Prenez soin de vous……….o com treure’n profit dels problemes
Publicat per aliciav | 28 Nov, 2007 
(Detall façana del pavelló francés de la Bienale d'Art Contemporani de Venècia 2007)
Aquest era el títol de l’exposició del pavelló francès a la Bienale d’Art Contemporani de Venècia d’aquest any. L’autora, la Sophie Calle, havia convertit en creació un episodi dolorós de la seva pròpia vida, i de retruc havia obtingut un èxit excel·lent.
“ Vaig rebre un mail de ruptura. No vaig saber respondre. Era com si no s’adrecés a mi. Acabava amb la paraula: cuida’t (prenez soin de vous). Així que em vaig prendre la recomanació al peu de la lletra. Vaig demanar a 107 dones, escollides pel seu ofici, que interpretessin la carta des d’un punt de vista professional, que l’analitzessin, comentessin, interpretessin, ballessin, cantessin, la dissequessin o l’esgotessin. Volia que comprenguessin per mi, que contestessin en el meu lloc. Era una forma de prendre’m el temps de trencar, al meu ritme, de cuidar-me”
Contemplant l’obra d’aquesta dona, en vaig fer, al menys, dues lectures, que poden ser fàcilment ampliables a unes quantes més, i que deixo obertes a les vostres aportacions.
Primera lectura. Ser capaç d’engegar i portar a terme un projecte fabulós, a partir d’una situació gens alentidora. D’això se’n diu fer servir els problemes com a palanca, i aprofitar els recursos amb els quals es compta. El que ens fa mal no és el que ens succeeix sinó la nostra resposta al que ens succeeix, i aquí hi podríem afegir aquella frase fantàstica de l’Eleanor Roosevelt: “Ningú pot ferir-te sense el teu consentiment”, que és molt fàcil de dir, però no tant de portar a la pràctica.
Segona lectura. El fet de demanar a un grapat de dones que reinterpretessin el contingut del mail des de la seva pròpia perspectiva. Aquesta és la millor per mi. Veiem el món a través del nostre propi filtre; copsar la realitat com una foto fixa és pràcticament impossible, el que podem és fer-ne una representació mediatitzada pel nostre mapa mental i el mapa no és el territori, sinó una representació més o menys vàlida d’aquest.
Cada una de les dones que va col·laborar amb la Sophie Calle en el seu projecte, va deixar constància del seu mapa mental, quasi sempre molt diferent del de la resta. Una criminòloga en fa un retrat robot de l’ex-amant, una estudiant converteix la carta en una redacció, una caçadora de talents estudia el seu perfil, una periodista redacta un teletip, una lingüista corregeix les faltes d’ortografia i d’estil, una doctora en física compara la ruptura de l’àtom amb una ruptura sentimental, una jutgessa estableix un paral·lelisme entre un contracte immobiliari i un contracte amorós......... una ballarina índia, una filòsofa, una vident, una jugadora d’escacs, una actriu, una policia, una traductora, una cantant, una diplomàtica, una mediadora familiar, una astròloga, una matemàtica,....... cada una d’aquestes dones va treballar des del seu propi llenguatge, des del seu filtre de la realitat. La Sophie es va situar a fora d’ella mateixa i va cercar altres models des dels quals interpretar la situació amb l’objectiu d’obtenir-ne una comprensió molt més àmplia dels fets.
El resultat, de tot plegat, la mateixa realitat vista des de mapes mentals molt diferents, i gairebé realitats diferents, ..............i a més, una obra multitudinària, una barreja de fotografia, vídeo, art conceptual…… molt bona!Entrevista a Sophie Calle explicant la seva obra a Tate Video
Totes les crisi serveixen per donar un pas endavant. Algú, fa molt temps, em va fer força mal i em va dir: "Fins que no et facin mal no podràs crèixer.." Evidentment no volia perdre'm del tot i volia que li donés les gràcies per posar-me les banyes però, certament, vaig madurar i ara és un gran amic.
Publicat per Esther 28 Nov 2007, 23:27