el amargo del pomelo

Per la meva condició de pare de nens esportistes cada cap de setmana veig com a mínim un parell de partits de diferents esports. Et trobes de tot tipus de pares i aficionats. El problema es quan et trobes el pare que projeta les seves mancances i fustracions de jove als seus fills.

No ens donem compte de que els nens fan esport perque lis agrada i s'ho pasenn be. Pocs arrivaran a jugar professionalment, al menys els meus no, i semble que als pares ens va la vida als partits.

A tothom ens agrada veure al nostre equip guanyar, i mes si juguen els nostres fills, pero de vegades fem un grà massa.

Val la pena veure aques video de ACB sobre aquesta problemàtica.

Com diu la dita: "Real como la vida misma"