Carme Mas

El tercer bloc de propostes de Ciutadans pel Canvi es refereix a:

Aquestes són les 5 apostes:

3.1. Convergència de la despesa social amb la UE
Incrementar les pensions més baixes per situar-les substancialment per sobre del llindar de la pobresa; dotar de recursos suficients la Llei de la dependència; elevar la despesa contra l’exclusió social per situar-la, com a mínim, a la mitjana europea (dels 15).

3.2. Reorientar la política de xecs i promoure una cultura de la responsabilitat fiscal
Integrar la majoria de transferències (xec nadó, xec d’emancipació, etc.) i les deduccions de l’IRPFen una política integral de transferències orientada cap a la Renda Bàsica de Ciutadania; impulsar mesures i discursos que promoguin la corresponsabilitat fiscal i evitar aquells que soscavin la cultura de la contribució fiscal.

3.3. Educació i cultura, prioritat de les polítiques socials
Garantir la universalitat de l’escolarització dels 0 als 3 anys; situar els índexs d’èxit escolar en la mitjana de la Unió Europea; articular un sistema de beques-salari que eviti que els joves  abandonin prematurament els ensenyaments post-obligatoris; establir polítiques de suport alssectors de l’àmbit de la cultura arreu de l’Estat.

3.4. Sanitat pública i de qualitat
Garantir una sanitat d’accés universal i finançament públic, de qualitat i eficient, definint clarament la cartera de serveis; promoure la participació dels i les professionals i de la ciutadania en les decisions.

3.5. Polítiques socials d’habitatge
Promoure l’habitatge protegit amb garanties per evitar l’especulació; prioritzar les polítiques de suport al lloguer (deduccions fiscals, ajudes públiques al lloguer, parc de lloguer de titularitat pública).

 El segon bloc d'apostes de Ciutadans pel Canvi es refereix a:

 Aquestes son les 5 apostes:

 2.1. Nova Llei electoral i participació en el sí dels partits
Avançar cap a les llistes obertes; millorar la representació proporcional dels partits a nivell statal; normalitzar les primàries per a l’elecció dels candidats.

2.2. Avançar en la laïcitat de l’Estat
Revisió d’aquells aspectes del Concordat amb la Santa Seu que no s’ajusten a la Constitució de 1978.

2.3. Dret de vot dels nouvinguts
Permetre el vot dels immigrants amb un mínim temps de residència –que sigui superior a cinc anys a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals.

2.4. Polítiques contra la discriminació
Promoure polítiques contra la discriminació per motius de gènere, raça o orientació sexual, especialment en l’àmbit laboral

El primer bloc de les propostes de Ciutadans pel Canvi fa referència a:

Es concreta en 5 propostes:

1.1. Reforma de la Constitució en clau federal
Convertir el Senat en una veritable Cambra territorial i reconèixer Catalunya com a nació a l’article 2.

1.2. Nou model de finançament autonòmic
Equiparar les comunitats de règim comú al concert econòmic, pel què fa al resultat per càpita.

1.3. Infraestructures en xarxa
Planejar la línia de l’AVE pel corredor Mediterrani i l’eix de l’Ebre.

1.4. Desplegament integral de l’Estatut
En especial, prioritzar les competències d’inspecció de treball, immigració, administració de justícia i infraestructures –traspàs de Rodalies i de l’Aeroport.

1.5. Reconeixement de la plurinacionalitat i la diversitat lingüística de l’Estat
Català llengua cooficial, normalització del català al Congrés; reconeixement de les seleccions esportives catalanes; promoure el coneixement de les diferents cultures de l’Estat entre els diferents territoris i comunitats autònomes que el conformen

Ciutadans pel Canvi recorda els principals reptes que té avui la societat espanyola, en el marc de les Eleccions Generals del 9 de març, i manifesta les apostes que considera prioritàries en aquest moment.

Apel·lem  a la societat civil per tal que les faci seves i s'adreci a les institucions per tal que les duguin a terme.

Constatem quem aquestes apostes només tenen alguna possibilitat de tirar endavant en cas que a Espanya, després de les eleccions generals, hi hagi un govern recolzat per les forces polítiques d'esquerres i progressistes, i presidit per Rodríguez Zapatero.

