El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va presidir ahir la signatura del conveni per a l’establiment de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, en la qual també han participat representants de sis museus catalans. La xarxa permet articular polítiques comunes de protecció, difusió, formació i dinamització territorial dels elements del patrimoni cultural continguts en els set museus. La creació de la xarxa és una de les mesures previstes en el Pla de Museus de Catalunya (presentat per la Generalitat l'any 2008). La signatura del conveni representa una primera fase del desplegament territorial de la xarxa, a la qual s’aniran afegint d’altres museus i jaciments com a centres col·laboradors. El conveni destaca que el patrimoni arqueològic forma part del patrimoni cultural català i ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

 

http://www.escacc.cat/ca/contingut/es-crea-la-xarxa-de-museus-i-jaciments-arqueologics-de-catalunya-626.html

 

Aquest dilluns l'Ajuntament presenta el Pla d'Equipaments Culturals

 

La directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà, ha mantingut "converses amb l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros" per traslladar l'organisme a la seu de l'antiga Tabacalera després que l'actual espai que ocupen, prop de 1.000 metres quadrats a la Plaça d'en Rovellat, "se'ns hagi quedat petit". Un espai pel que també sospira el president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Rafael Gabriel, si bé en aquest cas "el consistori no ens ha dit res".

 

Rodà creu que el "potencial" dels 40.000 metres quadrats de la Tabacalera "és fantàstic. Podem aprofitar la carcassa per crear en el seu interior un centre cultural de traca i mocador a nivell de país". En aquest sentit la directora aposta per "sumar esforços", que passarien per "unificar els fonts documentals i bibliogràfics sobre arqueologia tant nostres com de la URV. Això conformaria un centre documental i també d'investigació de primer ordre que també serviria a la Universitat per a guanyar punts de cara a la seva pretensió a ser escollida com a Campus d'Excel·lència". La URV es una de les candidates en la convocatòria d'aquest proper estiu.

Rodà és una apassionada "del patrimoni que té Tarragona, i que hem de fer lluir amb les seves millors gales", i de "remar per objectius comuns". De fet, la col·laboració entre l'ICAC i la URV ha permès la convocatòria del concurs abans d'aquest estiu per la càtedra d'arqueologia a la universitat. "A més el nostre trasllat a la Tabacalera ajudaria a potenciar la Necròpolis romana, la més important a l'aire lliure de l'occident romà" i que a hores d'ara està morta al públic des de fa anys vivint una situació inèdita, la de ser responsabilitat d'un museu arqueològic propietat del govern central però amb la gestió a càrrec de la Generalitat. "Cal buscar consensos. Si Madrid ha invertit tants diners en els espais de Mèrida o Còrdova, no ens pot deixar amb només cinc euros a Tarragona".

Si Rodà és l'optimisme personificat, Gabriel explora un altre camí, el de l'escepticisme. "El lògic seria que anéssim també a la Tabacalera, però no ens han dit res". Per Gabriel aquesta immensa zona verge hauria de servir "no per a posar-hi de tot com si fos una repartidora, perquè no tindria sentit", sinó per a unificar les peces i documents que la seva entitat i i d'altres vinculades al món del patrimoni cultural tenen repartides entre diferents organismes "per mig Catalunya". En aquest sentit recorda que "els nostres objectes estan dipositats ara com ara al Museu Arqueològic".

La proposta de la Reial Societat Arqueològica és la de "crear un espai diferent dels clàssics museus lapidaris, on es puguin gaudir de sales d'exposicions permanents i puntuals, zones d'investigació i de recreació i sales de conferències com als museus de tall més modern". D'aquesta "unificació" en sortiria la possibilitat de "facilitar l'estudi als especialistes".

Gabriel és especialment crític amb tot el fet per les diferents administracions municipals tot just quan s'està a punt de commemorar el desè aniversari de la proclamació de Tarraco com Patrimoni de la Humanitat. "En aquest camp no és tot blanc o negre, però en conjunt la política que s'ha dut a terme és bastant desastrosa. Ja ningú parla, per exemple, d'enderrocar les cases del Pretori. Quan venen gent de fora i es posen les mans al cap al veure-ho, els hem d'enganyar dient que el seu enderroc està en procés". De la mateixa manera creu una "baganada" la proposta de reomplir amb sorra l'amfiteatre "per fer-li un cop a l'any la recreació de la Passió de Sant Fructuós. Forma part d'aquesta moda de reutilització dels espais".

