Ja no tenim la Rambla més llarga del mon!
28 Juliol, 2007 00:17
Publicat per bego,
Escric
Quan era jove, un dels acudits típics, d'aquells que dèiem per donar-nos importància davant els foranis, era aquell de "a Tarragona, tenim la Rambla més llarga del món, va de l'Atlàntic fins al Mediterrani". Doncs ja no!!!!
L'edifici més alt de la ciutat, l'emblemàtic Atlàntic, aquell que marca el paisatge urbà, el perfil tarragoní confonent-se amb la catedral des de lluny....Ja no és l'Atlàntic....és el.... S.A.N.T.A.N.D.E.R.
Encara que si Santander és al Cantàbric i el Cantàbric pertany a l'oceà Atlàntic, algú pot pensar que l'acudit és perfectament vigent, però avui en dia, quan tots anem amb tantes presses i tenim tanta necessitat de simplificar, a la meitat del raonament, l'interlocutor ja hauria desconnectat i perdria la gràcia. Quin lio, oi?
En fi...el que és evident és que allò de "quedem a l'Atlàntic" ja ha passat a la història. I sincerament, valdria la pena pensar si aprofitem l'oportunitat del canvi per treure el rètol perquè a l'Altàntic estàvem acostumats però una publicitat tan extremada del Santander en un lloc tan visible, doncs no estic jo massa convençuda que sigui adient per Tarragona.
S'admeten opinions......Santander si? Santander no? (no el banc, sino el cartell)
Tweet
technorati tags: Rambla , Tarragona , Atlàntic , Mediterrani , Santander
Del AVE, de lo local y de lo global, de Madrid y de Van Gogh
26 Juliol, 2007 00:15
Publicat per bego,
Escric
Leía en un artículo reciente sobre telecomunicaciones, en el sentido amplio: "Estar conectado o no estar, esa es la cuestión". Y contaba también que en la sociedad globalizada de hoy, estructurada, cada vez más, por un sistema de redes económicas, sociales, culturales, comunicativas.....con nodos de conexión, ser o no uno de estos nodos define la posición de las sociedades locales, que es donde vive la gente, es decir, tú, yo, nosotros...
El AVE afianza Tarragona como nodo de conexión. Ello nos define como un territorio con mejores oportunidades que debemos saber aprovechar. Hoy, en dos horas y 25 minutos he llegado a Madrid, contando que desde mi casa a la estación he tardado 20 minutos más, puedo asegurar que es un tiempo record. He viajado por la mañana para entrevistarme con el Director General para la Sociedad de la Información del Ministerio de Industria y he vuelto a tiempo para cenar con mi familia. ¡Y ambos trenes, el de ida y el de vuelta, iban llenos hasta la bandera!
Paisaje al atardecer,1890
Vincent van Gogh
En Madrid, la canícula era importante, como siempre en estas fechas, así que he aprovechado un par de horas libres para visitar la última exposición temporal del museo Thyssen-Bornemisza, que lleva por nombre "Van Gogh. Los últimos paisajes". La muestra, que recomiendo, incluye buena parte de la fecunda obra de los últimos días de la vida del artista, en Auvers-sur-Oise, a treinta y cinco kilómetros de París. Vincent produjo en setenta días, el mismo número de obras y una treintena de dibujos. Un combate frenético contra el tiempo...el tiempo....Ese concepto que a todos nos marca en un momento u otro de nuestra vida.
