Poètiques

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma

3 Comentaris | 0 Retroenllaços

Comentaris

Res, que la vida es un "Tango" aixó es el que ve a dir aquest poema... però ballar el tango es apassionant!!!

Publicat per jaka — 01 Mar 2006, 23:16
Ai, quins poemes, encara recordo quan me venia a veure, aquest senyor, amb la colla d'amiguets, al Molino. Ja veus, si senyor, va en sèrio, veuràs que todo es mentira, veuràs que nada es amor, sí, és un tango...

Publicat per Margalida Gotié — 02 Mar 2006, 19:03
Margalida, veient el teu bloc m'han agafat ganes d'estar asseguda a platea i... què dic a platea! De ser dalt de l'escenari i que els focus m'il·luminin i que uns braços arravatats em balancegin cap enrere, melena al viento.

Publicat per Poètiques — 02 Mar 2006, 21:07

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats