Tot Va Bé Si Acaba Bé.... O No
Aquests darrers dies han estat "mogudets" en el panorama mediàtico-polític. En un anunci per paraules hauríem pogut trobar un text com aquest: "Canvio referèndum d'autodeterminació per presidència Generalitat. Interessats a fer tractes vingueu disposats a menjar calçots".
I tot plegat per una excessiva ingesta de calçots o per mera tàctica electoralista? Tant se val. Shakespeare té una obra de teatre que ens aniria bé per al titular: Tot va bé si acaba bé. Tot i que em pregunto si realment ha acabat bé o, un cop més, algú ha fet el passerell.
Subscric el comentari de Jordi Sànchez avui a El Periódico, en el seu article "De calçots i altres mediocritats", que transcric tot seguit.
La setmana que avui es tanca ha estat per oblidar, políticament parlant. Molt soroll per a no res. Si començàvem amb propostes d'innegable dimensió política, amb regust de calçots, l'acabem amb declaracions que només aporten soroll.
Divendres passat, el portaveu de CDC va qualificar a TV-3 de mediocre el president de la Generalitat i el va acusar de no donar la talla per exercir les seves funcions. Són acusacions molt dures, excessivament dures i que fins ara no havien estat mai fetes per cap polític en referència a cap governant, i menys contra el president de la Generalitat.
No és necessari estar d'acord amb el president de la Generalitat per evitar desqualificar-lo personalment vorejant l'insult. Aquesta barrera que separa la crítica política de la crítica de barra de bar, descontrolada i des- acomplexada, és molt important no traspassar-la si no volem perdre massa coses en aquest trajecte, especialment en la qualitat de la democràcia.
Pensar que l'adversari és mediocre té sempre un punt de superioritat que s'acosta a
És evident que unes vacances aniran bé als nostres polítics. Fer un recés aquesta setmana que ara comença, relaxar-se i mirar les coses des d'una visió menys contaminada pel tacticisme més absolut davant la pròxima cita electoral segur que ajudarà a resituar les coses.