aliciacoach

  Amb aquest article engego una sèrie dedicada a la millora de la comunicació, un espai molt PNL.

  Des de la Programació Neuro-Lingüística s’accepta que la forma en què ens comuniquem amb nosaltres mateixos i amb els altres determina els resultats que obtenim en diferents àmbits de la nostra vida.

  Partint de que la nostra experiència subjectiva ens fa de filtre de la realitat, la PNL  fa referència a processos, no als continguts, i per tant ens aporta tot un seguit d’eines molt eficaces que poden ajudar-nos en els processos comunicatius.  

M’ESTIMES? ..... I COM HO SAPS?

  En les nostres interaccions sovint fem servir tot un seguit de fórmules comunicatives amb un elevat grau d’abstracció, paraules que donen per suposats conceptes de fons propis de cada un de nosaltres, que probablement no coincideixen amb els del nostre interlocutor, i que poden ser una font de malentesos o conflictes comunicatius.

  Substantius com:

  relació, fracàs, confusió, esperança, veritat, ajut, llibertat, amor, odi,.....

  No designen un objecte concret i són el resultat d’un procés d’abstracció. Molts dels nostres processos mentals són abstractes però, quan fem servir aquest tipus de mots en reflexionar sobre les nostres experiències, correm un risc,  ja que podem caure en la trampa de considerar aquests processos actius, acabats, aliens a nosaltres mateixos, i per tant impossibles de controlar, cosa que pot fer pensar a algunes persones que no hi ha cap possibilitat de reacció. 

  Posem un exemple molt il·lustratiu. Quan dues persones diuen que s’estimen, probablement tinguin  representacions del que és estimar poc/molt diferents, i per tant estiguin pensant en coses  molt/poc diferenciades. 

        Què vol dir per a tu estimar?

        El mateix que per a mi?

        I com ho se que t’estimo?

        I com ho saps que m’estimes?

  És possible que per a A estimar sigui equivalent a donar-ho tot per l’altre, a compartir el màxim d’espais i situacions, a passar junts tot el temps possible....Mentre que per a B, estimar estigui associat a mantenir un espai d’independència personal, a reservar moments de trobada amb l’altre però mantenint la seva pròpia vida...

        A estima a B? I B estima a A?

  I què passa quan A li diu a B: Tu no m’estimes, si m’estimessis faries......( allò que és equivalent a estimar en el seu propi mapa mental). 

  Tinc un amic que, en iniciar una relació de parella, va proposar de fer un llistat del que volia dir estimar per cada un dels dos, i després ho varen posar en comú; les divergències foren tan grans que van decidir deixar-ho!

  Així que si us sorpreneu fent servir en el vostre llenguatge, o al vostre cervell, algun d’aquests conceptes, o és el vostre interlocutor qui els utilitza, val la pena aturar-se a pensar:

    I què vol dir per a mi.... (estimar, odiar, fracassar, ajudar) .....?

    Com ho se que.... (estimo, odio, fracasso, ajudo)....?

    Què vol dir per l'altre...?

    Quin són els meus indicadors al respecte?