Carme Mas

Aires de precampanya, aquest matí, a l'Auditori de Barcelona, on José Montilla ha posat amb tots nosaltres, els candidats del Partit del Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.

El dia ha estat plujós, però ningú no ha perdut el bon humor. El candidat ha adreçat unes paraules d'ànim al seu equip.

Aquestes han estat les seves paraules:

Com podeu comprovar, hem aconseguit formar un equip extraordinari. I amb aquest excel·lent equip, només hi ha un camí possible: guanyar les eleccions a la Presidència de la Generalitat.

Són unes candidatures per guanyar, per governar.

Unes candidatures de continuïtat del nostre projecte i també de renovació. Combinen experiència i joventut. Són paritàries. Amb militants del PSC i amb membres de Ciutadans pel canvi. Amb gent de grans i de petits municipis, del camp i de la ciutat. Unes candidatures que, com el nostre partit, són la millor expressió de la diversitat territorial i cultural del nostre país.

Són unes candidatures que expressen el nostre compromís amb Catalunya , les nostres il·lusions, les nostres idees, els nostres projectes, la nostra força.

Estic orgullós de la gent que m’acompanya!

És gent competent i dedicada. Persones honestes, capaces, que seran peces essencials en una campanya neta, d’explicació de les nostres propostes, i del nostre projecte per al país.

N’hi haurà que seran consellers i conselleres, d’altres seran magnífics parlamentaris i parlamentàries, representants dels seus territoris, intèrprets de la voluntat popular, defensors dels interessos de la gent.

Tots els que m’acompanyen tenen com a objectiu el bon govern.

Bon govern als ajuntaments, bon govern a la Generalitat i bon govern també a Espanya, on els socialistes estem ampliant les llibertats, reforçant l’Estat del Benestar, impulsant l’economia productiva i treballant amb valentia també per la pau i la solidaritat.

Per tant, tenim l’experiència, tenim els instruments –el nou Estatut– , i tenim un projecte per a tots els catalans i les catalanes.

Catalanisme social és treballar per una societat més igualitària i més justa, per una societat on el benestar esdevingui l’eix central de la identitat col·lectiva.

Catalanisme social es construir una nació plural, desacomplexada i optimista. Una Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infrastructures, de l’habitatge accessible, de la cultura del benestar.

Us parlo d’un projecte que té arrels en el passat, però sobretot que mira el futur. Un projecte que es reconeix en uns valors ben definits que són els meus valors, el valor de la responsabilitat.

Unes candidatures que també saben el que és l’esforç. Vaig aprendre de jove que res no es regala. Que només avança la democràcia, la llibertat i l’autogovern amb ciutadans responsables i compromesos.

Unes candidatures plurals. Una pluralitat que expressa la realitat del país. Una pluralitat que ens ha conformat com a poble i ens estalvia i ens vacuna contra les identitats excloents.

Unes candidatures honestes. Sabeu que quan parlo, parlo clar, i m’agrada que paraules i fets vagin de la mà. Sóc un home de poques paraules, és veritat, però sóc un home de paraula.

Unes candidatures que tenen clar el valor de l’eficàcia. Perquè faré un govern eficaç que estigui al costat de les persones i que doni resposta als neguits dels catalans.

El proper 1 de novembre els ciutadans podran escollir si el desenvolupament de l’Estatut estarà orientat en un sentit conservador o en un sentit progressista. Aquesta és l’elecció a fer.

Avui hem presentat a Tarragona i, posteriorment a Tortosa, la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.

El nostre cap de llista, Xavier Sabaté ha destacat l'obra de govern a les nostres comarques, que en aquesta legislatura han sortit dels baixos indicadors econòmics, de la minsa inversió pública, de la sanitat amb dèficits, de la Universitat entre les pitjors finançades....

S'ha fet molta feina però encara n'hi ha molta per fer. Xavier Sabaté ha demanat a la ciutadania la seva confiança per poder jugar la segona part del partit, per acabar de consolidar el canvi, per acabar de sentir-nos ciutadans de primera, orgullosos de pertanyer a una nació on tothom compta igual i té les mateixes oportunitats.

Amb il·lusió ha presentat una llista per guanyar i governar, tot destacant la importància d'aquestes eleccions en què no hi pot haver terme mig, en què Tarragona pot ser decisiva.

Les eleccions es juguen aquí i no podem fallar!

"Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per parlar com a President de la Generalitat."

Aquestes foren les primeres paraules de la conferència que va pronunciar el President Pasqual Maragall ahir a la tarda a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.

