Racons de món

El Mas dels Frares de la Febró

El Mas dels Frares s’anomena així perquè fou una granja del Monestir d’Escaladei. Antigament era anomenat el Mas de la Pineda, ja que tot aquell territori s’anomena Les Pinedes, i inclou el vessant obac del Riu del Gorg, terme d’Arbolí. Com tota masada pertanyent a l’església, es troba en un indret ufanós i ric en aigües, i el mas es situa, com tota masada antiga, en un indret aixecat acaronat pel sol. Fou afectat per la desamortització del 1835. Anys després fou adquirit per un personatge històric de Reus, l’Evarist Fàbregas, amb una àmplia biografia dedicada a l’empresa, les finances, la cultura i al país. Evarist Fàbregas feu obrir un camí o carretera per facilitar l’accés al mas a inicis del s. XX. Fou una de les primeres carreteres que s’internà en les Muntanyes de Prades.

La Carretera de l’Evarist Fàbregas naixia de la carretera d’Arbolí, seguint el traçat de la carretera actual de la Mussara. Al indret conegut com el Portell, s’endinsava vers el Barranc del Portell per anar a creuar el Riu del Gorg i enfilar suaument cap el mas. Tanmateix, aquesta carretera anava seguint més o menys el traçat d’un camí més antic: la Carrerada Reial, que des del Coll de la Teixeta, pel Coll d’Alforja, les Deveses d’Arbolí i el Barranc del Portell també menava vers el Mas dels Frares, per continuar cap els Masos de la Febró i Prades. De fet, sembla que el Mas dels Frares era més aviat una granja ramadera, segurament lligada a la carrerada, abans de la reconversió de l’Evarist Fàbregas.

De rastre de la Carrerada Reial sols queda el topònim, o ni això, però la Carretera de l’Evarist encara resta mig desdibuixada entre les pistes obertes arran la instal·lació del campament militar el 1950, que n’aprofità part del seu traçat. La vegetació frondosa va amagant-lo lentament en l’obaga del Gorg. Hi destaquen els teixos, els avellaners salvatges, roures i alzines, i és clar, el pi roig entre altres pins.

 

El naixement del Riu Montsant

S'ha oficialitzat que el riu Montsant es forma en l'aiguabarreig del Riuet del Teix, que drena tot el vessant septentrional de Montsant des d'Albarca fins el Pi de la Carabasseta, amb el Riu de Prades, que neix en l'altiplà de la vila de Prades i drena la solana de la Serra la Llena i les barrancades dels Segalassos.

Aparentment, en aquest aiguabarreig el riuet del teix es mostra més cabalós, però el riu Montsant augmenta ràpidament de cabal per l'aigua subsuperficial i per surgències difuses, probablement degut a la complexa formació geològica per la presència de la falla de Montsant, que va per la canal del Descarregador cap a la Finestra dels Eixarts.  I és en aquest aiguabarreig que trobem una albareda molt madura que ha suportat les crescudes del riu: l'albareda de l'Arçons.

Les aigües del riuet del Teix eren aprofitades per un dels molins que possiblement donaren lloc al topònim de la vila d'Ulldemolins: el molí de la Vila o del Espasa, important molí que va pertànyer a una important casa d'Ulldemolins, "cal Ochu", dels Alabart, que actualment es troba ben enrunat.

A uns 350 m de l'aiguabarreig, aigües avall del Riu Montsant, es troben les restes d'un altre molí, també documentat des del s. XV. Encara és visible la bassa d'entrada al molí i el pou.

En aquest naixement o, més ben dit, formació del riu Montsant, ja es mostra la bellesa de la vegetació de ribera que, més avall, acompanyarà al riu en el congost de Fraguerau i fins l'embassament de Margalef.

L'albereda de l'Arçons, des dels Pins Carrassers, assenyala l'inici del riu Montsant

L'aiguabarreig del riu de Prades (esquerra) i el riuet del Teix (paral·lel a la pista), i l'albereda de l'Arçons

El molí de l'Espasa, a l'esquerra del riuet del Teix

Les primeres aigües del riu Montsant

Un rogle d'àlbers més joves i vigorosos.

Les aigües del Montsant es dirigeixen cap el Molí del Vaquer.

L'entrada al pou del molí del Vaqué, des de la seva bassa.

Cadolla del riu Montsant, sota el molí del Vaqué. Es veu un petit banc de peixos en l'aigua.

Els conglomerats formen estrats verticals degut a una falla geològica i fan que l'indret es presenti molt esquerp.

La Carrova (2)

Una de les fonts que brollen de la zona de la Carrova, surt d'una petita cavitat, a poca distància d'una mena d'ullal. Les aigües eren recollides per una mena de bassa de recepció, sembla que bastida amb els carreus de l'antiga torre de sant Joan, del castell d'Amposta. D'allí, eren distribuides cap a una serie de recs i canalets. Ací fou el primer lloc que es plantà arròs, al s. XVII per part dels monjos cirstercencs de Benifassà, gràcies aquesta abundància d'aigua d'aquest indret.

Les Canals del Mas d'en Bella

Al curs alt del Riu Siurana, una mica més avall de la Febró, aquest riu compta amb un petit i humil afluent, de poc cabal però d'aigües segures: les Canals del Mas d'en Bella. En realitat es tracta de dos petits barranquets que s'ajunten just abans del Siurana, per formar un petit saltant d'aigua conegut per la Tosca dels Escanals. Les aigües neixen a l'Obac del Motllat de la Pona, on trobem la Font de la Salut i una altra surgència. Just per sota del que resta en peus del Mas d'en Bella, neix una altra font en unes petites terrasses. De seguida, les aigües van formant petits ressalts de tosca, amb molses i capil·lera, i vegetació higròfila. Tanmateix, aquests petits barrancs no tenen oportunitat de fer-se grans, ja que el Siurana els espera allà mateix. Antigament, les aigües de les Canals eren aconduïdes a l'altra riba del Siurana mitjançant un tronc abuidat de dins, per tal d'alimentar la captació del proper Molí de la Febró.

