Carme Mas

Dia per pensar en la Constitució, certament. I per pensar-hi amb llibertat, amb deshinibició, amb esperit democràtic.

La Constitució no es pot canviar? I tant que sí! Necessita urgentment ajustar-se a la realitat actual, reconèixer l'estat de les autonomies i, encara millor, l'estat federal.

Vegeu el document d'avui del diari EL PAÍS, Un ensayo de reforma en 18 artículos on diversos catedràtics constitucionalistes exposen els punts febles de la Constitució.

Per tenir més elements, és interessant llegir el document complet amb les respostes dels experts.

L’associació cívico-política Ciutadans pel Canvi (CpC) ha aprovat la resolució CpC davant la crisi financera i econòmica de les darreres dècades. El document analitza les causes de la crisi, fruit del capitalisme global neoliberal, recull la demanda ciutadana de respostes urgents i formula les propostes que creu necessàries per no repetir, en el futur, les condicions de la crisi econòmica actual.

CpC viu amb indignació, com molta part de la ciutadania, el fet que s’hagi hagut de fer servir les reserves de diner públic, acumulat amb els impostos i els esforços de molts ciutadans i ciutadanes, per pal·liar errors d’alguns directius i de la manca de regulació política de l’economia. L’associació es fa ressò de la perplexitat dels ciutadans, que veuen com en poques setmanes els governs han estat capaços de mobilitzar centenars de milers de milions de dòlars o d’euros per salvar el sistema financer i, en canvi, són incapaços d’actuar de la mateixa manera per tal de lluitar contra la pobresa extrema, que afecta a pràcticament la meitat de la població mundial, o posar-se d’acord per reduir el canvi climàtic. No obstant, també considera que els bilionaris plans de rescat dels mercats financers són actualment inevitables i que s’han d’executar amb una total transparència.

Per a CpC aquesta crisi ha demostrat que els mercats financers autorregulats són extraordinàriament inestables i que, en comptes de ser una font de riquesa, han acabat esdevenint una font d’emprobriment de les societats; que els mercats financers requereixen estrictes mecanismes de regulació; i que el paradigma neoliberal –iniciat amb l’arribada de Thatcher i Reagan a principis dels anys 80- ha entrat definitivament en crisi. Per això creu que ha arribat el moment de retornar l’hegemonia de la política, i demana una major transparència, l’establiment de codis de conducta i un control i supervisió dels mercats financers. També advoca per reformar i democratitzar el Fons Monetari Internacional, suprimir els paradisos fiscals i regular el sistema de salaris i bonificacions dels directius de les entitats financeres. 

CpC reivindica que, a més de ser liderat pels G-20 (ampliat), el procés de canvi de l’arquitectura financera internacional (l’esperat nou “Bretton Woods”) compti amb la veu de tots els països, ja que tots ells patiran l’impacte de la globalització. La UE ha d’esdevenir un actor decisiu en el procés, com a garant d’un paradigma de globalització basat en els drets socials. En aquest sentit, CpC creu que en l’actual crisi fa encara més necessari accelerar el procés d’integració política europea. 

Els efectes quotidians de la crisi en la ciutadania

 La crisi financera global es tradueix en una crisi econòmica local. A nivell català, CpC creu que caldria aplicar, amb tota la seva profunditat, l’Acord Estratègic per a la Competitivitat i la Internacionalització de l’Economia catalana, accelerant les mesures que contribueixin a reactivar la nostra economia, fent inversió pública i adoptant polítiques expansives, fins i tot a costa del dèficit si és necessari. Cal, també, reforçar les polítiques socials per compensar els efectes de la crisi entre les famílies i ciutadans més vulnerables i fugir de la recepta ortodoxa de la dreta partidària de la reducció d’impostos.  Per contribuir a la recuperació de l’economia, CpC apel·la també a la responsabilitat de les entitats financeres per tal que abandonin l’actual excés de desconfiança i recuperin la seva funció de finançadores de les empreses i de les economies familiars. 

Necessitat d’una nova cultura cívica global 

CpC pensa que la història del capitalisme ens ha deixat una lliçó: cal una reflexió col·lectiva per tal d’assumir, de manera madura, noves formes de convivència, desenvolupament social i de desplegament de la creativitat personal i col·lectiva que no es basin en la cultura de l’enriquiment a qualsevol preu, de l’especulació, de l’individualisme materialista, del menyspreu de l’interès general i de la no intervenció pública.