29.09.08
La CORRIDA de TOROS. Es una competició?
Barcelona es una ciutat “anti-taurina”? Ho es per que s’anomena “Fiesta nacional?
Barcelona tenia dues places de toros, ara en queda una, que no sabem quant tancarà.
Pot ser que les corrides de toros, vagin a menys a causa del canvi generacional?
La primera vegada que vaig entrar a la Plaça Monumental de Barcelona, tenia deu anys, (ara en tinc 76) me hi va portar el meu avi Mingo, estàvem a general al sol, en unes escales de pedra. Vaig aguantar be tota la corrida, i la sang que vaig veure em va sembla justificada.
Venia d’una guerra on la sang humana rajava de les ambulàncies que feien cua per deixar els ferits al hospital de campanya, que hi havia a la Serra d’Almos; i no hem va fer cap mala impressió veure sagnà al toro. Després l’espelletarien i el vendrien a trossos al mercat; tota la carn que es ven a les carnisseries, primer l’han de matar.
Així va començar la meva afició a ser espectador de totes les corrides de toros que podia, i mai l’he considerat un espectacle cruel, i si d’una bellesa, espontània que podria sorgir, entre el torero i el toro, en qualsevol moment, i si no estàs a la plaça t’ho perds.
Que alguna cosa canvia es evident, el 21 de setembre, a la Monumental de Barcelona, amb 18.000 espectadors, un torero de Galapagar, anomenat Tomàs, tanca la temporada, indultant un toro, el President de la plaça l’hi fa un avís, i el públic ratifica la decisió del torero, el President i l’hi fa un segon avís, del que Tomàs no en va fer cas, portant el toro fins als corrals, salvant-li la vida; l’afició es va trobar agradablement sorpresa aclamant amb deliri la decisió de “José Tomás”. Podria ser un indici de que es necessari un canvi, amb l’art del toreig. Indultar un toro no es cap cosa nova, jo vaig veure’n un, fa mols anys a la plaça de toros de Tarragona.
No soc un aficionat incondicional als toros, però tant la meva dona com jo, fórem espectadors fidels a les millors corrides de moltes temporades i ens ho passàvem mol bé, ens agrada l’ambient; al descans, ens menjàvem els entrepans de pernil i botifarra, que portàvem en una borsa nevera, i sempre acceptaven les invitacions que amb simpatia ens oferien el companys de “tendido” per veure vi de les seves botes.
Ens sentíem diferents, entre tanta afició, escolta’n les seves versions de la “faena”.
El lèxic taurí, s’introdueix amb qualsevol conversa, quant es parla de coses que no tenen a veure rea amb la corrida, surten sense donar-te’n compte.
Casualment, llegint informació esportiva, de la celebració del centenari del Reus Deportiu de hockey, que es celebra disputant un torneig mundial, al pavelló esportiu de Reus; Alberto Mazón -entrenador de hockey- compara al Reus Deportiu amb una corrida de toros, amb aquestes paraules (Solo Gual puede hacer ese tipo de jugadas es el José Tomás del hockey).
Avui a la veu del lector, del Diari de Tarragona, parla del “noble esport de matar animals indefensos”, i la seva retòrica es la tesis contraria a la descripció que fa –Juan Soto a el Periódico- de la corrida de José Tomás.
Les opinions son també una competició.
Soc del que pensen que no es pot ser contrari de res, de cop i volta, tot necessita el seu temps per evolucionar.
Cada dia desapareixen, tradicions que comportaven maltractament d’animals, quant sigui el moment i pausadament també es deixaran de fer Corrides de Toros, tal com nosaltres les aviem vist sempre.
Amb la remodelació de la plaça de Tarragona, no s’han fet corrides i potser serà el motiu per no fer-ne mai més.
Una cossa semblant passa amb els aplecs de Sardanes, la dansa Nacional de Catalunya, hi balla mol poca gent i la immensa majoria de molta edat, al jovent l’atrau poc.
Teresina i jo, de joves també ballàvem sardanes i formàvem part d’una colla que tenia per nom (Amunt i Crits) ara seiem com espectadors i escoltem la “cobla” en concert, mol contens de poder-hi ser.
La vida segueix endavant sempre adoptant innovacions.
Josep Maria Sabaté Pena
Reus 26 de setembre de 2008