La Font de la Salut

La Tosca dels Escanals

La Capella de la Roca

Al municipi de Nyer, al Conflent, trobem aquesta espectacular ermita fortificada, justament a la sortida de l'esquerp engorjat del Riu Mantet, que s'ha obert en les inestables i plegades pissarres. A prop hi queda l'aiguabarreig amb la Tet, que també acaba d'eixir de l'engorjat dels Graus de Canavelles. En aquesta complicada geologia, s'hi afegeixen les diferents deus d'aigües caldes, com la d'En o la de Toés. L'ermita es citada al s.XI com el castell de la Roca d'Anyer, aixecada pels carolingis. La senyoria de Nyer es féu a mans dels Banyuls, que s'enfrontà als senyors d'Arsèguel. Era l'inici de les disputes entre Nyerros i Cadells.

La Riera de Sant Aniol d'Aguja

L'Alta Garrotxa està constituïda per unes formacions calcàries on es formen belles barrancades, com la Riera de Borró o la de Sant Aniol d'Aguja. Les seves aigües donen vida i color a les seves capçaleres, per desaparèixer al seu curs mitjà, ja que tornen a brollar en les deus que alimenten l'Estany de Banyoles.

L'Ermita de Sant Aniol d'Aguja

El Salt del Brull

El Gorg Blau

Detall del Gorg Blau

Desembocadura del Torrent del Pi

El Torrent del Pi, al terme de la Cala, en arribar a les envistes de la mar, forma una petita llacuna, per la barreja d'aigües dolces i marines, i que és una de les principals localitzacions del fartet, gràcies al seu aïllament. Al codolar de la cala que forma la desembocadura, s'amunteguen les restes dels alguers marins que hi arrastren els temporals.

Xarxa Natura 2000 a Catalunya

Espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, al Google Earth.

Barranc de la Olla

El Barranc de la Olla és un petit afluent a l'esquerra de Xúquer, poc abans del vell poble de Tous. Les cabres salvatges hi campen tranquiles i les domèstiques omplen de color els altiplans de Cotillas, des del fondal de la Laguna. El barranc, com altres d'aquest sector, cau bruscament sobre el Xúquer enmig de la florida dels baladrars i murtars. 

Les zones humides del Principat a Google Earth

Penjo el catàleg de l'administració catalana de zones humides. No hi són totes, però és una bona referència.

El Barranc de l'Encantada

En Planes de la Baronia es forma aquest bell barranc que aplega les aigües que drenen dels vessants de Margarida i Catamarruc, en un dolç serpenteig fins a trobar les aigües del Riu Serpis o d'Alcoi.

El Prat de Torreblanca

El Prat de Torreblanca és una franja de terreny de marenys i pantans formada per depòsits quaternaris que s'han dipositant en el que abans era mar, és a dir, una marjal. L'antigament anomenat Prat d'Albalat dels Ànecs, era una albufera comunicada amb la mar, però entre els segles XVII i XVIII, va fer començar el procés natural de colmatació, que li confereixen les característiques de zona humida que avui coneixem. L'actual restinga tindra aproximadament l'edat d´uns 2000 anys, ja que als seus inicis va ser una calçada romana, que es va anar enfonsant i que va permetre que la mar entrara a la zona de marjal.

El paisatge característic del Prat és el d'una zona humida litoral, separada del mar per un cordó de graves i còdols amb algunes zones de platja arenosa. En les seves aigües hi habita tan el fartet (Aphanius iberus) com el samaruc (Valencia hispanica). La vegetació està formada per comunitats de saladars, en els sòls fortament salins i estacionalment entollats per aigües salobres, comunitats d'aquàtiques, amb diferents Potamogeton i Ceratophyllum, la vegetació palustre, amb el senill, la boga, el jonc de llacuna i la mansega, i comunitats pròpies del cordó dunar. 

Platja de les Santes Creus

El Barranc de les Santes Creus quan arriba a la vora del mar crea un bassal o aiguamoll de gran interès natural i paisatgístic. L'aigua, els canyissars, els joncs, els tamarius donen vida a la Platja de les Santes Creus. La darrera bona notícia és la paralització de la colindant urbanització de Port Olivet. Esperem que s'acabi confirmat aquesta desitjada requalificació a sòl rústic de l'Ametlla de Mar.

L'assut de Xerta

L'assut de Xerta és un racó especial de l'Ebre. Allà el riu que s'ha fet tranquil mostra la seva entranya en el caient de l'assut, mentre que en les dues vores omple sengles canals de reg. A la vora dreta del riu, el canal de navegació i la central hidroelèctrica han transformat el lloc. El pitjor és que per les parets de l'històric assut poca aigua baixa durant l'any, ja que les turbines de la central tenen més poder de convocatòria. El molí resta oblidat contemplant l'espectacle. La nova escala per a peixos espera poder realitzar-se fruit d'algun atzar natural.

VISTA AL GOOGLE EARTH

El pont del Molló. Tivissa.

Un raconet oblidat que permet a la natura anar fent. L'antiga carretera de Móra a Rasquera, a l'alçada del barranc del Molló. Els magnífics plataners d'ombra estenen la catifa tardoral als seus peus, entre mates i coscolls. Una carretera al no res.