Rebo el mem de la catosfera i el contesto
24 Juliol, 2007 02:43
Publicat per bego,
Escric
Segueixo el Mem que m'envia la Carme Sánchez i que li ha enviat Lourdes Muñoz. S'anomena "mem de la catosfera" i són recomanacions de la catosfera:
Passo aquest mem a blocaires de la blogosfera tarragonina i de diferents procedències: Jordi Salvat, Xavier Sabaté, Tondo Rotondo, Núria Segú i la Jaka
L'estil del PP a Tarragona, com a Madrid
21 Juliol, 2007 21:06
Publicat per bego,
Política municipal
Sóc conscient que amplifico la noticia penjant aquest post, però em sembla tan greu que el Partit Popular apliqui a la política municipal Tarragonina el mateix mal estil que a la resta de l’Estat que no m’he pogut estar d’escriure-ho. Em refereixo a les declaracions que divendres va fer el regidor del PP Alejandro Fernández acusant l’equip de govern de censura en les pàgines web que es poden consultar des de l’Ajuntament. Una mentida del pitjor estil, en la línia de l’enorme i indissimulada hipocresia a la qual altres dirigents del Partit Popular ja ens tenen acostumats en casos com l’Estatut, la teoria de la conspiració en relació amb els atemptats de l’11-M, la guerra d’Iraq o el Prestige.
El sr. Fernández és un bon alumne del sr. Acebes, Zaplana o Rajoy i ha aprés ràpid en com utilitzar els altaveus mediàtics per manipular i difondre falsedats per desgastar els que ell considera enemics naturals, els socialistes. En la nota difosa divendres, va “denunciar” la censura que segons diu aplica l’Ajuntament de Tarragona “amb l’ús de les noves tecnologies entre els treballadors i funcionaris del consistori” perquè, segons ell, des dels ordinadors del consistori no es podia accedir a través d’internet a determinades pàgines, concretament la del Mundo, la del sindicat Asemit i el saló dels penjats.
El que no explica el sr. Fernández és que l’Ajuntament de Tarragona compta des de fa quatre o cinc anys (no tinc la data exacta) d’un sistema automàtic de filtratge de continguts. Hi ha tres nivells de restricció que es van fixar en època del govern CiU-PP i que no s’han tocat.
Tampoc no explica que l’eina informàtica s’actualitza cada dia de forma automàtica i si hi ha una pàgina web o un bloc que s’hagi modificat i aquell dia contingui una paraula de les incloses en l’arbre de filtratge (que insisteixo que va dissenyar l’equip de Govern de CiU i PP i que no s’ha tocat) doncs es bloqueja. Com tots els sistemes automàtics, no és perfecte, però quan es detecta que hi ha un bloqueig que no té raó de ser doncs es treu el filtratge de forma manual un cop l’àrea d’informàtica n’ha estat informada.
Tampoc explica que va ser Joan Miquel Nadal qui va signar el decret de l’ús d’internet per part dels funcionaris per finalitats exclusivament laborals durant les 35 hores de la seva jornada de treball. Un decret totalment raonable al meu entendre. Però que ara el sr. Fernández decideixi defensar el canvi de determinades pràctiques relacionades amb l’ús de la tecnologia per part dels funcionaris quan va ser ell (com a membre de l’equip de govern de CiU i PP) qui les va instaurar, em sembla una manipulació absolutament immoral.
A tot s’això s’afegeix que van ser CiU i PP els que van decidir incrementar els nivells de restricció als partits de l’oposició i reduir-la pel que fa al govern. Ara, el sr. Fernández és oposició i no li agrada, però va ser ell qui va decidir que es feia així.
La dreta ja ens té acostumats a no voler per ella el que si vol pels altres. Els socialistes, quan són a l’oposició, que s’aguantin. Ara bé, ara que sóc jo, regidor del PP, qui he de patir la restricció que jo mateix vaig posar, llavors NOOOOOO! Visca la hipocresia del Partit Popular.
Segur que hi ha moltes coses que les fem o les farem malament i entenc que llavors les critiqui, però intentar desgastar el govern amb falsedats és un mal estil, molt mal estil. Aquesta és l'oposició constructiva que va anunciar el dia de la constitució de l'Ajuntament? El seu veritable tarannà l'ha traït ràpidament.
Hem de dignificar la vida política i lluitar contra la mentida......Lamentablemente el sr. Fernández no va per aquesta via.
Tweet
technorati tags: mentira , Partido Popular , Prestige , Iraq , Tarragona
De noves oportunitats, d'un apunt del darrer plenari i d'una petició
18 Juliol, 2007 12:53
Publicat per bego,
Escric
Aquests dies he assistit al II Encuentro de sobre Telecomunicacions y Gobiernos Locales: Infraestructuras y Servicios, on he pogut compartir coneixement i aprendre molt, no només dels ponents, sinó també dels companys i companyes d'altres municipis d'Espanya que també hi han assistit. Intercanvi d'experiències i reflexió, dos elemenets importants per mi.
En el marc de les jornades, comentaven que la societat de la informació o més ben dit del coneixement està esdevenint quelcom quotidià, tan quotidià que els grans opinadors mundials, com Al Gore, ja han deixat de parlar-ne per passar a altres reptes mundials també de gran importància, com el canvi climàtic. Ambdues qüestions són claus per la nostra vida. Tot i que ambdues tenen implicacions ambientals i personals, l'una, el clima, afecta més l'entorn físic i l'altra, la tecnologia, el nostre desenvolupament com a persones. Internet, la telefonia mòbil, etc...ens està canviant la vida i ens obre un món amb noves oportunitats. Les persones amb disminucions de diferent índole, per exemple, poden utilitzar la tecnologia per compensar les seves limitacions i els nostres avis, per citar-ne un altre, es poden sentir més segurs si poden optar a teleassistència.
Des de les administracions públiques i en especial des de la local, hem de treballar per assolir aquest objectiu de possar les tecnologies de la informació i de la comunicació al servei de les persones. Aquest és el camí, complexe com tots, però des de l'Ajuntament de Tarragona l'iniciem amb moltes ganes de treballar.
IMPOPULAR PERÒ NECESSARI
La mala gestió de CiU i PP ha fet que la despesa de recollida de la brossa sigui un 37,5 per cent més cara que la inicialment prevista i que haguem de prendre una mesura realista i necessària, sabent que és impopular. Per corregir la situació i regularitzar-la hem hagut d'aplicar un increment del 10 per cent de la taxa d'escombraries.
PETICIÓ
Rocío Leon, bona amiga i coordinadora de Dones en Xarxa, em demana que voti per Cristina del Valle al premi de participació per la igualtat que ha convocat el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid. Em demana que reenviï el seu correu, però crec que és millor demanar-vos-ho des d'aquí. Així que si lliurement voleu votar només cal anar a l'enllaç http://www.consejomujeresmadrid.org/premio.asp
Tweet
technorati tags: TIC , Societat Informació , Tarragona , Al Gore , brossa
El difícil paper de l`oposició (un ha de mirar casa seva abans de criticar la del veí)
16 Juliol, 2007 02:26
Publicat per bego,
Política municipal
Ho entenc. Després de 18 anys al Govern, deu resultar difícil adaptar-se a una situació que pels regidors de CiU i del PP és molt nova, estar a l’oposició. No és gens còmode, però és possible i ha de ser possible perquè Tarragona necessita d’una oposició que realment presenti una alternativa al projecte de ciutat del nou govern i que, si no la té (com sembla) doncs al menys quan triï un tema per criticar parli (si us plau!) amb coneixement de causa. I si pot ser, també mirant la pròpia casa abans de criticar la del veí. No fos cas que s`assenyales una pretesa gotera a la casa del costat – que no en tenim cap, els ho asseguro – i en canvi a la pròpia tinguessin forats per tot arreu.
