No pitis més !!!

Em posen a ceeeeent ....... !!!!! Quin és el raonament que porta a un individu que està en un embús o en una cua de trànsit a pitar sense parar? Quin és el síndrome que provoca que la mà pressioni sense fi, amb una mala llet de nassos, el clàxon del seu cotxe? Que no ho veuen que molesten i crispen més la situació ?

Aquests individus, que gasten més el clàxon que els frens del cotxe, deuen tenir informació privilegiada, segur ! Deuen saber que, segons els estudis de l’INE, com més fort i més continuo és pitja el clàxon més aviat es solucionen els embussos i la circulació millora que no vegis. Aquesta deu ser la veritat de tot aquest rebombori!!!

Es clar que també hi deu haver altres estudis que relacionen el desgast del clàxon amb els oficis de transport (taxistes, conductors de bus, camioners,...) així com per zones: les ciutats més col·lapsades provoquen un desgast més gran en l’ús i la reparació dels clàxons dels vehicles. I ja posats... diguem que segur que els que vivim en carrers permanentment col·lapsats i que per tant patim el soroll dels cotxes i dels seus clàxons,
tenim més alterat el caràcter i descansem menys a les nits. D’aquí el Desconforme ? potser sí !

I ara parlem d'un antic ofici que ha estat substituït: el “sereno”, sí, sí, el “sereno” pel claxonero!!! Com pot ser que els hi costi tant a alguns baixar del cotxe i trucar pel porter automàtic? Que és això de pitar i pitar pq baixi el colega o la novieta de turno ?Que no podeu aixecar el cul del seient?

L’altre modalitat és el “tunero”. El “tunero” no pita, no per no fer soroll, si no pq es pugui sentir la música a tota pastillaaaaaaaaaa que porta al seu cotxe tunejat. I acostumen a tenir un gust tant, tant, tant.... com dir-ho? tant horrorós !!! que es pot tenir un cotxe súper agressiu de colors i formes (tot folrat amb lleopard) i estar lluint un: Camela, una Laura Pausini, un Pitufomix,.... i tot un seguit de insults per l’oïda !!!!

I araaaaaaaaaaaaaa.... el rei del soroll i la pallassada !!!! Amics i amigues: arriben les “rues de comiats de solters/es”. Sí, igual ja ho heu vist algun cop: son una colla de “sense vergonya” (no per res, si no pq se n’ha de tenir molt poca per fer aquest numeret) que fan tot el tomb de ravals en un cotxe descapotable disfressats de lo més ridícul i espantós que os podeu imaginar en el pitjor dels vostres somnis i amb la música a tota pastilla i globus de colors i, com no, tot a ritme de clàxon, ballen i riuen anant a 20 per hora per tot el centre de la ciutat. Vaja..... si tots els solters/es han de passar per això per casar-se.... demano directament que els hi donin una medalla al mèrit. Qui aguanta això... aguanta qualsevol cosa!!!

Així que... com deia al títol d’aquest article: Si us plau, no piteu més !!!!!

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços   

ADEU al caçador de cocodrils

És una vertadera llàstima !!! m’ha sabut molt de greu una pèrdua tant sonada. Crec que tothom que l’hem estat veient programa rera programa, tením la certesa de que era un tio excepcional, be... ell i tota la seva família. Ha estat l’únic presentador que, tot i fent veure el perill de cada situació, no deixava que acabés el programa sense que fessis bastants somriures. La mort de Steve Irwin és una pèrdua molt gran per a tots els que ens agraden els animals, els que volem saber més de la vida salvatge i segur que per tots els que volen passar una bona estona.

Link a l'article

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

«Anterior   1 2