• Cerca
  
  
• Menú
  • Albums
• Categories
  • General [137]
  • POBLES [11]
  • Per què ? [11]
  • RECOPILACIÓ DEIXALLES 1 [1]
  • radio cat [0]
  • CATIFES [1]

• «	Març 2010					»
  Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
  1	2	3	4	5	6	7
  8	9	10	11	12	13	14
  15	16	17	18	19	20	21
  22	23	24	25	26	27	28
  29	30	31

• Arxius
  • Octubre 2008
  • Setembre 2008
  • Agost 2008
  • Juliol 2008
  • Juny 2008
  • Maig 2008
  • Abril 2008
  • Març 2008
• links
  • General
    • LifeType Admin
    • ESCORRIALLES - bloc meu
    • alb. fotos MARIONA
    • REBAIXES -- bloc meu
    • rogles aventura
    • som-hi
    • ajuntament torre de l'espanyol
    • LifeType Admin
• Meta
  • RSS 0.90
  • RSS 1.0
  • RSS 2.0
  • Atom 0.3
  • Valid XHTML

5 --CAFÈ I COPA -- CRISIS DEL 2008

07 Octubre, 2008 18:30
Publicat per anforsa, General

5 --  7 – 10 – 08 --CAFÈ  I  COPA – CRISIS DEL 2008--  Al sortir de la porta de casa el politiquet s’ha trobat amb el rector, un noi jove molt eixorivit, que deu venir de casa d’algun malalt o impossibilitat, coses que atenen persones com ell. S’han aturat a xerrar, com si tot el treball estès fet. Alguna vegada es troben el dia que el politiquet, seguin a la seva dona va a missa i fins entren a la sagristia, per que tenen dos netes escolans i... Recorden que per la festa major del poble, el rector va pronuncià una homilia o sermó i ell li va alabar molt. Tocava diversos temes de joventut amb un aire nou sense el tuf de prohibicions que acostumen a dir i senyalar els de la seva cleca. Han recordat una poesia que el politiquet li entregà quan va arribar i avui li diu que la té emmarcada, que tot es pot creure. S’han acomiadat, sembla que ara si que els dos sabien que tenien feina a fer – Adéu, adéu - .

En el paper que li he trobat, jo pensava que hi posaria quelcom del parlat amb el rector, però al got no hi havia ni aigua ni vi, de la troballa o encontre, encara que les referències remotes s’ajuntaven.

Segurament que qui pagarà el desgavell serà poca roba i a quin preu. Ara, jo voldria saber on son aquestes barbaritats de diners que falten a la CAIXA del diner del mon. Era tot paper mullat, clar de tant en tant per allà d’on ha vingut l’autobús avariat hi fa tempestes que ho arrasen tot i a demés les bategen, que ja és tenir pebrots. Aquesta la deuran batejar com  CRISIS del 2008. si el sembla bé.

4.- CAFÈ I COPA .- ENS TENEN COM CARAGOLS...

04 Octubre, 2008 18:44
Publicat per anforsa, General

1. 4 .- / -- 4 – 10 – 08 --CAFÈ I COPA .- Això de la col d’ahir al politiquet li va semblar, sent veritat, i ben justificat per les actores i concurrència un record Guinnes o similar, al menys aquí al poble ningú ho havia declarat i constàncies com aquesta es fan sentir per tots els racons, cantons, places i carrers fins la sacietat. O sigui que podem donar com a primer del grup de les cols enormes al Quimet. Ell estarà content i nosaltres també.
2.  
3. Sempre en els horts, si vols trobar caragols per fer-ne una menjada, mira per davall de les fulles de col, ensiam, etc., per que son llocs que a l’ombra o amagats a les fulles, amb la frescor del lloc eixos animalons de closca tan soborós  i fan la seva vida. Una reflexió sobre eixa qüestió li he pispat al escriptor el politiquet. Devia fer-se la consideració que parlava amb algú. Llegiu:
4.  
5. ...la meva dona quan vol fer caragols ho fa com amb la granota, amb aigua freda i el caragol es queda admirablement pel escuradents, ella sap que de l’altra manera fracassaria. A nosaltres, a tots, també ens posen amb aigua freda, si ens posessin amb aigua calenta es jugarien  el dot, ja que tots moriríem en l’intent.
6.  
7. Ara tots som útils demostrant la nostra inutilitat i per això amb l’aigua freda ens fan fer el que volen, creen la situació a poc a poc i calentejant l’aigua gradualment, superen la feina.  Aquí, l’astúcia del que posa aigua i foc no és saviesa si no intel·ligència.
8.  
9. Com que ho tenen tot, l’olla, l’aigua, el foc i a nosaltres que som el caragol.... s’ho passen pipa i nosaltres com imbecilets... Llegeix avui  i cada dia, diaris i revistes, escolta ràdios i teles i veuràs com van posant l’aigua, encenen el foc davall de la perola i ja està.
10.  
11. Allí ens donen les lliçons exactes per fer el que volen fer amb nosaltres, creients infatigables de les consignes dels dirigents que no s’esbarren per nosaltres, no, ens lliguen pel morro i com someretes i ruquets a la feina i a creure quant diuen, com ho diuen... per que ho diuen. Com pot ser? Per profit propi, i res més. Qui sap si un dia el babau se les empesca per fotre al intel·ligent... i se’n surt del galimaties i destrona als entronitzats amb els vots nostres. Una pena...Jo soc el babau com molts, ells de moment son els intel·ligents....
12.  
13.  Ara, fes-te gran i procura agafar olla, aigua, foc i caragols per que els caragols  si alguns caragols et proclamen, tu  a la teva feina... Per si no ho saps, vull dir-te un secret, secret que el sap tothom que el sap, si en menges per san Joan tens calerons tot l’any, que en quelcom hem de creure encara que ens ho passem per davall cama, però al menys tenim el gust de menjar caragols que tal com els fa la mestressa son boníiisiimmmsss. bona nit.
14.  
15. Ell és com la sal que es nota si en falta. Sempre amb ironia i amb la destresa de dir i no dir.  
16.  