Ho dic per les declaracions que el sr. Aregio de CiU i el sr. Alejandro Fernández, del PP, han fet aquests dies qüestionant si puc o no puc exercir de regidora i de responsable de l’oficina del Delegat del Govern a l’hora. I m’estranya que precisament ho qüestionin ells, perquè els valoro com a persones que coneixen l’administració, però com veig que tenen dificultats en diferenciar el que és un càrrec tècnic d’un polític doncs els ho explicaré. A l’ajuntament sóc regidora, càrrec polític, des d’on prendré decisions polítiques per treballar per una Tarragona millor, amb més qualitat de vida, amb més oportunitats per tothom, amb més projecció. A la Generalitat, tinc un càrrec tècnic, duc a terme les gestions que m’encomana el Delegat. És un càrrec de confiança, òbviament, perquè sóc personal eventual i em poden cessar en qualsevol moment, però en cap cas és un càrrec polític. Mai a la vida, en els quatre anys que treballo per l’administració autonòmica, he fet una declaració política relacionada amb el Govern de la Generalitat. Tinguin ben clar que si es presentés un cas amb col•lisió d’interessos entre la Generalitat i Tarragona, optaria sense cap mena de dubta per allò que es decidís a l’Ajuntament. Em dec als ciutadans que em van votar i als quals represento. A ningú més. I és legalment compatible. En això la nostra legislació és la més estricta d’Europa com s’ha dit en moltes ocasions. Tinc un càrrec representatiu de regidora pel qual no puc cobrar cap sou i només puc percebre alguna remuneració per assistències. I tinc una feina a l’administració autonòmica (on per cert cobro 43.864 bruts a l’any)
Dues coses perfectament compatibles segons la legislació vigent, com no podria ser d’una altra manera perquè si no, cap funcionari (tècnics, mestres, metges, etc....) que es dediquen també a la política no podrien fer-ho. CiU i PP han tingut, tenen i tindran molts casos similars o iguals. El mateix sr. Aregio ha estat, ell si, càrrec públic a un altra administració i ha estat regidor al mateix temps i ho continuarà essent aquests propers quatre anys si no estic mal informada. És curiós, la dreta tarragonina sempre que ha tingut ocasió ha entrat en aquestes discussions sense sentit.
A mi m’hauria agradat i m’agradaria que parlessin de la veritable col•lisió i la veritable incompatibilitat d’interessos que es produeix quan hi ha col•lisió d’interessos públics i privats a Tarragona. Però no en parlen i em temo que no en parlaran mai. Com dic no és còmode fer oposició, però potser hauran de començar a acostumar-s’hi.
De les revetlles i de l'esperit mediterrani
14 Juliol, 2007 02:33
Publicat per bego,
Disfruto
Campclar, l’Albada, Llevant i El Carme. Avui he recorregut amb el company Manolo López les festes d’aquets quatre barris on ens hem anat trobat a l’alcalde, Ballesteros, i també als regidors Joan Sanahujes, Xavier Tarrés, José Cosano, Carles Castillo i Rosa Rosell. He de reconèixer que mai no havia estat a aquestes festes, amb l’excepció del barri del Carme, i ha estat una gran sorpresa el dinamisme que es respirava. A Campclar, el pregó l’ha fet l’alcalde Ballesteros i a l’Albada, el director del Diari de Tarragona, Ramon Pedrós, qui ha fet una lloança contundent del barri tarragoní “més nou” amb elogis cap als dos caps visibles de l’associació de veïns, Dani Juárez i el seu pare, Àngel. Juárez és un nom prou conegut perquè tothom sàpiga de qui parlem. A Llevant, en canvi, els dirigents veïnals són nous (que no joves) i el sopar popular que han organitzat ha estat discret en assistència, però molt agradable. Llevant té molts veïns, però encara necessita més identitat col.lectiva i en això hem de treballar tots plegats, veïns i Ajuntament. M’agraden les festes, les revetlles donen alegria a l’estiu i sopar al carrer ens retorna a l’esperit mediterrani dels nostres avantpassats que de vegades perdem. Demà més (o no!)
Retrobament
10 Juliol, 2007 03:13
Publicat per bego,
Escric
Fa dies que no escric, i ho sento realment. La veritat és que avui estic molt trista, la mort del company primer secretari de Salou, Josep Contreras, m'ha donat molt que pensar. La mort,en general, sempre dóna que pensar. Als 51 anys, un infart (tot apunta que ha estat això) se l'ha emportat en un moment realment feliç per ell, en que Salou havia assolit la normalitat democràtica com a municipi, havia/ha assolit un relleu en el govern municipal que permetrà afrontar els projectes de futur amb major empenta i aire nou. Ell ja no hi és, com no hi és la filla de Merche, secretària del grup municipal del PSC a Tarragona. No hi ha res pitjor per una mare que mori un fill, és com si t'arrenquessin un tros de tu mateixa. En fi....massa desgràcies en 24 hores. Només puc dir que aquells que avui encara ploren amb desesperació tenen la meva solidaritat.
