2.-CAFÈ I COPA.-- LA PARDALERA FOLLADA.
02 Octubre, 2008 21:39
Publicat per anforsa,
General
- 2.- CAFÈ I COPA --. Portava un feix de papers, no sé on anava tant dematí. El cas és que n’hi ha caigut un i quan li he plegat i li dava, m’ha dit : Ja te’l pots quedar, total pel que hi he posat. Com si t’hi vols torcar... Mira noi, per molt que digui, ningú en fa cas, tots son molt savis.
- M’he apartat d’ell, fins em sabia greu llegir davant seu, per que si no li dic que té raó, potser se m’enfada i no m’interessa, què posaria al bloc? Jo no imagino tant. Ha marxat al seu pas sense girar-se. Quan a set un llarg camí davant meu m’he parat i el paper s’ha posat a l’altura d’ulls i a llegir.
- Volen que ens fiem del que diuen, i com és sabut, ser polític és saber dir una mentida com si fos una veritat, però com que tant ens han enganyat que ja no ens fiem d’ells de cap de les maneres. Que si no hi ha Crisis, que no més son pessigolles...Que son quatre dies, que som molts rics, que fins us retornem diners dels que us recaptem, per que en sobren a totes les caixes i no sabem que fer-ne... i com que som, el que som, doncs, teniu per fer un parell de cafetons, i no patiu massa i poseu-vos tranquilets, que això és com una tronadeta que ni fa baixar els barrancs... I és clar, tots ens hoooo creiem!!! ... I fins aquests del Estats Bullits que saben bullir patates a favor seu, que s’han mogut per fer negoci alguns, arruïnant als altres, que fan veure que es barallen entre ells i son més amics que gos i gat, si, si, que es barallen que miolen i borden però cadascú defensa els seus interessos i a vivir, fills meus, fills meus, fills meus...!!!
- Ells ja saben que es tot molt greu, però no ho diran. Tot em recorda, que fa molts anys quan jo era petitó, allò de quatre o cinc anys que els clatellots que et donen, indefens que és un, t’entren fins dins i no se’n va de la memòria. Doncs com dic, un jovenot per guardar els dinerons, pocs, que recollia o estalviava del que li donava la mare, si, la mare, eren elles els que donaven els perrots- monedes de cinc o deu cèntims negres com el carbó – rumiava on guardaria aquell tresor. Tenia por que algú trobés l’amagatall i s’esmerçava per que el lloc era el tot. A l’estable, no. Al quarto de les eines, ho remenarien...No! I així mirant i mirant va sortir al carrer, a la paret de tàpia de la casa, allí hi havia un forat... home!,aquí, si, si, si...
- Era la pardalera, un forat petit per entra-hi els pardals com si fos un topí posat allí incrustat a la tàpia.
- Aquell dia, els vint-i-cinc cèntims que tenia a ma, els diposità al forat, clinc,clinc.... Ja son dins. Quin bon lloc, aquí...! El noi marxà satisfet, quina troballa, un èxit. Fins la setmana que ve que en tindria més... El lloc ideal, que tranquil
- No passaren gaires hores que un pardal que volia pondre per allò de la descendència, portava al niu fato per acomodar-lo. Amb les potes, amb el bec... Això fa nosa, fora, fora, fora.. I al terra de terra les cinc peses queien sense fer soroll per que el panal era pols.
- Tampoc el rellotge tenia presa en arribar al pròxim diumenge, però una veïna si que en tenia de presa per que era hora de tirar l’arròs i no en tenia .però si que en tenia la Maria de la tenda i calia sortir de casa i... Sabem que les dones miren més a terra que al cel, no sé el per que...encara que resin al cel... Davant del seus peus una monedeta negreta que amb el grogós del panal es distingia...feien com una bandera, com un sol negre i la pols rodejant-lo.
- Mirà a tots costats i sentint-se sola, s'ajupí, collir, i mira, que demà torno a sortir a la mateixa hora per molt que tingui arròs, però encara pensava el primer que l’ull mig guerxo li deia que s’ajupís de nou, i tornem-hi, i tornem-hi... No so creia... Un miracle,La dona es sortia de mare.
- Arribà el diumenge i el noi que la seva collita la tenia ben guardada segons ell, volia repostar, vull dir que les sobres farien cap al cau.
- Allò del interès que tots tenim el feu posar els dits a la pardalera. Tres ous, han criat!!!!! Amb els ous faré una truiteta, que bona. Però... QUÊ? Només plomes, plomes...res més.
- Com que ja ningú es fia de res... Qui sap si trobem el niu follat.
------------------------------