CAFÈ I COPA --UNA COL DE RECORD

03 Octubre, 2008 20:45
Publicat per anforsa, General

CAFÈ I COPA .- Avui, segurament que, el politiquet farà cap a l’hort, però abans se’n va a caminar una mica. No ha matinat massa. Una mica d’aire el fa tossir i els de casa li han barrat el pas quan volia anar-se’n com els altres dies i ser dels primers de sortir del seu carxau i del poble. Com que molts que estan com ell matinen, van a l’hort i si no hi tenen massa feina a hora d’esmorzar, això de entre nou i deu ja tornen – avui molts amb cotxe i és com si anessis amb patinet, peu damunt i a córrer, no és com a la seva joventut que entre ensellar el ruc amb albarda, sàrria ,posar-hi els estris, arribar al tros ... era un martiri i temps perdut i a cansar-se que a peu no es cau de cavall - , doncs, com deia a bonhora ja tornen. 

Ha trobat al Quimet, el que aquest any va ser obsequiat amb el títol de més vell del poble – no és cert – és representatiu. La Associació de Jubilats cada any en la festa, en nombra un. Seguim doncs. Se l’ha trobat. Al veure’l ha parat. Ha baixat del cotxe. I la xarreta  comença Poc tenen que fer i aprofiten la ocasió Que si tu, que si jo i s’ha fet un bon grupet entre ells i unes dones que van o tornen del metge o van a comprar, per que si el tiberi el tens a casa... això que guanyes.

El Quimet que a la seva edat sembla un xicot de quinze anys, amb bona parla, una mica socarrona i sempre amb l’acudit a la boca...

Totes volen posar-hi la cullerada i el Quimet s’estarrufa com un gall d’indi.

- Si, dona, si. Si en vols no costa gaire, però en tindràs per uns quants dies de fer caldo.

Va frenar el traste i obrint la porta del darrere va ensenyar-li la col.

- Si la vols tota te la dong...

A veure al Pep que treballa al Sindicat en busca d’una bàscula.

Quan han posat damunt els  trossos tallats que era la col sencera, i han vist la burca que marcava...

...............................................................................

El politiquet que sempre aprofita la ocasió hi ha posat no la cullera, el cullerot.

2.-CAFÈ I COPA.-- LA PARDALERA FOLLADA.

02 Octubre, 2008 21:39
Publicat per anforsa, General

1. 2.- CAFÈ I COPA --. Portava un feix de papers, no sé on anava tant dematí. El cas és que n’hi ha caigut un i quan li he plegat i li dava, m’ha dit : Ja te’l pots quedar, total pel que hi he posat. Com si t’hi vols torcar... Mira noi, per molt que digui, ningú en fa cas, tots son molt savis.
2. M’he apartat d’ell, fins em sabia greu llegir davant seu, per que si no li dic que té raó, potser se m’enfada i no m’interessa, què posaria al bloc? Jo no imagino tant. Ha marxat al seu pas sense girar-se. Quan a set un llarg camí davant meu m’he parat i el paper s’ha posat a l’altura d’ulls i a llegir.
3.  
4. Volen que ens fiem del que diuen, i com és sabut, ser polític és saber dir una mentida com si fos una veritat, però com que tant ens han enganyat que ja no ens fiem d’ells de cap de les maneres. Que si no hi ha Crisis, que no més son pessigolles...Que son quatre dies, que som molts rics, que fins us retornem diners dels que us recaptem, per que en sobren a totes les caixes i no sabem que fer-ne... i com que som, el que som, doncs, teniu per fer un parell de cafetons, i no patiu massa i poseu-vos tranquilets, que això és com una tronadeta que ni fa baixar els barrancs... I és clar, tots ens hoooo creiem!!! ...  I fins aquests del Estats Bullits que saben bullir patates a favor seu, que s’han mogut per fer negoci alguns, arruïnant als altres, que fan veure que es barallen entre ells i son més amics que gos i gat, si, si, que es barallen que miolen i borden però cadascú defensa els seus interessos i a vivir, fills meus, fills meus, fills meus...!!!
5.  
6. Ells ja saben que es tot molt greu, però no ho diran. Tot em recorda, que fa molts anys quan jo era petitó, allò de quatre o cinc anys que els clatellots que et donen, indefens que és un, t’entren fins dins i no se’n va de la memòria. Doncs com dic, un jovenot per guardar els dinerons, pocs, que recollia o estalviava del que li donava la mare, si, la mare, eren elles els que donaven els perrots- monedes de cinc o deu cèntims negres com el carbó – rumiava on guardaria aquell tresor. Tenia por que algú trobés l’amagatall i s’esmerçava per que el lloc era el tot. A l’estable, no. Al quarto de les eines, ho remenarien...No! I així mirant i mirant va sortir al carrer, a la paret de tàpia de la casa, allí hi havia un forat... home!,aquí, si, si, si...
7. Era la pardalera, un forat petit per entra-hi els pardals com si fos un topí posat allí incrustat a la tàpia.
8. Aquell dia, els vint-i-cinc cèntims que tenia a ma, els diposità al forat, clinc,clinc.... Ja son dins. Quin bon lloc, aquí...! El noi marxà satisfet, quina troballa, un èxit. Fins la setmana que ve que en tindria més... El lloc ideal, que tranquil
9. No passaren gaires hores que un pardal que volia pondre per allò de la descendència, portava al niu fato per acomodar-lo. Amb les potes, amb el bec... Això fa nosa, fora, fora, fora.. I al terra de terra les cinc peses queien sense fer soroll per que el panal era pols.
10. Tampoc el rellotge tenia presa en arribar al pròxim diumenge, però una veïna si que en tenia de presa per que era hora de tirar l’arròs i no en tenia .però si que en tenia la Maria de la tenda i calia sortir de casa i... Sabem que les dones miren més a terra que al cel, no sé el per que...encara que resin al cel... Davant del seus peus una monedeta negreta que amb el grogós del panal es distingia...feien com una bandera, com un sol negre i la pols rodejant-lo.
11. Mirà a tots costats i sentint-se sola, s'ajupí, collir, i mira, que demà torno a sortir a la mateixa hora per molt que tingui arròs, però encara pensava el primer que l’ull mig guerxo li deia que s’ajupís de nou, i tornem-hi, i tornem-hi... No so creia... Un miracle,La dona es sortia de mare.
12. Arribà el diumenge i el noi que la seva collita la tenia ben guardada segons ell, volia repostar, vull dir que les sobres farien cap al cau.
13. Allò del interès que tots tenim el feu posar els dits a la pardalera. Tres ous, han criat!!!!! Amb els ous faré una truiteta, que bona. Però... QUÊ? Només plomes, plomes...res més.
14.  
15. Com que ja ningú es fia de res... Qui sap si trobem el niu follat.

------------------------------

CAFÈ I COPA .- RETORNEM DESPRÉS DEL PARÈNTESI...

01 Octubre, 2008 18:29
Publicat per anforsa, General

CAFÈ I COPA.- Després d’uns dies en que el politiquet, no ha estat massa fi, ho dic amb sorna, per que... sembla que ara ha tornat  al moviment de ma i boli sobre el paper i contant les seves batalletes, que ja en té un reguitzer d’escrites.

Avui ja l’he trobat com cal.

BENESTAR...? CRISIS...? RECORD GRÀFIC ANY 1919.

30 Setembre, 2008 11:53
Publicat per anforsa, General

1.                          
2.  
4. La lletreta petita que quasi no es veu diu :
5. COMO CRECE EL PROYECTO DE AUTONOMIA por SILENIO.
6. Aquesta pàgina que us presento porta data del 1919.
7. El meu pare en el seu temps va recollir una sèrie de revistes d'actualitat.
8. En una colecció hi han aquests acudits polìtics que m'agradarà possar aquì,
9. per el que representen i com a homenatge al meu pare.
10. Cadascu que en prengui amb la cullera o forquilla de la comprensió pròpia
11. la quantitat que li apeteixi i que se'n rigui en les comparacions amb l'actualitat,
12. o que els deixi aquí tranquils fent monument escrit a una època.
13. Ja es devia parlar d' AUTONOMIES, que no és nou...Gràcies. Anton
    

PENJA UN POEMA DE GERARD VERGÉS COM A HOMENATGE A ELL.

28 Setembre, 2008 15:45
Publicat per anforsa, General

1.  Editat en el meu bloc REBAIXES .- ALLOTJAT A BLOGGER. no poso la foto del poeta, tinc poc saldo aquí per posar-ne. Aneu al bloc de procedència, allí hi és, si és que us interessa.
2. he copiat
   Gerard Vergés · La raíz de la mandrágora
   Tuesday 28 November 2006, 4:25 pm Arxivat a: La Biblioteca de Babel
   L’altre dia vaig fer cap a un dels actes de la Tardor Literària a Tarragona. Es tractava d’un intercanvi de lectures entre escriptors ebrencs i tarragonins; hi anava perquè hi llegia la Mònica, i per vore si hi trobava a alguna amiga (que hi era).Dels escriptors ebrencs, el que esperava amb més il·lusió era el Gerard Vergés. I sí, dic il·lusió, perquè l’última volta que l’havia vist «en directe» jo estava estudiant a l’Institut de Tortosa quan el Manel Ollé, el professor de literatura catalana, ens va proposar llegir L’ombra rogenca de la lloba (que guardo com una joia entre els meus béns més preuats): una reedició de l’Ossa Menor que van fer expressament per als alumnes gràcies a la insistència del nostre professor.
   
   En l’acte Jordi Cervera va llegir dos textos extrets de La raíz de la mandrágora (llibre que recull antològicament la seua obra i la tradueix al castellà) i la tria que va fer l’hauria signat jo mateix. No me’n puc estar de transcriure el primer dels textos que va triar, del llibre Long play per a una ànima trista.
   Parlo d’un riu mític i remorós
   Tot sovint penso que la meva infància
   té una dolça i secreta remor d’aigua.
   Parlo de la verdor d’un delta immens;
   parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
   com volves vives de la neu més blanca)
   i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
   d’un pit de noia gairebé entrevist)
   .I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
   com la pedra llançada per la fona,
   de l’anguila subtil com la serpent,
   la tenca platejada de les basses.
   Parlo del llarg silenci on es fonien
   l’aigua dolça del riu, la mar amarga.
   Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
   parlo –Virgili amic– de l’horta ufana,
   dels tarongers florits i l’api tendre,
   de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
   (Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
   Parlo d’un riu antic, solcat encarapels
   vells llaguts: els últims, llegendarisllaguts,
   tan afuats com una espasa,
   i carregats de vi, de llana, d’ordi,
   i amb mariners cantant sobre la popa.
   Parlo d’un lent crepuscle que posava
   or tremolós a l’aigua amorosida,
   punts de llum a les ales dels insectes,
   solars reflectiments als ponts llunyans.
   Dolça remor de l’aigua en el record.

Enviat per rebaixes a 17:45 2 comentaris

Etiquetes de comentaris: gerard vergés, rebaixes

                           ----------------------------

Nota : aquest bloc sofreix alguns problemes que encara no han set sol·lucinats. Quan així sigui procurarem retornar i encendre de nou la metxa. L'avi Anton.- 28 - 9 - 08.

ESCRIT DEL DIA -- EL SUCCESSOR DE L'ADAN

15 Setembre, 2008 18:23
Publicat per anforsa, General

3. POSTRES.- Li pesava, avui, al politiquet, això de les herències. A tothom amb qui parlava li remenava que l’hereu s’ho emporta tot i els altres els cabalers, res de res, i les noies unes escarràs estregades al treball per mantenir a flotació l’hereu. Estava al quid i  enfadat,no n’hi passava una. Era igual que al hereu l’ anomenessin  Copó que Calze, era molt semblant. Si erets el primer, a fardar i a viure la vida, els demés agafa el xapo i a regar l’hort de l’hereu. Això estava escrivint i amb bastant de fe, com si tingués tota la raó
5. L’hereu com que no treballava amb el xapo, doncs... Per ell cosa de bastonet a la ma i mocadoret blanc a la butxaqueta de l’americana que fa fi. En altre ordre, que és el que m’interessa, l’hereu és l’alcalde del poble i no em trauran d’aquí. Per això vull entrar en eixa descendència. Estic cansat de ser el cabaler. L’hereu i res més. I millor que el cognom sigui com el primer poblador del mon – segons ens diuen les escriptures – Si, senyor, si. L’ ADAN
6. I si no puc ser L’ADAN que seria tornar enrere, doncs ho giro del revés i tenim aquest cognom tant apreciat que tothom el vol per ell i la seva descendència, que no és poc. EL NADAL, fotre, que demanar per demanar, demanar bé.
8. Ja sabeu que va passar per allà a Girona, quan un NADAL, que no era cap dia de festa de guardar,  el varen cridar a files per augment de categoria, ho va dir ben clar, jo porto la A, que és la primera vocal i de la paraula As, i dos que en duc i ben visibles, doncs,el que m’ha de succeir, ja es pot preparar, i no amb sopa de lletres, que ha de quedar el penó ben alt. Les vocals seves, i no va de broma, no, que porti la A de As de vocal primera i si pot ser quatre millor que tres.
9. Doncs,si, fill meu, varen escollir a una persona – la dignitat ja la sabem que la té bona – portava quatre vocals que podien ser consellers si molt agobiats de necessitat estesin. De nom ja anava plena. Dos vocals A i una N,si, home sí, AnA que vol dir que estava disposada a fer a anar el sistema... i de cognom, si el seu antecessor en duia dos, ella dos, pAgAns ...
10. Doncs, jo si convé aniré al registre i a canviar el que sigui.
11. Quina fe hi posa. Ja ho dic que quan sàpiguen les seves pretensions, ja, ja... La riota serà descomunal,
12. Però ell hi deu tenir fe. O ser l’Hereu i no de la ciutat gran, si no que, de moment, d’un poblet més gran que Albarca. Se’n recorda ara del Nadal de les medalles, però ell no està per pilotes i xarxes i raquetes i pantalonet curtes i sueres a dojo, res, des de que de jovenet es va tacar al beure amb porró que aleshores en deien d’una taca i ara ha posat a...: - T’has posat la medalla,- Que no pot tragar això de l’or o la plata o... Sa mare l’atustà amb l’espardenya al cul que encara li cou ara, o sigui que al politiquet no li en parleu de medalles ell una bona vara d’alcalde i a veure venir...