Gabriel recorda que fa molts anys que la seva entitat "reclama un pla especial arqueológic que servís per definir les línies mestres de treball en aquest camp". Precisament aquest dilluns 15 de març, a les 18.30 hores, a la sala d’actes de l’Ajuntament, es presentarà el Pla d’Equipaments Culturals de Tarragona (PECUT), que esdevindrà una eina fonamental per a la planificació cultural en els propers anys.

L’acte estarà presidit per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el qual estarà acompanyat per la tinent d’alcalde de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, Rosa Rossell, el secretari general del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Lluís Noguera, i el director de l’empresa Artimetria, Antoni Laporte.

 

 

 http://www.tarragona21.cat/index.php?command=show_news&news_id=12539

 

per Joan Estany Category General, Àrea d'Humanitats

El passat divendres es va posar en funcionament, per part del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), un nou portal de col.leccions en línia que permet consultar les gairebé 1.900 obres que formen part de les seves col.leccions exposades de forma permanent.

En aquest portal, que també es presenta en altres llengües (castellano, english) i que, sens dubte és molt interessant per l’ensenyament i aprenentatge de l’Història de l’art, es poden consultar totes i cadascuna de les imatges de les obres exposades amb la corresponent fitxa tècnica.

A més a més, i dins d’un projecte de digitalització del patrimoni artístic, es poden visualitzar 2 obres en format de gigafotos, que són imatges d’alta resolució, i que corresponen a les pintures murals romàniques de l’absis central de Sant Climent de Taüll i al quadre “La Vicaria” de Marià Fortuny.

Les obres exposades es poden consultar per l’índex d’autors, però considero més didàctic fer el seguiment segons els àmbits en que estan ubicades dins del Museu, i que són els següents:

 

 - Art romànic (301 obres)

- Art gòtic (280)

- Renaixement i Barroc (161 obres)

- Art Modern (556 obres)

- Gabinet de Numismàtica (150 peces)

- Dibuixos, gravats i cartells (207 obres)

- Fotografia (111 obres)

 

 

http://stublogs.com/2010/03/14/nou-portal-per-consultar-les-colleccions-del-mnac-on-line/

 

 

 

 

 

La Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona ha aprovat, en la seva reunió mensual, el projecte de conservació i restauració dels esgrafiats barrocs del claustre posterior del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus

 Està previst que aquests treballs comencin el pròxim mes d'abril i durin un mes i mig. Així mateix, també s'ha donat compte que durant aquest any es preveu encarregar un estudi històric constructiu del claustre per conèixer la seva evolució i obtenir dades suficients per a la futura redacció d'un projecte de restauració del mateix.

El projecte de restauració dels esgrafiats d'època barroca contempla la fixació del revestiment esgrafiat, l'eliminació dels pegats de morter existents, la consolidació dels esgrafiats amb silicat d'etil, la reintegració de les llacunes amb morter de calç i àrids seleccionats, i la reintegració cromàtica amb pintures minerals.

 

 

 http://www.diaridetarragona.com/camp/040491/patrimoni/aprova/projecte/conservacio/restauracio/dels/esgrafiats/barrocs/claustre/santes/creus

 

 

Recordem que l’estudi arqueològic realitzat per l’empresa Arqueociència ha permès identificar dos portals de la muralla del segle XIV: el d’Urgell, situat davant de la plaça Valldaura, i el de Sant Francesc, que és a la cruïlla entre el carrer Sant Francesc i la Muralla. També s’ha trobat tres bestorres, que eren unes torres de defensa que no formaven part de cap portal. Dues s’han localitzat al sector de les Barreres i una altra, a la muralla de Sant Domènec.

Les restes arqueològiques que s’han trobat corresponen a construccions que sobresortien de la muralla. En aquest frontal de muralla, n’hi havia a cada 35 metres de distància com a màxim. D’aquesta manera es donava més solidesa a l’estructura del mur i es podien tenir més puts de defensa i control.

En la major part dels casos, el descobriment de restes ha obligat a modificar el traçat del col·lector per no esborrar les proves de la muralla medieval. En un sol cas, ha calgut retirar una part del mur i recol·locar després les peces de pedra en el mateix indret. La base de la torre que es va trobar davant dels Quatre Cantons estava situada just damunt de l’únic espai per on podia passar el col·lector. Va caldre desmuntar-la parcialment per poder-hi encabir el col·lector. Les pedres que es van desmuntar es van apilar posteriorment i s’han deixat en el mateix emplaçament.

Totes les restes que s’han trobat, s’han protegit amb una cobertura geotèxtil i han quedat soterrades de nou.

La visita ciutadana serà demà dissabte dia 30 de gener. Es tracta d’una proposta perquè la ciutadania conegui les profunditats de les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec, tant pel que fa al nou col·lector de clavegueres com a la nova informació històrica que s’ha trobat al subsòl.

Aquesta visita és la festa de cloenda de les obres de renovació de les voreres i el desdoblament del torrent dels Predicadors. Per aquest motiu, la visita compta amb el suport de les empreses que han realitzat l’obra, encapçalades pel Grup Mas, i l’empresa que ha realitzat les prospeccions arqueològiques, Arqueociència. També hi participa l’empresa municipal Aigües de Manresa, que ha fet seguiment de les obres i és la responsable del manteniment de la xarxa de clavegueres.

El grup d’espeleologia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages col·laborarà activament en la visita, fent de guies i cuidant-se de la part de seguretat i il·luminació de cada grup de visita.

La visita està programada pel dissabte 30 però en cas que plogui, o tan sols que hi hagi amenaça de pluja, caldrà ajornar-la fins al pròxim dissabte 6 de febrer. L’horari serà de 10 del matí a 2 de la tarda.

La visita tindrà tres components:
-l’itinerari per col·lector (de la Joviat al Casino o del Casino a la Joviat)
-el taller d’arqueologia (a la plaça Valldaura)
-l’animació del personatge del Maurici, creat per les Botigues de les Muralles.

La visita començarà en els centres d’acollida. Els visitants podran triar entre dues opcions: El Centre Cultural El Casino o bé l’escola Joviat. Anant a qualsevol d’aquests dos punts es podrà realitzar el mateix itinerari en sentit contraris. L’única diferència és que les persones amb menys vocació excursionista podran fer un recorregut més curt i amb menys dificultats si comencen des de la Joviat.

En cada un dels centres d’acollida hi haurà la projecció d’un audivisual sobre les obres realitzades i la recerca arqueològica. També hi haurà un espai per equipar-se, amb bancs o cadires per seure per posar-se les botes d’aigua, el casc i els impermeables. Hi haurà botes i cascos de préstec, i també es proporcionaran lots. Es recomana als visitants que tinguin botes d’aigua i altres equipaments, que en portin per fer més àgil aquest moment de preparació dels visitants.

Els centres d’acollida també disposaran d’un espai de documentació, on les persones que arribin s’inscriuran i quan acabin la visita rebran els fulls informatius.
A la sortida del col·lector, els grups de visitants seran conduïts per una actor que representarà el personatge del Maurici. El Maurici és un soldat de les antigues muralles medievals que ha aparegut de les profunditats que s’han excavat. El personatge ha quedat molt sorprès i es pregunta el perquè de tot el que veu. Aquest és el fil argumental del concurs de narrativa que les Botigues de les Muralles proposa als nens i nenes que hi vulguin participar. El Maurici mostrarà les marques i les senyalitzacions que hi ha a les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec i que expliquen la història d’aquesta antiga infraestructura, i també conduirà als visitants que no hagin passat pel taller d’arqueologia.

El Maurici aprofitarà el viatge del centre de recepció al taller d’arqueologia de la plaça Valldaura per explicar qui és ell, d’on ha sortit, com era la ciutat quan ell la guardava i per presentar el concurs de redacció que ha de basar-se en el seu personatge. També donarà el fullet de presentació del concurs.

El personatge del Maurici i el concurs de redacció és una proposta de l’eix comercial de les Muralles, que volen utilitzar la imatge del Maurici com una referència de la dinamització comercial d’aquest sector de Manresa. Aquest concurs serà presentat a totes les escoles de Manresa i està pensat per provocar visites de nens i nenes a les Muralles, acompanyats dels seus pares.

A la plaça Valldaura, l’empresa Arqueociència, organitzarà un taller que consistirà d’una simulació d’un terreny de prospecció arqueològica, una exposició dels instruments de treball dels arqueòlegs i una explicació.

El taller contindrà dos sorrals: un amb una mostra de mur de torre i un segon destinat al joc dels més joves. També contindrà una simulació fotogràfica en què es representarà informació de les troballes i del procés constructiu.

Aquesta visita ciutadana es porta a terme per celebrar la finalització del projecte de renovació de les Muralles de Sant Francesc i Sant Domènec i ampliació del torrent dels Predicadors, que s’ha finançat a través del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).

Recordem que el conjunt de l’actuació responia a dos objectius estratègics:
-completar la renovació dels espais públics del nucli Antic seguint el Pla Integral de Revitalització (PIRNA) fent visible la renovació que s’està duent a terme al centre històric al seu perímetre urbà: a les Muralles.
-i ampliar la capacitat del torrent del torrent dels Predicadors desdoblant-lo amb un nou col·lector.

