De la Febró al Motllat de la Pona, per la Roca del Migdia

És un vell camí per pujar al Motllat des de la Febró, però cap el sector de la Roca del Migdia, roca horària pels habitants de la Febró i coneguda pels seus clivells o avencs.

El camí està perdut per no passar-hi, tot i que es reconeix el seu traçat i, amb dificultats, es pot transitar enmig de la vegetació, corniguers, boixos, pins i alzines que hi han crescut. A dalt del Motllat surt molt a la vora de la torre de la conducció elèctrica de Seròs.

Com passa sovint, a la vora es troba un camí netejat aquest any passat (2012) pels Amics de les Muntanyes de Prades, que comença a fer pena de veure pels indicis d’erosió provocada pel pas motoritzat. Una pena.

Per més informació del traçat o cartografia podeu contactar aquí.

Font propera al camí (Font del Pla del Gatell?)

La Febró i la paret de la Cova dels Coloms al fons

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a De la Febró al Motllat de la Pona, per la Roca del Migdia

  1. Xavi Pagês diu:

    Hola Rafel.
    He vist i he llegit el sempre interesant article que publiques en el teu bloc.
    M’he vist necesitat a fer-te un comentari en al darrer, per que hem sembla que en aquest cas t’equivoques al creure que va ser l’AAMP que va netejar el camí que descrius. En la darrera edició de la CMMP, es va pasar per aquest camí, i aquest ja era obert tal i com l’has trobat, nomes hi avian unes quantes branques que invadien el camí.
    Pel tema de l’erosió i per l’us que en fan les motos, sis plau no facis responsablea aquesta Associació. Els responsables son els motoristes que es salten les lleis a la torera. I de l’erosió es l’abandonament i el nul ús que s’en fà, i el nul interes de les administracions.
    Per altre banda sapigues que soc un admirador i fidel seguidor del teu bloc.
    Salut i camins.
    Xavi Pagès

    • Gràcies per l’aclariment. No sabia qui havia netejat el camí i ha estat agosarat per la meua part responsabilitzar a l’Associació. Encara que així hagués estat, no és responsabilitat de qui recupera un camí. l’ús que se’n fa. Perdona si m’he mal explicat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *