El Camí del Tall de Ferro, a Rojals

A l’hora d’anomenar els camins, sovint s’utilitza el nom del lloc de destí. Hi ha uns pocs camins que tenen, diguem-ne, un nom propi. Aquest camí disposa, per sorpresa meva, d’un nom molt propi: el Tall de Ferro.

Ha estat una sorpresa ja que no és un camí principal: segurament sí que fou un camí bastant utilitzat antigament, però amb les pistes de l’Icona, va deixar de tenir sentit, tot i que el seu curt recorregut té un cert interès paisatgístic i permet enllaçar els antics camins per qui vol evitar les pistes.

En seu nom, però, no l’he trobat en la bibliografia de Rojals o d’àmbit excursionista de les Muntanyes de Prades. Seria bo corroborar l’existència d’aquest topònim pels entesos i coneixedors del terme de Montblanc.

Sigui com sigui, aquest camí va del Coll de la Mola fins al Mas de la Baridana. O sigui, permetia anar de Rojals fins a les Moles. La guia del 1960 descriu aquest camí en un dels seus itineraris, tot i que segueix una variant, tot passant pel Collet dels Espinassos, enlloc de seguir pel vessant alt del Barranc del Tomàs.

He recorregut el camí en ambdós sentits. El tram inicial, en el Coll de la Mola, és on està més perdut. A mesura que es va descendint, es van trobant trams de camí on se l’identifica prou bé, però amb intermitències. Una petita agulla calcària, que amb la boscúria actual costa de veure, fa de fita del recorregut final, ja atansant-se a la Baridana.

Cal destacar una petita coveta obrada, potser la Cova del Botó?, vora la Baridana, amb una petita surgència fossilitzada. I vora el Coll de la Mola, es pot visitar la Cova del Tomàs, balma de gres vermell, amb les restes del mur de tancament del bestiar i un petit degotall.

Per completar la sortida, es visita el Racó del Minaire i la Cova del Martí. Aquesta darrera cova, és més amunt d’on se l’anomena actualment: crec que erròniament s’anomena la Balma dels Cogullons com a Cova del Martí.

A salt i a primer terme, l’agulla calcària. Al fons, la paret del Mas de Gran.

Una coveta obrada…

amb una antiga surgència.

El mur exterior a la Cova del Tomàs, vora el Coll de la Mola.

La Cova del Martí, en el Racó del Minaire.

Una de les coves de la Baridana, amb una galeria ascendent amb sortida a l’exterior.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Envia un comentari

El Camí del Bosquet al Portell de l’Abellera

El camí tradicional d’accés als Motllats pel Portell de l’Abellera ha estat des del Bosquet. Des del Bosquet es pot pujar per tres camins a Motllats: pel camí de la Font del Moro i el Portell del Bosquetà; pel Portell de la Cova de la Bruixa i pel Portell de l’Abellera. Sense comptar el Portell de l’Onclet, que seria més de l’Aixàviga.

Cadascuns d’aquests portells tenen el seu camí d’aproximació. El Portell de l’Abellera té l’afegit que s’accedeix per un petit pas una mica aeri, conegut com el Grau de l’Abellera. De les guies clàssiques, en comenten que s’hi passa gràcies a uns forats excavats i d’altres naturals, sense cap element artificial. Després s’hi instal·là un passamà.

El grau mig oblidat, es recuperà arran el Tomb dels Motllats (Revista Muntanya, núm. 754, de desembre 1987. Un tomb pels cingles dels Motllats. Ramon Quadrada i Ornosa). Però el camí des del Bosquet fins el grau ha restat en el total oblit, fins el punt que resulta molt difícil destriar el traçat exacte en algun dels seus trams.

Des del Bosquet, s’agafa el camí de la Fou. Es passa la font i es va pel fons del Fondo del Cisterer, fins que s’acaba el camí, d’allí es puja pel vessant esquerra de la fondalada, agafant alçada i es va cap a la cinglera, per allà on es troba la Cova de la Guineu, alta però poc profunda, on s’enllaça amb la senda que don el tomb als Motllats, per la qual s’arriba al grau i al Portell.

Pel Fondo del Cisterer, amb el cingle de l’Abellera al fons

El grau de l’Abellera

Els cingles dels Motllats

El Portell de l’Abellera

El camí s’endinsa als Motllats

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari