01.07.06
Ara si que compleixo el promig de vida
Reus 30 de juny del 2006.
El dia 9 de maig, vaig complir setanta quatre anys.
son molts.
Ara si que compleixo el promig de vida.
Avui he vist brollar les llàgrimes d’un amic; lliscaven per les galtes d’una cara trista (el nostre encontre casual les ha provocat), anava a una sessió de recuperació física, a causa d’una malaltia molt corrent, que afecta a la gent gran.
Ja te com jo mateix, l’edat del trànsit a un lloc de infinita felicitat. Però ens dona la sensació que han quedat alguns projectes sense fer, i altres mal acabats hi sap greu no poguer-hi fer res més.
Jo durant molt de temps havia pensat que això sols podia passar als altres, però ara he rebut un avís ,comunicant-me que ja estic a la llista d’espera.
Quant això passa faig una auditoria general a corre-cuita, i comprenc les llàgrimes del amic, ell ho tenia tot, jugava amb molt bones cartes, i de sobte ha quedat fora de joc. Definitivament em perdut mòltes facultats i tot el que poguéssim dir ja no ho te en compte ningú.
Una part important del dia el passem, organitza’n, els medicaments, que ens han receptat els especialistes, per mantenir i millora la nostra qualitat de vida.
No trobo estrany que la gent gran tingui un neguit per sortir, viatjar, per llocs que sabien que hi eren hi no havien pogut anar mai, mengem molt i de tot, inclòs malgasten.
No tenim suficient cura, de que em d’alimentar millor la nostra ment, per que tingui més bona connexió, amb l’energia còsmica que necessitem per envellir, sense por de viure el temps que ens queda, que realment es el que tenim.
Estic a punt de prendrem allò que diuen un any sabàtic que pot no durar tan temps, però intentaré tranquil·litzar-me, i gaudi molt pausadament el dia a dia.
Ara es temps de vacances, fins aviat.