ESCRIT DEL DIA -- VISITA AL CONGRE DE L'AMO

12 Setembre, 2008 19:17
Publicat per anforsa, General

3. POSTRES.- Això de la Diada i les banderes el té frenètic. He estripat el paper que li he trobat per que no era de recibo que diem.
4.  I la visita del amo al Congre?  que potser aniria bé de dessecar aquest peix i guardar-lo com feiem abans per el tupí que ara ja no s’usa i el gasto en la menja s’hi coneix.  Tot envasat per que Medi Ambient tingui feina a posar multes als que no reciclen i és que una cosa porta l’altra. Un guirigall.
5. L’amo no vol reconèixer que s’ha gastat els quartets per arreglar-se la cadira, per més que aquell que sempre va sol, el Sol – ves li recriminava i al no creure’l,  ara es troba que no en té ni per pistatxos per la canalla. Aquell ja li deia no ho facis, però ell, que sí que al cul de la cadira se li té que canviar la bova. Posa-n’hi un de fusta. No, que no hi ha pins per tallar que els hem gastat en la construcció de taulons per encendre el foc. Doncs, si te’ls gastes miserablement – quines coses de dir a l’amo – les passaràs magres. No, que tinc tortets amb oli a la gerreta i ans no s’acabin, uf,...
6.  Que no el varen convèncer. Ell a la seva. Tothom més content, en tindrem per anar a beure una llimonada, que bo que és nostramo... I ara no pot dir que hi ha crisis que sona malament. Que hi ha el CRIS, que és una institució digna, sí, però eixa persona tant indigna la Crisis, res de res, ni sal, ni oli, ni pa, ni llit, res de res, que es mori ben aviat...
7. Els que li volen bé ja l’aconsellen. Mira avui que vas al Congre no fas el valent, que no et convé. Tens la cadira amb bova nova i ja s’arreglarà tot que això és mundial. Però a veure com dus la xaqueta, no estiris el braç més que la mànega. Controla’t... Però deu portar els auriculars del mp3 i clar, no escolta bé i quan menys ningú ho esperava, es que ningú dels seus i dels altres, que li tenen bola, ha soltat la pedra al ramat. Que com que treballem i som condescendents amb els qui no arriben a fi de més, apujarem... El Sol-ves s’ha posat malalt, la de l’albereda ha anat a tossir a casa del gorbatxof i demanar un mocador, mocador de roba, res de paper, per que l’amo li fa fer cada mal paper que no es pot treure el constipat del damunt...
8. No el volen escoltar al politiquet i com menys cas n’hi fan més farruco, per que lo de ser alcalde, uf, encara li dura.
9.  

ESCRIT DEL DIA -- DIADA 11 SETEMBRE ...

11 Setembre, 2008 14:39
Publicat per anforsa, General

2. PUBLICAT A  ESCORRIALLES....... bloc de l'autor de Deixalles.- Teniu enllaç a la vora  ..............             
3.  No cal que sigui l'11 de setembre de 2008, per reivindicar el nostre ser.
4. És el dia dia que un ha de saber el que vol
5. i aplicar-ho amb seves conseqüencies.
6. La bandera a trossets, un per cada jorn i cosir-la cada dia
7. per que sàpiguen que hi treballem
8. i no la descuidem.
10. Per nosaltres cada dia és nova.
11. És nostra vida...!!!!!!
12. --------------
13. 
    
    
    
14. 000 -. Les veus avancen abans de plomes i pinzells ( soldats i fusells ) Unes per previndre, altres per acallar, altres per impossar. I quan les veus no conflueixen i no es compenetren en sa misió d'entessa, aleshores, les plomes i pinzells del poder poden fer tancar musiques.
15. 001.- No ens fiem dels que callen per covardia, ells ens traïran.
    
    002.- No ens fiem dels que parlen i parlen i ens canvien poc a poc nostra parla, que ens imposen costums i tradicions, a la fi anirem a ses peus i de g
    ------------------------------------------------------
    
16. Alcem els cors que ja tenim bandera sota el nostre cel...
17. deia Joan Maragall
18. ---------------------
21. PUBLICAT A REBAIXES ...bloc de l'autor de Deixalles.- Teniu l'enllaç aquí a la vora.......
22.                                    ------------------------
    
    Avui, dia nostre, 11 de setembre de 2008,
    no ens calen diamants ni joies si no el manantial,
    la font, el riu , el mar ...nostres.
    Pels nostres ancestres,
    per neixement,
    per cultura i tradicions.
    Ho portem al cor i nostra sang
    ens circula de cap a peus
    i de peus a cap...
    Les ferides les curem
    encara que quedin nafres...
    Però tenim els records vius
    esperonant el cavall de la sang
    que de la terra ens ve
    i volem ser NOSALTRES,
    C A T A L A N S...!!!
    