Cridem a la ciutadania a participar a les properes eleccions generals, amb l'objectiu de contribuir a la realització d'aquestes apostes. 

  (Segueix)

Aquesta mitjanit comença la campanya de les Eleccions Generals 2008. Ens hi juguem molt. I cal estar informats per votar amb coneixement i responsabilitat.

Sovint els mitjans de comunicació ens ofereixen les informacions electorals -i les altres- a base de píndoles, de missatges curts i repetitius,  amb les consignes del dia de cada partit polític.

On són els programes? Qui se'ls llegeix? On es debaten? En tenim prou amb les dosis informatives que ens subministren els mass media? 

Us convido a entrar al portal DELIBERAWEB, on trobareu els programes dels partits polítics que concorren a les eleccions organitzats per temes i amb la possibilitat de votar el grau d'acord amb cadascuna de les seves propostes. També elvot en blanc hi té el seu espai.

Una ciutadania ben informada és la base per una democràcia més participativa.

Volem ser una ciutadania informada, compromesa i participativa? DELIBERAWEB ens proposa un mètode i un mitjà per aconseguir-ho.

He tingut l'oportunitat d'assistir a la projecció del documental Bucarest, la memòria perduda,  en la qual Albert Solé narra la vida del seu pare, Jordi Solé Tura, avui afectat de la malaltia de l'Alzheimer.

Felicito Albert Solé per l'encert narratiu del documental i pel seu coratge d'afrontar el relat del període històric viscut per Solé Tura i per ell mateix, com a narrador en primera persona del film.

Veure el documental ha estat com posar imatges a moltes de les coses que havia lllegit a les memòries de Jordi Solé Tura, que porten com a títol Una història optimista, publicades el 1999. Tornant a casa no me'n vaig poder estar de tornar a rellegir aquell text, amb una amable dedicatòria de l'autor. Vaig recordar aquell capvespre d'hivern, a la Llibreria La Rambla de Tarragona, en què l'autor va presentar-les en un clima d'afecte i cordialitat, quan res no feia presagiar, en aquell moment, que potser la malaltia ja començava a niuar en el seu cervell.

Llegides amb perspectiva, impressionen les seves paraules en el pròleg:

"Quan em vaig decidir a escriure aquestes memòries i vaig anar avançant capítol rere capítol vaig tenir la impressió que narrava una història dura i pessimista,  però quan les vaig acabar i rellegir  d'una sola tirada vaig arribar a una altra conclusió. És, certament, una història dura en la que tant jo mateix com els altres personatges rebem cops molt forts, però també és una història sense retrocessos personals ni col·lectius, sense renúncies ni abandonaments.  Sovint ens equivoquem i ens fiquem en carrerons de difícil sortida, però mai no renunciem a continuar endavant i després de cada cop ens guarim les ferides i reprenen el camí. I al final la història acaba bé. Per això crec que, en termes generals, és una història optimista."

Tota una lliçó, la de l'optimism, en la política i en la vida personal. Gràcies, Jordi.

El Conseller  d'Educació, Ernest Maragall, ha publicat avui a EL PERIÓDICO un article titulat Més enllà del 14,  puntualitzant aspectes cabdals del debat educatiu  que ha provocat el document de bases  per a  la Llei d'Educació i la convocatòria de vaga  en el sector per al proper dijous.

Aquesta és la transcripció de l'article:

Tres mesos després d'aquell 16 de novembre en què vaig presentar les bases per a la futura llei d'educació de Catalunya, tinc la impressió que el tema de l'educació ha passat a ser qüestió de primer ordre en el debat públic del país. Ja era hora.

Sóc conscient que el debat no ha arribat amb la mateixa intensitat i claredat als més de 85.000 docents del sistema educatiu de Catalunya. Demano excuses, doncs, a tots aquells que no han tingut l'oportunitat d'escoltar-nos directament. Aquest article té la voluntat de contribuir a establir aquesta comunicació i aclarir determinats aspectes d'un procés que tot just comença i que ha pogut generar dubtes, incerteses i inquietuds. Recordem que es tracta d'un document de bases que no pretén ser aprovat o rebutjat, sinó generar el necessari debat.