Mil dies que han canviat Catalunya, el lema de l’acte, va ser un exercici de rendiment de comptes davant la ciutadania d’aquesta etapa que va qualificar com d’”apassionant i apassionada”, “una avaluació sotmesa a la crítica, a l’autocrítica i al debat democràtic”.

Entre els actius, el nou Estatut amb el reconeixement de la nació catalana per part d’Espanya i una decidida orientació per les polítiques socials, la millora dels serveis en els barris i pobles, l’educació i la salut.

El President Maragall va reflexionar sobre la trajectòria dels mil dies de govern. Així, va afirmar que el projecte polític del canvi s’està mostrant positiu per Catalunya i tot just és al seu inici. I va ser molt clar sobre el seu suport al candidat socialista, per continuar el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans. El seu compromís, com a president del PSC, a fer tot el possible perquè José Montilla sigui el futur president de la Generalitat.

Feta aquesta afirmació, clara i sense embuts, va continuar el fil del discurs analitzant fins on s’havia acomplert el canvi proposat pel govern catalanista i d’esquerres, canvi a tres nivells: en l’autogovern, en les polítiques i en la política.

Després d'analitzar aquests tres aspectes i anar descabdellant els encerts i les dificultats d’un govern de coalició, a tall de resum va explicitar quins eren els canvis iniciats i no consumats: l’alternança democràtica, un nou paradigma catalanista, el nou Estatut, la nova relació entre Catalunya i Espanya i la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.

A la fi del discurs va afirmar: “Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l’Estatut disposem d’una eina potentíssima per millorar l’autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat l’experiència política de la nova governació en coalició”.

Fets, no paraules. Sota aquest lema, l’auditori Winterthur de Barcelona es va omplir ahir vespre, de gom a gom, per escoltar la conferència del candidat socialista a la presidència de la Generalitat, José Montilla. En presència del president Pasqual Maragall, dels consellers i conselleres del govern, de personalitats vinculades al teixit empresarial i al teixit social, de nombrosos polítics de la família socialista, de ciutadans i ciutadanes expectants i, òbviament, d’un notable desplegament dels mitjans de comunicació, va començar l’acte amb les paraules de presentació del candidat a càrrec de Joaquim Nadal. Sempre precís i concís, Nadal va destacar els trets de la personalitat de José Montilla i va voler concloure el perfil ideològic del candidat amb set idees força manllevades de les seves mateixes expressions:

• “sense complexos”

• “sense hipoteques”

• “a favor dels valors bàsics”

• “amb una herència recollida i valorada”

• “afirmant el valor de la proximitat”

• “una proposta des del catalanisme”

• “ un projecte per Catalunya des del socialisme”.

José Montilla es va presentar davant l’opinió pública tal com és, sense afectació ni retocs, amb franquesa i naturalitat. El to de la conferència va ser mesurat i pròxim alhora. Si l’hagués de sintetitzar diria dues paraules: convicció i confiança. Va transmetre convicció i va generar confiança.

El discurs es va iniciar amb una afirmació: “Sóc molt optimista sobre les possibilitats de Catalunya”, fent referència a la nova etapa que s’obre a Catalunya amb el desplegament del Nou Estatut.

En un a priori va voler fonamentar el discurs en un seguit de conviccions de fons: treballar per “un projecte de catalanisme social, que segueix l’estela traçada per Pasqual Maragall” :

• Entendre la política com un projecte col·lectiu al servei del país, amb un patriotisme basat en drets i deures, amb una ciutadania basada en la igualtat d’oportunitats.

• Afirmar Catalunya com a terra d’acollida i llibertat, compromesa amb el el respecte a la diversitat i el compromís col·lectiu de preservar i eixamplar un llegat històric, lingüístic i cultural.

• Proclamar l’orgull de ser català i, com a tal, de compartir drets i deures, de veure créixer les oportunitats, de viure en una societat avançada, de viure en un país d’història mil·lenària i de construir plegats un futur.

Em va agradar la proclamació del seu compromís per servei públic i la declaració dels seus cinc compromisos ètics:

• honestedat en la seva gestió i la dels seus col·laboradors,

• transparència en el rendiment de comptes,

• diàleg amb les forces polítiques, sindicals i la ciutadania,

• lleialtat amb totes les institucions,

• interès públic prevalent en totes les decisions.

