l’encertes
l’endevines, es com una loteria.
No hi ha res que relaxi mes que una bona lectura, i no sempre tens sort.
Ho vaig passar mol be, llegint com manegen l’informàtica, i mol segur que es possible
fer-ho tot, però tinc els meus dubtes; el que jo faig amb l’ordenador, es com haver après,
les cinc vocals del abecedari, desconeixent la resta.
El tema principal d’aquesta trilogia, es el menyspreu i l’assetjament tan psicològic
com físic, que exerceixen alguns homes a les dones del seu entorn,
la majoria dels quals son invisibles, als ulls d’una societat envejosa, egoista i decadent.
Els milions de lectors i lectores de aquests trilogia, per edats, no arriba als 50 anys,
això vol dir que esta escrit, per a una joventut, que
pot canviar una societat, que no te massa amb compte el poder i la intel·ligència de les dones.
La historia esta plena de dones, que feren cosses per millorar el mon, que els hi va tocar viure,
i se’n van sortir be; altres moriren en l’intén.
Els personatges que mes enganxen son, el de la Lisbeth Salander i Kalle Blomkvist,
al que anomenen ( Mikael Blomkvist ).
Ara recordo que l’abril del 2008 vaig llegir, L’últim patriarca premi Ramon Llull 2008,
de Najat El Hachmi, esta catalana nascuda al Marroc, també descriu l’historia d’una
rebel.lió personal contra un ordre establert milers d’anys enrere, on surten tan les
víctimes com els botxins, ella intenta capgirar l’ordre de les cosses, en defensa de les dones.
Al “Periodico de Catalunya”, els dimarts de cada setmana, ella escriu a la contraportada,
una columna, que anomena Set x Set, jo pensava que no duraria gaire però aquest
últim dimarts 07 de juliol del 2009, no va fallar, el titula, Burca ‘prêt-à-porter’. Es mol valenta.
El cantautor Quijano, diu que la dona, es l’eix de tot d’aquesta vida. Un music savi.
Josep Maria Sabaté Pena.