¿Per què ara una llei d'educació de Catalunya? Perquè tenim la capacitat que ens ofereix el nou Estatut de dotar-nos d'un model educatiu propi. I també perquè comptem amb una voluntat de millora compartida per una immensa majoria de la comunitat educativa i de la societat civil, concretada en el Pacte Nacional per a l'Educació.

Així, la futura norma haurà de fixar un model basat en un servei públic educatiu tal com el va definir el Pacte Nacional, en l'autonomia de gestió dels centres educatius, en l'avaluació del conjunt del sistema, en el reconeixement professional dels docents, en la participació de les famílies i la comunitat educativa i en la descentralització territorial.

En contactes que he pogut mantenir en els últims mesos amb docents, pares, entitats, ajuntaments, professionals, etc. he pogut constatar tant el suport al projecte reformador que encetem com també l'expressió de legítimes inquietuds.

Repassem-ne algunes. En primer lloc, efectivament, al document de bases no es tracten amb la suficient profunditat qüestions en les quals la llei haurà d'entrar amb més amplitud i detall: la Formació Professional --necessitada de canvis que ja estan en marxa--, l'etapa 0-3, els ensenyaments artístics, la formació d'adults, o els conceptes de lleure i educació no formal, plenament educadors i que formaran part integral del nostre sistema. La llei donarà resposta clara i completa a totes aquestes qüestions.

En segon lloc ha aparegut (i se n'ha abusat) el temor a una suposada deriva privatitzadora. Aquí no hi pot haver cap dubte: cal negar rotundament que hi hagi cap previsió de privatitzar ni una sola de les escoles i instituts públics actuals o futurs de Catalunya. I naturalment, ni la més remota possibilitat de canvi obligat en l'status laboral i contractual dels nostres funcionaris docents.

Una altra cosa és que la llei pugui acollir conceptes derivats d'experiències actuals que ja estan demostrant des de fa anys els seus èxits en centres d'ensenyament d'indiscutible titularitat pública gestionats, com per exemple, des d'un ajuntament. Diguem-ho clar: es tractaria, en tot cas, d'una mesura puntual i excepcional i garantint sempre que formen part de la xarxa de titularitat pública.

En tercer lloc, he copsat la preocupació existent a l'entorn de suposats perjudicis sobre els drets laborals i professionals dels nostres docents. Aclarim-ho definitivament: les previsions que es contemplen en aquestes bases inicials s'orienten a ampliar i millorar tots els aspectes que defineixen la nostra funció docent. Formació inicial, criteris d'accés i molt especialment carrera professional. Amb mecanismes de reconeixement tangibles per mèrits, dedicacions i responsabilitats (tutories, recerca, càrrecs directius, adquisició de nous perfils, etc.). Per tant, sense cap possibilitat de pèrdua o disminució de les situacions laborals i dels drets avui reconeguts i respectats.

En aquest context, sembla clar que l'autonomia dels centres s'ha d'entendre, doncs, com el millor escenari per a l'exercici lliure i responsable d'aquesta funció docent enfortida, comptant amb la confiança i el suport imprescindible per part de l'administració. I amb els recursos, és clar. Seguint el camí que hem emprès en els últims anys incrementant els pressupostos entre 2003 i 2008 un 70% i desplegant gradualment les previsions del Pacte Nacional per a l'Educació.

Francament no crec que ens porti a res un debat basat en judicis d'intencions. Entenc les prevencions d'una comunitat educativa que ha estat sacsejada pels canvis que les successives administracions han propiciat, amb bones intencions, però massa sovint amb recursos insuficients i voluntat inconstant. El pitjor que li podria passar a la nostra educació és evitar prendre decisions per temor al canvi o per manca de confiança en les possibilitats d'innovació i millora per part del sistema educatiu mateix. Siguem, doncs, prudents. Però ambiciosos.

Llibertat, responsabilitat, recursos. Aquesta és la fórmula que permetrà acostar-nos a les fites d'equitat i excel·lència que el país reclama i que l'educació ha de ser capaç d'assolir.

Fem-ho: parlem-ne, acordem-ho, decidim-ho i apliquem-ho.

 (Segueix)