Carme Mas

Ciutadans pel Canvi celebrarà demà la sseva IX Convenció anual. Serà al Prat de LLobregat, al Centre Cívic Jardins de la pau.

Ja fa nou anys que Ciutadans pel Canvi va començar a caminar de la mà de Pasqual Maragall. Era l'any 1999 i el desig de CANVI POLÏTIC era creixent en la ciutadania de Catalunya. En aquell moment,Ciutadans pel Canvi va donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall en aquell moment, però el CANVI POLÍTIC no es va materialitzar fins el 2003, en que Pasqual Maragall va presidir la Generalitat de Catalunya al capdavant del govern tripartit sorgit de l'acord del Tinell.

Han passat nou anys des de la seva creació i Ciutadans pel Canvi  enceta amb il·lusió una nova etapa de renovació iniciada ja en la convenció de l'any passat a Pineda de Mar.

En aquesta convenció, Ciutadans pel Canvi expressa la seva voluntat de continuar treballant per un país més just, més solidari, més federal. Ciutadans pel Canvi té un paper important a desenvolupar en la nostra societat, conscients que cal treballar més a fons els drets de ciutadania, la formació en el pensament crític i reflexiu dels ciutadans i ciutadanes, les accions decidides i compromeses amb la millora política i social del país.

D'aquesta convenció en sorgirà la Junta rectora, l'impuls dels nous programes d'acció centrats en temes de:

Cal assenyalar, amb satisfacció, que d'aquesta convenció en sorgirà, a més, la incorporació a la Coordinadora de Pasqual Maragall i Martin Curletto com a respresentats dels socis i sòcies no adscrits a plataformes territorials o sectorials.

Us convido a entrar a la web de la Convenció 

La presentació de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya ha marcat amb segell propi el maig del 2008. Per primera vegada es fixa el model educatiu propi de Catalunya que pivota sobre dos eixos,  l’equitat i l’excel·lència, amb un objectiu primordial com és l’increment de l’èxit escolar, tal com ha manifestat el conseller d’Educació, Ernest Maragall.

Soyons réalistes, demandons l'impossible! Aquesta consigna d'un altre maig, el de 1968, que s’ha anat recordant també aquests dies –ja fa quaranta anys- il·lumina el sentit de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya, perquè sens oblidar el punt de partida, el diagnòstic de la situació actual es planteja anar més enllà, canviar la cultura en el sistema educatiu català bastit sobre tres grans puntals: el major suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i als serveis educatius, el major reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.

L’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya va desgranant en els seus títols: l’objecte i els principis, el dret a l’educació, la comunitat educativa, el servei públic d’educació, l’ordenació dels ensenyaments, els centres educatius, l’autonomia dels centres educatius, el professorat i altre personal dels centres educatius, la direcció i govern dels centres educatius, mesures correctores i sancions, l’administració de l’educació, l’avaluació del sistema educatiu de Catalunya, la cooperació amb altres administracions, organismes i institucions i el finançament del sistema educatiu a Catalunya.

Al llarg dels 181 articles i les disposicions addicionals, transitòries i derogatòria, es configura un model educatiu de país, un model educatiu per al segle XXI, que explora totes les potencialitats de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb una potent voluntat de servei públic, de descentralització i responsabilitat als territoris i als poders locals, de definició de cossos docents propis, de major responsabilitat a la direcció i autonomia dels centres i d’avaluació de tots els elements del sistema.

El filòsof eslovè Slavoj Zizek, precisament al voltant de l’esmentada consigna del maig del 68, diu que l’única forma de ser realistes és preveure allò que en les coordenades d’aquest sistema –l’actual- no té més remei que semblar impossible.

Li queda un llarg camí a aquest avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya. El debat serà intens, sens dubte, com ja ho va ser el de les seves Bases, però també enriquidor. És a les nostres mans el futur de l’educació a Catalunya. Siguem realistes, demanem l’impossible!

Aquest proper dijous, dia 8 de maig, a les 20:15 h., al Museu d'Art Modern de Tarragona, tindrem una magnífica oportunitat d'escoltar la conferència de Juan José López Burniol, organitzada per Ciutadans pel Canvi,  que ens ajudarà a situar alguns dels interrogants sobre el federalisme. 

QUÈ ÉS EL FEDERALISME?

Aquesta serà la pregunta clau sobre la qual podrem debatre amb el conferenciant, el notari López Burniol, que acaba de publicar el llibre:

España desde una esquina: Federalismo o autodeterminación?

Precisament d'aquest llibre, amb permís del seu autor, que no vol anomenar-lo llibre sinó crònica, transcric un fragment interessant que pot fer-nos començar a pensar i preparar-nos per al debat del proper dia 8. López Burniol escriu:

"Por consiguiente, los grandes partidos españoles -el Partido Socilaista Obrero Español, hoy en el poder, y el Partido Popular- tendrían que ponerse de acuerdo en el futuro -dejando la puerta abierta a los otros partidos que quisieran sumarse- para sacar adelante una reforma constitucional concretada bàsicamente en dos puntos capitales:

1. El desarrollo del Estado autonómico hoy vigente hasta convertirlo en un Estado federal simétrico (con asimetría sólo lo material o competencial), poniendo atención en la potenciación d4e la función del Senado como cámara territorial, de modo que esta institución multilateral conozca i sea decisiva en todas aquellas materias y cuestiones que, en un estado federal asimétric, serían competrencia de comisiones bilaterales.

2. El reconocimiento del derecho de autodeterminación o scesión para aquellas Comunidades que quieran ejercitarlo, según la pautas y con el régimen internacionalmente aceptado."