El projecte
El projecte comprèn la urbanització de les Muralles des del carrer Jaume I fins a l'Hotel de Pere III. Aquesta actuació també inclou la cruïlla del carrer del Cós. La superfície total de renovació de la urbanització de les Muralles és de 5.209,10 m2.

Al tram de la Muralla de Sant Domènec (des de la carretera de Cardona fins a la plaça Valldaura) s’hi renova la calçada i la vorera del costat del Barri Antic. Al tram de la plaça Valldaura fins a l’Hotel Pere III s’hi renova la calçada i les dues voreres.

La millora de l’espai públic consisteix en la renovació de les voreres, l’ampliació de les voreres del costat del Barri Antic i la plantació de fileres d’arbres (43 lledoners).

Aquesta intervenció permet estendre els paviments i els components identificatius del barri antic en el perímetre del barri seguint la traça de les Muralles. La composició de les rajoles de granit i llambordes de la plaça Valldaura i l’entorn dels Quatre Cantons, s’estén per la vorera del costat del Barri Antic.

A banda, el tram del Torrent dels Predicadors des de la carretera de Cardona fins al riu Cardener, tot i que s’hi van fer actuacions importants de millora fa uns quants anys, presenta un traçat força pla i amb moltes ziga-zagues que li fan disminuir la seva capacitat de desguàs i provoca, en episodis de pluja molt intensa, inundacions en els baixos d’algunes edificacions.

La proposta per millorar aquesta situació consisteix en desdoblar el torrent dels Predicadors a partir del carrer del Cós. El conducte actual passa per l’interior de diferents illes del sector. El nou conducte de desdoblament passa pel mig de la calçada de les Muralles. Entre la carretera Cardona i plaça Valldaura es renova i amplia la claveguera actual –que recull les aigües provinents de la plaça Infants i la Muralla del Carme.

El conducte s’ha fet amb peces de formigó prefabricades que formen un tub quadrat, de 2,5 metres d’amplada per 2 metres d’alçada. En els laterals hi ha un conducte a cada cantó que recollirà les aigües dels edificis i carrers propers.

El pressupost de la intervenció des del carrer Jaume I fins al carrer Era d'en Coma és de 2.465.180 €. La intervenció des del carrer Era d'en Coma fins al carrer Apotecari ha anat a càrrec d'Aigües de Manresa amb un pressupost de 418.000 euros. La prolongació del nou col·lector pel carrer Apotecari fins al riu Cardener és previst que sigui executada durant el 2010 amb un pressupost de 459.000 euros.

 

 

 

 

Aquestes actuacions s’inclouen en els diferents acords de col·laboració en aplicació de l’1% cultural, signats pels Departaments de Cultura i de Política Territorial de la Generalitat

La Generalitat de Catalunya ha impulsat, en els últims anys, un total de vuit actuacions, ja enllestides o en projecte executiu, que beneficien sis municipis de l'Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Puigpelat, Vallmoll, Vila-rodona i Valls.

Núria Segú, diputada socialista al Parlament de Catalunya, destaca que "es tracta d’un conjunt d'actuacions que, a banda de fomentar la recuperació del nostre patrimoni històric, revitalitzaran els nuclis antics del nostres pobles i ciutats amb el que això suposa també a nivell de projecció del municipi i atracció de nous contingents de visitants".

Aquest paquet d'actuacions s'inclouen en els diferents acords de col·laboració en aplicació de l'1% cultural, signats pels Departaments de Cultura i de Política Territorial de la Generalitat, i que du a terme l’Institut Català del Sòl (INCASOL). Les actuacions més destacades que s'han propulsat són la restauració de la capella de la Mare de Déu dels Dolors a l’església de Sant Joan Baptista, la rehabilitació del convent del Carme de Valls, la restauració de l’església de l’Assumpció d’Alcover, el projecte de restauració del castell de Vallmoll o la restauració del columbari romà de Vila-rodona."

A banda, cal afegir les inversions que ha guanyat la comarca en el marc de l'1% cultural que el Ministeri de Foment destina a la rehabilitació del patrimoni històric i arquitectònic del país, com la partida destinada a la rehabilitació del Convent de Santa Anna d’Alcover.