    ----------------------
    
    
    Vull curar-me del engrut que porto.
    Buscaré aigua tebiona
    Que em desencrosti,
    I que em consoli.
    Curi la brutícia del cos
    I faci neteja de l’esperit
    Per calma de propers
    Dolors o malalties
    Que puguin endur-se’m
    Al estrèpit de plor i pena.
    Entraré en l’aigua i la quiscàrria
    Marxarà llefrosa per l’escorriall .
    Quina salut sentiran cos i ànima!!
    
    Com soldat que després de batalla
    Neteja fusell i es banya
    En la suor de victòria.
    
    Beneïda sigui aigua de neteja.
    Aigua pura i clara
    De la meva aixeta
    de la casa nostra
    
    

ESCRIT DEL DIA -- SEGUEIX VOLEN SER ALCALDE.

10 Setembre, 2008 19:59
Publicat per anforsa, General

4. POSTRES.-   S’ha posat farruco, el politiquet amb això de ser alcalde. Si hi arriba... Pobre politiquet. Ell veu l’exemple i no se’n pot estar. Molts li diuen que es millor ser alcalde d’Albarca que només té, res, dos habitants i no tenen res de feina a firmar i fer pressupostos, etc., que ser-ho de una població amb cara i ulls i carrers i places amb botigues i teatres on et pot lluir encara que no t’agradi dur corbata a l’estiu, però ets respectat si ho fas bé i aplaudit com una vedette i si et conviden al camp de futbol qui sap si faràs el xut d’honor o el farà la damisel·la més maca del poble i anar al costat d’una cosa així fa patxoca, o potser et daran el premi a la ma per que el passis a la ma del guanyador... Res, ell ja sap el que vol. La trepa, com altres fan o bé o sembla.
5. Diu que per pujar eixa dificultosa muntanya si convé llogarà una bici d’aquelles que diu que en tenen moltes d’escampades per Barcelona i que donen bon resultat, a demés si et canses d’elles, la deixes per allí i que un altre hi posi el cul.
6. Se’n recorda d’aquell que es mirava a l’aigua del Mediterrà per que si trobava guapet, el Narcís i, mira, que son les coses, quan els semblà als d’allà el riu de les pomes li digueren aquí et podràs mirar en un mirall dels bons, el de la guerra i ja el tens a defensar interessos de la emìlia, una noia que es veu que era cosina de la que ho és ara la Cha, cha con – del cha, cha, cha  aquell ball que no passa de moda i tots els ministres l’han de saber ballar, sí – Res, que tots el que arriben d’alcaldes, poden.... I després quan deixen el mini... els busquen qualsevol cadira de bova per seure còmodes i tranquils fins que els vingui allò de l’eternitat, que no està molt clar que és.
7. Tot això ho apunto de les seves consideracions. Es tornarà lelo abans d’accedir a l’alcaldia que tots ho veiem. Vol tractar amb coses especialitzades com els jugadorassos de futbol que cobren milionades i ja veurem que en surt d’aquest espectacle. Deutes i males cares dels companys que quan els hi expliqui la veritat, li diran que la realitat és una altra i que ho deixi córrer. Que els llibres de cavalleries ara en diuen Best Seller. Que ha canviat tot molt no sols els estudis per la trepa. Ja veurem demà per on tira.
8.  
9.  

ESCRIT DEL DIA -- D'ALCALDE A MINISTRE, DE MINISTRE...

09 Setembre, 2008 17:25
Publicat per anforsa, General

3. POSTRES.- Avui s’ha quedat pel poble el politiquet. Sembla que vol fer com una enquesta. Li va pel cap a la seva edat, vaja, presentar-se per alcalde i això deu dur enrenou. Quan fa figueretes davant dels seus, vull dir, que explica pensaments profunds, arguments per ell irrefutables i que podrien posar en pràctica els adeptes al partit i triomfar amb el que proposa, se li giren d’esquena, si no és pitjor, deixar-lo caure quan fa la catombella... amb les sanes paraules que ell proposa!! Idees que tenen fons bons, però com que els de la cúpula copulen alt i no baixen a l’almàrfega d’un pobre i vulgar politiquet, aleshores tot ha begut oli i amb la cua entre les cames recula quan ha dit. Però espera la ocasió propicia
4. Mireu el seu guió, fruit d’investigacions que teles i diaris i revistes i ràdios li serveixen en safata  i només cal collir-ho com si fos bresca.
5. Que diguin el que diguin, però jo començaré per aquí. Prou mostres me’n donen eixos aubats que es situen a primera fila i avancen amb la seva bandera i a manar...
6. Quan marxà el Mare gall de l’ajuntament, Qui va agafar l’esteva, matxo, arada i començà a fer el SOLC el CLOS, i per els serveix a la pàtria ( el seu ventre ple) el cridaren d’allà i cap a Mini stre de Justícia, bé, que ell també es va equivocar, i com que tenien dos minis amb la mateixa cartera – que pesa, ho sabem – devien dir, dos no que ens costaria massa card i el destinaren a FO ...MENT, de cap si que en tenia i esboiradet el cabell també i no mentí mai.Au.
7. Per allà al CORN (d)Ella, hi varen trobar un xicot que tenia el vi dolcet,molt calladet però quan el feien enfadar, zas, cop de surriac i tots a creure. Un altre Alcalde. Com que el CLOS no llaurava bé el SOLC, diu, mira tu, hi posarem aquest del vi dolcet de MINI i ja em tens a l’home amb la botelleta dolça i el llavi tancat i va fer el que d’ell s’esperava. Va venir un canvi per aquí al Mediterrà, un que cantava com el Serrat i com que no s’entenia massa amb aquell de dins del riu de les pomes, els capitostos varen dir li fem un homenatge i el fem guanyar de tot, de tot, de tot, i tots quedem com a homes i ens el traiem del davant sense tenir que posar-lo de patitas a la calle- que és com ho diuen els de les pomes – vale, vale. I ja em tens al de del vi generós, no per que en regali, no, per que té bon género
8. El criden i li diuen, He tu, Qui jo, Si tu. I el converteixen en MONT ...ILLA. – ( se diu que ara se’n repeteixen de donar-li el comandament que tenia el  MARE GALL en això de la Mediterrània, allà amb les pomes el tenien controlat)
9. Sense escarment o potser amb la mala intenció de fer votar als vint-i-cinc, per que tingues contenta la germanada amb pa i formatge i faran el que demanes, fins hores extres doncs, collim al de l Hospital que es home entès en coses que nosaltres no sabem i ell ho domina. D’alcalde a mini . Si una mini mina això de ser alcalde.
10. Deu tenir algun as dins la mànega aquest home. Per que per arribar a ministre i president, ja,ja ja...No el culpeu, pobret, que tot son vulgaritats, eh que sí?

