Definició de Triestitat...

30 Nov 2008

Llegeixo l'article de la Jaka en el seu bloc "El viatjar infinit", la veritat és que el que m'ha cridat l'atenció ha estat la referència que fa de l'escriptor triestí Claudio Magris. I per entendre aquest món que ens descriu Magris en el seu llibre cal tenir present quin és el seu origen, la seva città, Trieste... La ciutat que de l'Imperi Austro-hungar la Gran Guerra va fer que passés a mans de la jove Itàlia, i que el final de la Segona Guerra Mundial la va comdemnar durant anys a no saber si el seu futur continuava a Itàlia o passaria a mans de la Iugoslàvia de Tito. Un ball de fronteres que fins l'any 1991 no va acabar de definir-se a les seves portes, quan de cop i volta, en comptes de tenir a Iugoslàvia de veïna, els veïns continuaven sent els mateixos, però ara passaven a posseir un estat propi, Eslovènia... Una Trieste italianitzada, d'arrels austro-hongareses pel que fa a la ciutat, i d'arrels eslaves pel que fa al seu rerapaís eslovè. Amb una impresionant esglèsia ortodoxa presidint el seu canal, quan italians i eslovens són de cultura catòlica. Un reguitzell de cultures que s'entrellacen en el seu pas pel territori, que en un de tants turons presideix, entre altres, les restes d'un temple romà, que als seus peus té amagat entre carrerons les grades del teatre romà que creixen esgraonades sobre el vessant del turó.

Bé, amb el viatge de la Jaka per Chiemsee, a mi m'ha fet viatjar, al citar a en Claudio Magris, a la Trieste italiana... o triestina?

Bé, reprodueixo el text extret del llibre de Claudio Magris "Microcosmi" que he inclós en el comentari a l'article de la Jaka (si me l'aprova, he he...):

"Con  Slataper nasce la triestinità, che è insieme adolescenza, senilità e mancanza di sicura maturità; utopia della vita vera e disincanto per la sua assenza, unite sotto il dominio di una volontà morale che impone di vivere come si non si fosse l'esperienza radicale del disagio della civiltà. Pretendere di vivere è da megalomani, dice Ibsen, e Slataper, che scrive il grande libro su Ibsen, decide di essere magalomane e muore. La guerra è il futuro di queste giovenezze che sognano la vita ma sacrificano quest'ultima al suo sogno e sono prote al sacrificio e all'autosacrificio.

Triestinità - vitalità e malinconia, nostalgia di purezza che si accorge di tutti i compromessi ma anche quando vi indulge non dimentica che sono tali e non se la dà ad intendere. Esigenza adolescente di vita vera, conscienza senile della vita falsa; non resta che la bisboccia all'osteria. "

Amb Slataper neix la triestitat(*), que és simultàniament adolescència, senilitat, i falta de maduresa segura; utopia de la veritable vida i decepció per la seva absència unides sota el domini d'una voluntat moral que imposa viure com si no hagués existit l'experiència radical del malestar de la civilització. Ibsen diu: pretendre viure és de megalòmans, i Slataper, que escriu el gran llibre sobre Ibsen, decideix se megalòman i es mor. La guerra és el futur de les joventuts que somien la vida però la sacrifiquen al seu somni i estan disposades al sacrifici i a l'autosacrifici.

Triestitat (*) - vitalitat i malenconia, nostàlgia de puresa que s'adona de tots els compromisos però fins i tot quan perdona no oblida que hi són i no es deixa enganyar. Exigència adolescent de vida autèntica, consciència senil de la vida falsa; només queda fer tabola a la taverna.

(*) Si de tarragoní tenim tarragonins, i de triestí tenim triestins, ens trobem, però, que de tarragoní tenim tarragonitat, i no pas tarragoninitat, així doncs, el/la traductora fa correctament la traducció de triestinità en triestitat, encara que a mí em soni malament, i m'agradès més que ho hagués traduït com a triestinitat...

 

La triestitat té una base cultural, històrica i comercial brutal que la construeix i la sustenta, però en el nostre petit país, no podriem parlar de tarragonitat? (Ho sento, visc a Reus, però sóc un pelacanyes, què hi farem, la tarragonitat tira...)