Desconforme

M'ha arribat un rumor sobre un fet que em trasbalsa. Sembla ser que hi ha un projecte d'ampliació del Pantà de Margalef. Un pantà que està situat dins un Parc Natural, el parc Natural de la Serra de Montsant. Poden pretendre inundar zones d'interès com coves , per exemple la Cova de la Taverna, i marges i riberes pq si ? Hauria de limitar-se la seva ampliació degut a la situació. A més... aquest estiu estava quasi sec pq no recull prou aigua amb el capdal del riu Montsant i els barrancs que hi van a parar.

Pq ampliar-lo ? Quins interessos hi han ? Quina justificació ? Com pot Medi Ambient donar aquests permisos ? Espero que sigui sols un rumor i que no es faci realitat però... quan el riu sona....

Hi ha coses del dia a dia que ens desesperen! Coses petites però que quan s'ajunten et poden transformar un dia normal en un mal dia !!!

Conduir una hora per anar a treballar, fer cua a la caixa del supermercat que va més lenta de totes, trobar brutissim el bany del restaurant on ja has menjat, que et taquin amb cafè a primera hora del matí, que t'ignori el caixer del banc mentre diu Sra. a la que va tres persones darrera teu, que et multi el pica del parquímetre per dos minuts de més, que trobis una moto estacionada en l'únic lloc lliure en tres mançanes a la rodona, que la caixera del cine estigui lligant amb un client mentre tu tens el temps just pq comenci la teva peli i has corregut per arribar alhora, que la persona que va davant teu segueixi comprant estant ja a la cua de caixa, que el cotxe davant teu s'encanti i comenci a tirar quan el semàfor ja és groc, que l'única trucada rebuda en tot el dia sigui de propaganda, que en tots els fils musicals posin les mateixes cançons, que en la bústia sols hi hagin factures,...

Sempre em sorprèn quan sento als amics frases que et volen abocar a fer el que ells ja han fet o estan a punt de fer. No se n'adonen de lo absurd de la pregunta?

Quan s'independitzen, van de lloguer, es compren un cotxe, es casen, quan compren pis, quan van de viatge, quan tenen nens,... pq acaben sempre la frase amb: i tu que ? Es que hi ha escrit en algun lloc que tots hem de passar pel mateix ? i en quin moment i ordre?

Em sembla més aviat una pregunta que es transforma en: "jo sí i tu no!" Com si fer alguna d'aquestes coses donés un altre categoria al protagonista. Sembla que tothom vol veure al altre com ell. Es com una enveja retornada o com un orgull estrany que ridiculitza a qui ho diu.

Pensant positivament vull creure que es diu amb l'intencionalitat de fer-te participar de la seva felicitat. Com dient: "fes el que jo faig que a mi em va molt be !! " Per això quan lo que es comunica es algo negatiu: un divorci, un engany,... no acaben dient: "i tu que?"

Ara recordo l'acudit aquell en que un home solter estava fart de que les seves ties i avies li diguessin cada cop que es casava algú: "i tu quan?" . Van deixar de dir-li quan ell els hi preguntava el mateix als funerals.

Penso que en realitat, lo bonic de tot el que et pregunten és precisament no saber quan. Forma part del encant, del misteri. No saber també pot ser una aventura. Controlar les sorpreses de la vida li treu encant. Ja tenim prou feina al dia a dia a controlar el que no ens agrada i hem de fer.

No gastem esforços en planejar les coses bones, si no en rebre-les tal com venen. El que sí cal preveure son les dolentes que tot i això sempre t'agafen en fals.