19.07.07
Errors humans en la conducció, a causa de la edat?
El meu carnet de conduir fou expedit el
05/ 12/ 1964,.... fa 43 anys, i fins al dia d’avui, mai he pagat, cap multa de transit
, que no vull dir que no hagi fet infraccions , es clar que n’he fet, però la
única vegada que vaig ser multat, ( va ser per un aparcament en zona prohibida
a Tarragona), i me la van indulta a causa de la mort de Franco.
El *primer*
accident, va ser sortint de Lleida direcció
Valls, plovia una mica, y a la primera corba , el cotxe va lliscar quedant en
sentit contrari, amb la gran sort que no
venia cap vehicle. Vaig posar el cotxe arramblat quasi fora de la carretera ,
amb el motor parat. Desprès de tranquil·litzar-nos, Teresina i jo tornarem
emprendre el viatge, amb molt de compte fins a San Pere i San Pau. (no recordo la data, havia de ser pel 1970) .
El *segon*
accident, fou anant amb direcció a Valls a fer la calçotada, (anàvem amb el
amics de sempre, Ramon i Pepeta) havia plogut la carretera estava mullada, no
se ni com va passar però el vehicle hem va patinar i en qüestió de segons, hem
vaig trobar clavat contra la muntanya, una tercera part del cotxe, envaint un
metro la carretera en direcció contraria. Ens varem salvar per que en aquell
precís moment ningú venia per l’esquerra.
Sense ajuda de ningú, varem posar el cotxe a la carreter amb direcció a
Tarragona, amb totes les llums davanteres trencades; tornarem a Reus per
deixar-lo al aparcament que tenia al carrer Antoni Gaudi,per que era diumenge i
el taller per reparar-lo estava tancat.
(no recordo la data, seria pel 1990)
Aquest éss el* tercer* accident que
hem passa.
El dia 28 de juny del 2007, (festes de San Pere a Reus), a les tres de la
tarda, sortint de dinar d’un conegut
restaurant de Tarragona”, no vaig veure la senyal de tràfic, de direcció
obligada a Tarragona, dels dos carrils direcció Lleida, i al veure la línia que
separa els dos carrils trencada,... instintivament entro contra direcció.
Al instant, veig a uns dos cents metres,
un autobús que hem venia de cara, redueixo la marxa poso l’intermitent de la
dreta i hem paro, ens creuem,(amb els seus clàxons cridant l’atenció) deixo
passar dos cotxes més, (estant jo aturat), comprovo que no venia ningú més,
poso l’intermitent de l’esquerra i hem col·loco sense mes problemes, en la
direcció correcta a Tarragona.
Aquesta imprudència, podia haver provocat un accident de la màxima gravetat, a
la meva dona Teresina, Carme la seva germana gran, i jo; a més, dels possibles
implicats, en l’accident que podia haver succeït. Tot això va passar, amb menys
d’un minut.
Es necessària una humil atenció a la conducció, tant a la carretera, com a la
via pública. La precipitació es el primer pas de tots els accidents.
Jose Maria Sabaté Pena