 

 

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=5689

L'administració autonòmica ha definit l'edifici del Patronat de la Catequística com un projecte emmarcat dins l'estètica del racionalisme

EMPORDA.INFO La Direcció General del Patrimoni Cultural ha acceptat la proposta del Govern municipal de declarar com a bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, l'edifici del Patronat de la Catequística. Així doncs, continua en marxa el procés que permetrà declarar BCIN el referent de la tradició teatral de la capital de l'Alt Empordà.

En les consideracions, l'administració autonòmica ha definit l'edifici del Patronat de la Catequística com un projecte emmarcat dins l'estètica del racionalisme, com una de les millors mostres d'aquest corrent arquitectònic i que aporta un testimoni força excepcional de l'arquitectura dels anys trenta del segle XX a la zona de l'Empordà. A més, també s'ha valorat que les intervencions que s'han fet al llarg dels anys a l'edifici per adaptar-lo a les necessitats del Patronat de la Catequística s'han fet sense alterar els elements estructurals definitoris del projecte original.

Per l'alcalde de Figueres, Santi Vila, "es tracta d'una molt bona notícia que ens ajuda a treballar per acabar les obres de rehabilitació de la Catequística aquest mateix any". Una valoració positiva que comparteix el, el president del Patronat de la Catequística, Lluís Illa, qui afegeix que "és un premi a la constància i a la tradició teatral figuerenca, disciplina que ha estat la protagonista de la Cate".

Tot i que no ha deixat de programar activitats, l'edifici del Patronat de la Catequística està en fase de rehabilitació, treballs que acabaran al llarg d'aquest any. Els pressupostos municipals d'enguany destinen 200.000 euros per acabar les feines.

 

 

 

 

El Castell de la Trinitat de Roses estarà completament rehabilitat d'aquí a sis mesos. Es tracta d'un exemple d'una fortalesa d'artilleria de costa que data del 1.544. Tot i que el gruix de les obres de restauració d'aquest espai es va completar entre el 2002 i el 2007, faltava una partida de 400.000 euros per enllestir-les i fer-lo visitable al públic. L'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, ha explicat que el Ministeri d'Habitatge ha aportat els diners que serviran per completar la rehabilitació tant de l'exterior com de l'interior del castell. Casamitjana detalla que les obres estan licitades, adjudicades i ja han començat. Per tant, preveuen que en mig any puguin donar-les per acabades.

El castell de la Trinitat corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544 (s. XVI), va ser edificada sota el regnat de l'emperador Carles I. Té forma d'estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters per defensar el port i la costa. La guarnició era de dos-cents homes com a màxim.

'Servirà per explicar la història de Roses i, sobretot, la de la Guerra del Francès', ha afirmat Casamitjana que detalla que durant aquesta guerra, el castell va quedar pràcticament en ruïnes. Per aquest motiu, ha explicat que un cop hagin enllestit les obres, faran jornades de portes obertes perquè el públic i sobretot els veïns de Roses puguin conèixer la història del castell on 'des de petits jugaven a pirates'.

Per aprofitar l'entorn privilegiat del castell, Casamitjana ha explicat que estan estudiant instal·lar-hi un bar o un restaurant. Però l'aposta principal del municipi serà per la investigació i es posaran en contacte amb la Universitat de Girona per endegar línies d'estudis per fer recerca sobre el patrimoni d'aquesta fortalesa de costa.


ACN

 

 

L'entorn de l'església de Sant Feliu de Girona serà objecte pròximament d'una campanya d'excavacions amb l'objectiu de fer un estudi arqueològic de l'antiga canònica, la que va ser la primera catedral de la ciutat. Els treballs s'emmarquen en el projecte Sopra e sotto. La città europea, un projecte conjunt de la capital gironina, la ciutat italiana de Bríndisi i Tolosa, que té com a objectiu la recerca comuna de solucions per part de ciutats amb patrimoni arqueològic urbà amb problemes similars derivats de la configuració enrevessada dels teixits urbans dels nuclis antics.

 

Per la banda gironina, en aquest projecte hi prenen part l'Ajuntament i la Universitat de Girona (UdG) per mitjà del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria (LAP). Un dels objectius finals del projecte Sopra e sotto és l'ampliació de l'oferta cultural de les ciutats, després d'una feina de prospecció que permeti millorar el coneixement i l'accessibilitat del patrimoni existent. En aquest sentit, les excavacions de l'antiga col·legiata gironina permetran aportar un major coneixement d'aquesta part de la ciutat. El projecte serà presentat demà sobre el terreny amb la presència de l'alcaldessa, Anna Pagans; la tinenta d'alcalde de Cultura, Lluïsa Faxedas; el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el vicerector de la Universitat de Girona Joaquim Maria Puigvert.

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/130104.html