ESCRIT DEL DIA -- CONVERSES DE MÒBIL

06 Setembre, 2008 18:59
Publicat per anforsa, General

3. POSTRES.-  El nostre politiquet li ha vingut de gust escriure un diàleg. Com si parlessin el meló i la carbassa de fer farinetes. Coses vulgars. El móbil, avui, és imprescindible, ja ho sabeu i pels polítics...
4. No sé d'on la plegat aquests bon home. Llegiu.
5.  
6. - Que ets el soci?
7. - Per quin soci preguntes?
8. - Pel soci de la llista.
9. En el soroll del aeroport  contesta : - Síiiiiiiiiii!!!! Socialista?
10. - Voldria saber qui fa les sabates al Sabatero. Crec que té un bon sabater, per que amb les sabates que li fabriquen pot caminar al revés del que promet.
11. - Jo no ho soc del seu partit.
12. -  Que ets del que li fan les sabates de pell de serp o de boa?
13. -  No,... mira tu, no ens entenem. A mi em fan llantes per les rodes i no sabates, jo vaig sobre rodes.
14. - Així no et posen les sabates, vaja.
15. - Jo soc com els argentins, encara que no tinc ni un duro sevillà, circulo amb carro.
16. - Aquells temps de Perón i la Avecita !!  Potser podries portar blat i panís com en el temps en que es pagava amb francos en ves de pessetes o d’euros
17. - Mira, fill, jo tinc molta memòria històrica i no mi vull posar en eixos fandangos.
18. - Doncs, quelcom heu de fer per sortir de la crisis. I si votéssiu tots els que sou a fer les Amèriques, al noiet jove que comença i que crec que és BO i AMA, ( obama) no sé si el tron de la casa pintada de blanc, allò dels innocents que tot ho veuen blanc.
19. - Jo no parlo anglès que parlo català, per això em dic Josep Lluís.
20. - Doncs, si vols un consell. Jo me’l canviaria per José Luis i ja tindries bon començament per entrar a la casa de les ranes que allí ... és una gran mansió. De Rrogrigues a l’estiu ni han molts i la poli no et mirarien i en ves de disfressar-te de Jeús, ho fas de Sabatero i ja està a veure el rei d’escacs cada dia.
21. - Mentre duri l’actual situació jo ja estic col·locat, no interessa fer bestieses no me’n vagi a fer la ruta del atur.
22. - Però tu amb el carrot tens pervindre.
23. - Jo ja estic bé depenent de la independència.
24. - Perdona que no siguis el soci que busco. Adéu
25.  
26. Els teatristes del poble li han degut demanar un esquetx per representar algun dia per fer riure. Bé si els fan pessigolles potser si. Jo ho posaré al post per si algú ve i l’esgarrapa.
27.  

