Desconforme

Em sorprèn veure com extrapolem els nostres prejudicis socials a tots els àmbits. Les nostres regles, mesures, estadístiques,... perjudiquen no sols a nosaltres mateixos, cosa bastant acceptable tenint en compte que som els executors, sinó també a tots els éssers vius i no vius que ens envolten. Els humans ens creiem en el dret de jutjar i predir, com si fóssim deus, tenint en compte que ni els deus tenen la seva existència provada.

Soc d'aquelles persones, com moltes de les que per sort conec, que ens ho trobem tot: l'ocell que ha caigut del niu, el conill atordit, l'ànec abandonat, la cabreta perduda, el gos aviat, el gat negre prenyat, la guineu atropellada, l'esquirol quasi caçat,... sembla que tenim un iman per tots aquests fets. El problema ve quan hi volem posar remei.

L'ajuntament et remet a Salud Pública, o fan una remota referència a la protectora / trinxadora concertada, i d'allí als forestals. Primera i única pregunta del tot essencial:"es tracta d'una especie protegida?" Si per desgràcia l'animaló no ho és... com no comptis amb la simpatia i l'amabilitat dels forestals... estàs perdut.

Que cruel això de excloure a tota especie no protegida de l'ajud públic, no? I quan aquella especie ara abundant, per l'abandó continuat es converteixi en escassa, tornarà a ser atesa? Ah.... llavors sí! Son éssers de primera i de segona, els importants i els intocables, la resposta sense escrúpols és: "n'hi ha tants...!!" I d'humans quants n'hi ha? Quins son els protegits? Quins els prescindibles? Per desgràcia tots ho sabem !

En una societat tant plural, on hi ha mancances de tot tipus i a tots els nivells, em resulta monòton, pesat, absurd, obsessiu,... que dia rera dia, els nostres polítics solament tinguin en boca el tema de l'aigua. Un atac i contraatac constant per veure de qui és la culpa de tot, qui ha estat el negligent i a qui penjar per la manca d'aigua que estem patint. Les solucions son llunyanes, cares i, fins i tot, contradictòries i absurdes, però això no evita pas que segueixin mossegant-se la cua en aquest tema.

Estem obsessionats en pensar on plou i si plou a gust de tothom. Abans la pluja era sempre benvinguda, fos quan fos i a l'època en que aparegués. Ara, el nostre confort passa davant de la natura, i no volem que plogui: ni en cap de setmana, ni vacances, ni quan sortim de la perruqueria, ni quan fem rentadores, ni quan hem anat a rentar el cotxe, ni quan estrenem sabates, ni quan hem rentat vidres,... Potser caldria pensar en que si la climatologia ens ha de fer cas... no és d'estranyar que no plogui mai.

En aquest país suposadament civilitzat, hi ha algunes coses que ens delaten. Una amiga em va dir un cop: "saps si un país és o no civilitzat veient com tracta els animals". És aquest tracte altruista, que requereix paciència i sensibilitat, el que dona categoria a una societat evolucionada.

A la majoria de països d'Europa els establiments hotelers accepten animals als seus locals, i s'ofenen amb una pregunta molt comú al nostre país: "puc portar el meu gos?" Donen per suposat que sí, és clar !

Aquí, també acceptem animals, però quan preguntem concretament a cada hotel, casa rural, alberg,... on se suposa que sí, ja que ho fan aparèixer en les seves característiques, la resposta més comú sol ser: "al carrer, al garatge, al soterrani,... a l'habitació n'hi parlar-ne!" Quina hipocresia !!! No serà que aquest "acceptem animals" ho inclouen més per esnobisme que per donar un servei ?

Estem en un país d'aparences i d'imitacions, però la realitat és que no som ni l'ombra del que hauríem de ser. I, encara que alguns no ho vulguin saber, és aquesta imatge barroera, cruel i mesquina vers els nostres animals de companyia la que estem exportant a la resta d'Europa. Som el cul del sud en els Drets dels Animals i, per a desgràcia de tots, encara ens queden anys i anys d'evolució.