La vida segueix, tots estem treballant al màxim i amb responsabilitat. Ha estat un cap de setmana de festes de barri, d'entrevistes aclaridores com la publicada al Diari de Tarragona del Pau Pérez, primer tinent d'alcalde, on queda reflectida la delicada situació en la qual han quedat les finances municipals a l'Ajuntament de Tarragona. Tot i això, tot i el que ens hem trobat, hi ha esperança de poder fer moltes coses. Jo mateixa també ho vaig explicar en una entrevista dissabte, i també ho ha fet aquesta setmana Manolo López, que ha començat a treballar per unificar el moviment veïnal de Tarragona (quelcom en que tothom hauríem de treballar pel bé de l'associacionisme i de la ciutat), o Josep Lluís Navarro, que està liderant una modèlica dinamització del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament i del nou impuls a un pla general més consensuat i molt més adequat a les necessitats de la Tarragona del segle XXI.
En fi....deixo el post aquí. Demà més i, parafrasejant a Carme Chacón, la nova flamant ministra d'Habitatge, en la magnífica entrevista que diumenge li feia Joana Bonet a la Vanguardia, "tots tenim ganes de deixar-nos la pell". I ho estem fent.
De blocs, de la investigació de Manuel Castells, d’una denúncia injusta i de la globalització de la por
02 Juliol, 2007 00:32
Publicat per bego,
Escric
Aquesta ha estat una setmana de reflexions i de canvis en la comunitat blocaire tarragonina, especialment en la vinculada més directament al periodisme, amb l’obertura d’un debat sobre l’ús o el mal ús de la llibertat d’expressió a través dels bitàcoles.
Durant la campanya vaig comentar amb Jordi Salvat els meus dubtes sobre la idoneïtat o no de mantenir oberts i lliures els comentaris al bloc, tenint en compte la impunitat amb què algunes persones utilitzen aquesta eina d’expressió per faltar al respecte i difondre rumors falsos utilitzant l’anonimat. En aquell moment, en Jordi no es va pronunciar però ara ha estat un dels que ha subscrit la limitació dels comentaris no ben bé al seu bloc, però si a un altre ja conegut com és el Saló dels Penjats. Internet és un espai de relació social que té cada cop més força, amb regles no escrites que es van establint amb el dia a dia. En aquest sentit trobo molt interessant l’evolució que està tenint la comunitat blocaria político-periodística tarragonina i el debat que s’està produint al seu voltant.
La setmana també ens ha portat els resultats de la investigació duta a terma durant sis anys per part de l’equip dirigit pel professor Manuel Castells, a la Universitat Oberta de Catalunya. L’estudi demostra que “internet és un espai de relació social i comunicatiu directament relacionat amb allò que fem a la nostra vida” i que Catalunya compta amb un 54% d’usuaris (un 42% actius) de la xarxa, proporció que puja al 88% entre els menors de 25 anys. La nostra existència, com diu Castells, és cada cop més virtual i presencial a l’hora i internet ens enriqueix com a èssers socials.
En una clau estrictament més local, aplaudeixo l’arxiu de la denúncia que l’ex-alcalde Joan Miquel Nadal va presentar contra la senadora Maria José Elices. Sobre aquesta qüestió recomano el post de Xavier Sabaté al respecte. Per què no ho paga ell i no nosaltres ?
Acabo el post amb una profunda preocupació pels atemptats fustrats els dos darrers dies a Gran Bretanya. El primer ministre britànic, Gordon Brown, ha assenyalat avui Al Qaeda com a responsable d’aquests fets i de nou el radicalisme islàmic apareix amb força a les nostres vides. Al Qaeda i ETA, dues organitzacions que busquen la globalització de la por en major o menor mesura, quelcom que els demòcrates no podem permetre.
Tweet
technorati tags: Manuel Castells , Al Qaeda , internet , llibertat