5 --CAFÈ I COPA -- CRISIS DEL 2008
07 Octubre, 2008 18:30
Publicat per anforsa,
General
5 -- 7 – 10 – 08 --CAFÈ I COPA – CRISIS DEL 2008-- Al sortir de la porta de casa el politiquet s’ha trobat amb el rector, un noi jove molt eixorivit, que deu venir de casa d’algun malalt o impossibilitat, coses que atenen persones com ell. S’han aturat a xerrar, com si tot el treball estès fet. Alguna vegada es troben el dia que el politiquet, seguin a la seva dona va a missa i fins entren a la sagristia, per que tenen dos netes escolans i... Recorden que per la festa major del poble, el rector va pronuncià una homilia o sermó i ell li va alabar molt. Tocava diversos temes de joventut amb un aire nou sense el tuf de prohibicions que acostumen a dir i senyalar els de la seva cleca. Han recordat una poesia que el politiquet li entregà quan va arribar i avui li diu que la té emmarcada, que tot es pot creure. S’han acomiadat, sembla que ara si que els dos sabien que tenien feina a fer – Adéu, adéu - .
En el paper que li he trobat, jo pensava que hi posaria quelcom del parlat amb el rector, però al got no hi havia ni aigua ni vi, de la troballa o encontre, encara que les referències remotes s’ajuntaven.
Aquests rectors d’ara, semblen i son diferents dels que coneguérem en els principis de la nostra vida. Quan érem escolans,tot just acabar la guerra del 39, no fa pocs dies !! aquesta gent ho manaven tot, el dictador segurament que es protegia en ells i en treien profit. Recordo sermons que deixaven de vint-i-un botó al qui es revelava ,tot per fer callar veus,i tenir davall del peu amos i mossos.Recordo que cada dos per tres hi havia processons per les tardes, els dematins ben ocupades amb les misses no deixaven alè a ningú i desgraciat erets si anaves al tros a fer alguna feina en diumenge o festa, per que la sarpa, si convenia dels guàrdies, la tenies collin-te el coll com un gat. L’ordre i el concert anaven junts. El que em feia més gràcia era un personatge que amb un bàcul, bastó llarg o que em se jo el que era, circulava amunt i avall d’aquell espai .Primer la creu i els escolans, després la canalla, nois a un costat i noies a l’altre amb els mestres. Continuava la joventut i després el homes casat. Allí es circumscrivia el Talem o el S. Crist, segons, o el sant amb la peanya. Les autoritats del poble darrere i quan les files d’homes acabaven les dones, primer joves, després les beates que no en faltaven. Aquell personatge del que parlaven era curiós el que deia, quan un marxava de la fila... – Alineeus bé, ora pro nobins. Era una cantarella que donava un perfum de obediència mitjançant la veu tenebrosa de l’interfecte. Així el seguici, sense ni un xorri’t de paraula o cosa que distragués a ningú anava progressant amb cants o lletanies. Avui em sembla que brindàvem al tots un espectacle de uniformitat i ningú gosava trencar-la. Jo m’he de referir a tot el que passa ara. En aquells temps, el que era serio així s’hi prenia i les bromes eren per altres moments. Avui, no cal dir, que tothom ho veu, que la seriositat s’ha perdut en tot. Una cosa més sagrada que la pela – ja ho deia l’Honorable, la pela és la pela – no s’hi jugava. Ara sembla que els polítics amaguen el cap i volen que els banquers siguin els culpables del que ens passa, però senzillament han deixat al lladre entrar a la bossa i han fet el que fan els lladres robar i ara per arreglar l’autobús avariat, haurem de pagar l’averia, el material i fins als que han fet el desperfecte, ells poden dir que els hi donaren l’autobús i que en fessin el que els paregués bé, tenien autopistes i carreteres, ponts i pontes, camins reals i camins de carro, senderes, i el que inventessin, eren lliures de fer i desfer, per que eren bona gent, tothom se’n podia fiar d’ells. Ja diem sempre que primer ens en FIEM , després ens abandonem, o sigui ens CONFIEM i a la llarga o a la curta... DESCONFIEM, però ja es tard, per que la pela és la pela. I NO EMPATXA.Potser ens fa falta el personatge de les processons d’abans, ALINEEUS BE; ORA PRO NOBINS , amb el bàcul o bastó.Segurament que qui pagarà el desgavell serà poca roba i a quin preu. Ara, jo voldria saber on son aquestes barbaritats de diners que falten a la CAIXA del diner del mon. Era tot paper mullat, clar de tant en tant per allà d’on ha vingut l’autobús avariat hi fa tempestes que ho arrasen tot i a demés les bategen, que ja és tenir pebrots. Aquesta la deuran batejar com CRISIS del 2008. si el sembla bé.
Comentaris
Bon Nadal!
Publicat per mar 24 Des 2008, 08:43