ESCRIT DEL DIA --EL DIT DICTADURA O DEMOCRÀCIA

05 Setembre, 2008 18:31
Publicat per anforsa, General

3. POSTRES.- Ell ha continuat, després de dinar, desplaçant-se al lloc on la seva soledat el fa sentir-se com en un míting i com inefable orador. Allí pren els apunts i santa pascua. Si un dia ho podés llegir en una tertúlia o en un escenari, potser engreixaria de satisfacció, crec que no ho vol, després, com que ningú escolta a l’altre, per que tothom volem ser el preferit, ja n’hi hauria algú que trobaria tres peus al gat per posar-lo en ridícul. Jo he mirat per allí i sempre li trobes llevat.
4.  
5. Quan algú em diu que en la Dictadura ho passava malament, penso que pot  ser un Demòcrata. La diferència notable que trobo entre les dos DES -  sols una Te els acompanya en la paraula – és la forma de fer anar el dit.
6. ( Segurament que això de la era digital s’empelta, encara que abans ja Colom va utilitzar el dit i potser molts no se’n recorden. La memòria es perd, fixeu-vos en això de la memòria històrica, que encara no ho han aclarit. Clar que, totes les històries s’escriuen amb sang del perdedor i la ploma del vencedor.)
7.  
8. Seguim en la conjuntura. En la DIC el dit enlaire senyalava als preferits i era una senyal de bonhomia que  obeint al dit, doncs, era un segur de vida. El dit cap avall era el repudi, la repulsa i el quedar-se fora del cercle i si amb això quedaves rai, per que les represàlies podien arribar fins la desaparició de cos i esperit per un in eternum, i mira, per on, si venia un canvi de DE ja no veuria l’altra DE que anhelava
9.  
10. Avui, no és massa diferent, però... Les PES ( partits) tenen el seu dit. No és la persona com en la DIC.
11. El partit si obeeixes, el dit t’accepta i fa el que pot per tu, si segueixes seves consignes. Si no ets del seus, vas contra ells i et rebutja, et sen, però no t’escolta i s’aparta de tu com un gos rabiós, no en vol saber res fins a l’època de comicis, aleshores, canvia la cara, et somriu, et diu paraules dolces, fins et cedeix el pas i et dona la ma per creuar el carrer,res, és fa l’amic.
12.  
13. Així en la DIC un sol dit deia SI o deia NO, aquí tants caps tants barrets. Vull dir, que cada PE és propietària del dit d’acollida o de rebuig. Això fa que l’aiguabarreig sigui tumultuós i la lluita per obtenir el vot per rebaixar el dit de l’altra PE, es de lleons i de tigres, encara que els corders  i les seves pells de llana transitin per la geografia fent la seva propaganda i proselitisme.
14. Guardar el DIT. que és exclusiu de la PE és norma per ser considerat i si tens sort i et portes segons el cànons establerts pel DIT de la PE. Pots anar pujant fins dalt de tot. Cosa que amb la DIC no passava, ja que era patrimoni exclusiu....
15.  
16. No en tenia més en aquest paper. Sembla que això de la era digital el fa pensar.  Li diré adéu i esperaré a demà si continua amb la càrrega o es llença per un altre coster rossolant. Que tingui cura de que no s’escaldi la cularsa en una caiguda, els còdols i terrosos poden canviar-te el pas i la entrapusada... sort que porta crossa i sempre és una defensa.
17.  

ESCRIT DEL DIA -- L'ACORD DEL DESACORD...

02 Setembre, 2008 22:09
Publicat per anforsa, General

3. POSTRES.- Per la tarda ha tornar a la barraca. Ha trobat els estris i com que les tomaqueres, albergínies, pebrots,melons, etc. es reguen amb sols obrir les corresponents aixetes, ell té temps de sobreS de fer quatre o sis o deu ratlles, que no ve d’una, i ja està, el politiquet, vulgar com és ell a posar-se amb els seus majors que prou querelles hi ha tingut i encara que sempre l’han fet perdre, ell sap que la veritat seva no se l’hi menja ningú, però que ha de dir, marxar del lloc amb un – Adiós muy buenas i ja us ho fareu, jo ja us he avisat, recristo.
4. Al cap d’un ratet que se’n ha abat a veure com circulava lo de les aigües per els crestalls ja li he trobat la seva becada escrita.
5.  
6. Els partits en les seves declaracions de intencions ens deixen bocabadats. Després, en la realitat del dia a dia, ja és una altra cosa, Quan fan acords amb altres companys contraris, això d’altra Pe, escriuen els punts d’encontre i els discordants. Després, ja, ja, fan els que els convé. Ara, sobretot l’acord.
7. Sí, sempre l’acord de que tenim un lloc de treball pagat i que cap desacord es pot posar d’acord per perdre’l.
8. Que amb allò que dius has quedat malament, és que ho ha dit com a segretari - ve de segre i de segrest – d’organització, i així no es perjudica a ningú. Si un dels seus pregunta:
9. - Que pleguem?
10. - Hi ara, NOOOOOOOOOOO! Això maiiiii! Tenim tantes en comú: el nas, la boca... la corbata, la cartera... el cotxe...
11. Fills meus, res, no us hi poseu que quedareu malament, molt malament.
12. Han estudiat per fer acords, sí, acords encara que estiguin en desacord. Clar, acord pels desacords que no posen en desacord l'acord pres, per que tots estiguin al estrat, a l’escenari, al podi.... D’Acord, si, si ,si, si, d'acord
14. Acord de les seves misèries. S’hauria de prohibir el diner. No se si hauria tanta FAM... de diner i menys FAM de gana i de l’altra classe de misèria que ara abunda a tocar i que ara potser molts de nosaltres no escaparem.
15.  
16. Ja tornava de veure lo de l’aigua i jo he fet mutis per el foro. Ja tenia el que buscava. Si em trobava allí no ens posaríem d’acord en si publicava l’escrit o... Abans del descord he preferit com ELLS el meu acord . Si, senyors, no perdre.... O si no com faria el post?
17.