Poètiques

Felicitats per ser una mes de les erotiques despentinades !!!

Petonets,

Publicat per jaka — 26 Mar 2008, 11:16

Rosa, que bé que els teus poemes
trobin ulls per llegir-los i sentiments per gaudir-los!
Avui en veure de nou el teu bloc obert esperava trobar-hi una nova publicació però hi he trobat una cosa millor!

Publicat per parides/pallissa — 26 Mar 2008, 12:10

Hola, mami!

És un honor formar-ne part. Gràcies, t'estimo.

Publicat per rcomes — 26 Mar 2008, 17:43

Hola, pallissa!

Gràcies per estar atent al meu bloc... i pel teu comentari. Ara, però, ja caldria que publiqués algun poema més per aquí, perquè fa dies que no puc escriure i que no faig res...

Una abraçada.

Publicat per rcomes — 26 Mar 2008, 17:46

Per obrir-la o per tancar-la
a la balconada
hi actuen tres poders:
Llum, pluja i vent.
La llum és l’ull obert
La pluja entra pel finestró sense vidre.
El vent el forrellat s’enduu.
Es posaran d’acord
en el conviure?
........................
El balcó és ben fermat,
aguanta bé tota envestida.
La llum obre son finestró
i en la cambra tot claror respira.
La pluja ha tret baldillò
i entra abundant la gota d’aigua.
Però vindrà després el vent
ablanarà el forroll tancat
i la balconada obrirà sencera
a llum, pluja i propi vent
sense cap impediment
per circular-ne per l’estança.
El vent, el prepotent
és l’amo dins de la plaça.
El balcó abans tancat
tot l’habitacle cegava...
Donant crèdit als poders
solament obre o tanca.
Pot ser-ne un ull despert
o dormint a màrfega de palla
amb parpelles removent
segons el poder que el mana
--Soc l'Anton de Deixalles. T`envio un petit recort d'un grup de poesies que titulo Rebaixes. Ho faig per agrair-te les teves lletres d'ànim. Has sigut la primera que se'm adreçà i en eixa etapa nova en un lloc desconegut dona forçes per seguir. Tinc material per parar un tren i en produeixo, aqui, algú el llegeix i pot fer profit. No ho hauria cregut mai. Vosaltres som companyia que us estimuleu els uns als altres, els que com jo actuem contra vent i pluja, encara que no plogui de vegades creus que ets un babau o un que no pensa necessariament en el benestar del diner, si no en un cap amoblat d'altra forma que molts que ens rodegen. No cal que ho publiquis, tinc força per seguir. Gràcies. Anton.

Publicat per anforsa — 05 Abr 2008, 22:41

T'he trobat per afortunada casualitat, jo sóc una altra despentinada i m'he quedat embadalida pel teu Atzar. Crec que tenim poètiques afins.
Salutacions i bon Sant Jordi.

Mª Antònia Massanet

Publicat per Mª Antònia Massanet — 17 Abr 2008, 09:24

Hola, Anton,

Gràcies per passar per aquí un cop més... T'anirés eguint. Molts ànims.

Publicat per rcomes — 20 Abr 2008, 13:43

Hola, M. Antònia!

M'alegro molt que hagis visitat el meu bloc i que t'agradin els poemes, de veritat. Sí que som afins, he llegit poemes teus, i estic contenta que m'ho hagis fet veure.

Bon Sant Jordi!
Rosa

Publicat per rcomes — 20 Abr 2008, 13:53

Hola, sóc una altra despentinada. Quina il·lusió trobar-te. Ens llegim!

Petons

Publicat per Judit — 21 Abr 2008, 22:53

Que això rutlle. No t'agrairé mai el copet primer.Vull que pugis fins al cel,noia.T'aniré mirant.com no!!! Caic,jo l'he vist d'altra manera eix poema, no el tinc escrit però si al cap.
Quan estigui llest te l'envio. Ara tinc feina he fet pintant la neta per posar al recordatori i això de les cares,BUF, n'he fet quatre, les dos últimes perfectes.Costa, costa, però soc tossut i tres femelles grans que no paren, que si la boca, que si els ulls. Si et molesta la confiança, per favor...parla o calla.Hi han ninetes als ulls.... que no si posen broses. Gràcies per lleir-me. Anton.

Publicat per anforsa — 22 Abr 2008, 19:43

CONSTRUCTE...UN GRANET, I UN ALTRE I TU AMUNT.ANTON.

Publicat per ANFORSA — 23 Abr 2008, 19:14

No sabria dir-te com he fet cap al teu bolg. Per atzar, segurament. I en trobar aquest paraula en el títol del llibre m'hi he detingut. Me n'alegre. Tornaré a passar per ací de tant en tant.

Publicat per novesflors — 25 Mai 2008, 17:21

Gràcies, Novesflors! L'atzar ha generat les millors vivències de la meva vida. Les pitjors entens que no han sigut atzar, sinó inevitables.

Una abraçada!

Publicat per rcomes — 25 Mai 2008, 19:35

Hi ha un poema molt bo(en realitat tots són bons, Encarna) a "Eròtiques i despentinades". vestida de tu
de les teves mans
la tebiesa a la pell.
Em faria un vestit de tu
per així poder portar-te
a tot arreu,
perquè és quan em cobreixes
que em sento més vestida.
Quan mori vull
que m´amortallin de tu.

Hi ha versos bons, enlluernadors, però de vegades costa de trobar-los. Com quan en narrativa encertem amb la primera frase y diguem que és important. Ara, encertar tot un poema, això ja és més difícil.
Jo ho veig així, Mª Antònia.

Publicat per Sylvia — 12 Oct 2008, 17:05