Tot seguit, Montilla va anar destil·lant la seva visió del futur de Catalunya, amb voluntat de construcció compartida, en tots aquells aspectes que configuraran les polítiques de govern tenint com a eix central el desplegament de l’Estatut com a instrument de progrés econòmic i cohesió social.

Amb els versos de Martí i Pol “Ara és demà”, Montilla va voler sintetitzar la força del missatge per construir “el somni català de fer una societat lliure, d’homes i dones lliures, respectuosa de la diferència i orgullosa de la seva identitat, pròspera i justa, dinàmica i segura”, per fer realitat el somni que el poeta cercava “nord enllà, on diuen que la gent és néta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”.

Una diada especial serà la que viurem avui, la primera després de l’aprovació del nou Estatut i a les envistes de les properes eleccions autonòmiques.

El President Maragall, en el seu discurs institucional, ha dit que, "per primera vegada, des del 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya sigui reconeguda a si mateixa com a nació".

Una nació “rica i plena”, certament, que ens ha de donar força per fer de Catalunya una nació diversa i plural, justa i equitativa, solidària i sostenible.

Pasqual Maragall ha expressat com voldria el futur del nostre país:

- Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat.
- Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris.
- Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los.
- Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes.
- Més compromès amb el treball per la igualtat i l’equitat.
- I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer.

Aquest és el projecte pel qual treballem i seguirem treballant.

Bona diada!!!

Dilluns, 11 de setembre, s’escaurà el 33è aniversari de l'assassinat de Salvador Allende en l’assalt del Palau de la Moneda a Santiago de Xile pels colpistes de Pinochet, el 1973.

Ni la seva mort, ni el temps, ni els llargs anys de dictadura a Xile, no han aconseguit d’esborrar el seu record, el seu missatge i el seu llegat.

Per commemorar el seu record he triat un fragment del seu discurs davant del Nacions Unides, a Nova York, el 4 de desembre de 1972. Eren paraules de pau, desigs de pau, accions de pau. La guerra del Vietnam encara no havia acabat i Allende reflexionava sobre la pau al món.

Podem substituir Indoxina per Orient Mitjà; Vietnam pel Líban; la societat nordamericana per la societat israeliana i el text esdevé de plena actualitat. La comunitat internacional, malauradament, no ha après les lliçons d’aquella guerra ni de les que van venir després.

Parla Salvador Allende:

“No hay paz para Indochina, pero tendrá que haberla. Llegará la paz para Vietnam. Tiene que llegar porque ya nadie duda de la inutilidad de esta guerra monstruosamente injusta, que persigue un objetivo tan irrealizable en estos días como es imponer, a pueblos con conciencia revolucionaria, políticas que no pueden compartir porque contrarían su interés nacional, su genio y su personalidad.

Habrá paz. Pero, ¿qué deja esta guerra tan cruel, tan prolongada y tan desigual? El saldo, tras tantos años de lucha cruenta, son sólo la tortura de un pueblo admirable en su dignidad, millones de muertos y de huérfanos, ciudades enteras desaparecidas, cientos de miles de hectáreas de tierras asoladas, sin vida vegetal posible; la destrucción ecológica; la sociedad norteamericana conmovida; miles de hogares sumidos en el pesar por la ausencia de los suyos. No se siguió la ruta de Lincoln.

Esta guerra deja también muchas lecciones. Que el abuso de la fuerza desmoraliza al que la emplea y produce profundas dudas en su propia conciencia social. Que la convicción de un pueblo que defiende su independencia lo lleva al heroísmo y lo hace capaz de resistir la violencia material del más gigantesco aparato militar y económico.

El nuevo cuadro político crea condiciones favorables para que la comunidad de las naciones haga, en los años venideros, un gran esfuerzo destinado a dar renovada vida y dimensión al orden internacional.”

Com cada primer diumenge, des del març de 2001, la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza per demà, diumenge 3 de setembre, a les dotze del migdia, a la plaça de la Font de Tarragona, una nova concentració sota el lema 'Paraules per la pau', per protestar per la presència de vaixells de guerra al port de Tarragona i que també ha derivat en concentració antimilitarista, a partir de la formació d'espais de pau i art.

La concentració de demà serà, també, un homenatge al poeta Joan Brossa. Està previst que s'hi facin "accions mínimes brossianes" en un espectacle poètic, visual i musical que consistirà en accions directes, i també una mostra d'accions fetes en altres punts.

Una de les darreres activitats de la coordinadora va tenir lloc el passat mes d'agost amb motiu de l'estada al port de Tarragona del vaixell-escola de la marina italiana "Palinuro".