Sovint he abusat del terme “camí vell”. Els camins tenen sentit quan són usats, tenen interès per qui transita pel contorns. Els camins han evolucionat en paral·lel al ser humà. Els camins s’han anat succeint, i un nou camí ha succeit al vell, però aquest nou prompte n’ha esdevingut novament vell, al canviar els usos del sòl.
Aquest fet és ben evident amb l’expansió demogràfica en les Muntanyes de Prades, i en les posteriors crisis que han provocat emigracions, sobretot des de finals del s XIX.
Aquest camí sembla que era l’utilitzat per anar des de Gallicant cap el Mas dels Frares o el Barranc del Gorg. Almenys en els darrers temps en que aquestes terres eren habitades, els horts conreuats, el bosc carbonejat. Ara ja no. Així ho descriuen en la guia excursionista l’Iglésies, Santasusagna i Amigó, i la Toponímia d’Arbolí.
Recentment, el disseny dels camins marcats per a l’ús excursionista, en aquest cas el GR-7, potser cercant finalitats més esportives o paisatgístiques, l’han bandejat i ha esdevingut més inútil encara.
Tot i això, és bonic de recordar que per aquí s’hi transitava.
El camí davalla cap els horts de la Font de la Canaleta i els Prats, per anar a buscar la Covassa, on la Topo detalla que els raigs de sol, que hi entren cap al tard, van formant una figura d’un colom, fet que indicava que ja era hora tardana i que els pagesos havien de plegar. De Gallicant a la Covassa, actualment s’hi transita per pista, tot i que el camí vell se’l entreveu pel voltant, si se’l busca.
De la Covassa, Albert Manent recull a “La memòria del llop al Camp de Tarragona”, que el besavi d’en Josep Abelló i Masdeu, d’Arbolí, fent carbó a la Covassa, un llop se li abalançà. L’home el ferí amb la destral i de nit, carregat amb un xiquet a l’espatlla i arrossegant una faixa, va poder arribar fins al Mas d’en Rei, a les Cingles.
Just abans de creuar el barranquet, resta a l’esquerra el que queda de la Font de la Canaleta: enmig de l’herbassar es veuen uns esglaonets allà on era la font. Encara somica humitat i una mica d’aigua en temporades de saó. No queda ni rastre de la canaleta de fusta que donà nom a la font. Suposo que es tracta d’una cosa més que s’emportaren al fer la pista.
Un pic creuat el barranc, anomenat Barranc de la Font de la Canaleta, la pista fineix en la Covassa, paret ombrívola, situada en l’Obaguet, aprofitada per algun escalador. L’entorn resta una mica alterada per la pista. Per fi, de la Covassa arrenca el sender, una mica tapat per la vegetació però ben transitable. A la Perxa, creua una pista que també davalla de Gallicant. El sender que continua cap el Barranc del Gorg ja és més usat.
La pujada cap el Mas dels Frares és per la pista. El camí vell en queda algun mínim rastre, vora la pista utilitzada pels jeeps amb turístes de Salou. Són els temps que corren.
La Covassa. No confondre amb la Covassa del terme veí de Siurana.
Pins testimonis en el Bosc de la Perxa, deixats després de les grans tallades dels anys 70.
La Perxa, Torre dels Moros o del Manuel.
L’entorn de la Font de la Canaleta.
Un altre caminet poc precís va remuntant vora el Barranc de la Font de la Canaleta. El barranquet té les vores obrades amb marges de pedra seca. Fins i tot un pontet serveix per anar de les parades d’un costat a l’altre:
En un marge proper a la font, s’aprecia un espai, possibement per deixar el pitxell, el càntir o el que sigui.
Este camí que descrius més o menys, debia ser el que feien servir a cavall les tropes de vigilància musulmanes. Ja que jo considero que hi havia una línia de torres de guaita i defensa, que anava més o menys així. L’Albiol, Puig de La Torre, La Mussara, Mas dels Frares, Torre del Manuel, Gallicant, Siurana. És una hipòtesi personal sense arguments, ja que les restes de les construccions i el bosc impedeixen fer una comprovació visual.
He resseguit el Barranc alguna vegada però no havia vist el pontet. M’hauré de fixar més, merci!!
Joan Josep, tothom sap que els moros de Siurana anaven a cavall fins a la Mussara pels túnels que tenien excavats. Moltes coves són les eixides d’aquests túnels. La llegenda és bonica.
Sempre he volgut saber quines visuals es tenia des de la Torre de la Perxa. La seva situació és enigmàtica, ja que des del Mas dels Frares es veu Gallicant i es té més visió. Potser tenia una altra funció?