Tot un clàssic de les nits d'estiu: el camió de la brossa a altes hores de la matinada.

Gaudiu dels buuuufs, fiiuuusss, nyeeeecs, broooooms i croooocs, en una cadencia sonora d'un minut per cada contenidor buidat (en són quatre al meu tram de carrer).

 


 

Ep, arriba la segona entrega de les melodies quotidianes del carrer Apodaca, aquest cop interpretada per un vehicle municipal a les 6 del matí (o matinada, segons per a qui). Gran servei el d'aquest camionet, que xucla caques de gos i renta el carrer. Llàstima que superi el límit de decibels per a una zona de descans... Quines ganes tinc de veure el mapa acústic del nostre Ajuntament, ara que estarà regulat per llei... !

 Gaudiu-ne (compte amb el volum dels altaveus, és so ambient, sense amplificar)


 

Queda inaugurada la nova secció anomenada "Apodaca Blues", en honor a un dels pitjors carrers de Tarragona, on no desitjo a ningú que tingui la mala sort de viure-hi.

Inicio la "saga" amb un vídeo denúncia vers la pizzeria Trastevere, i més concretament el seu camió frigorífic, que amenitza els matins del carrer Apodaca amb un compresor molt sorollós, però que molt sorollós. La melodia monótona i amb un nivell de decibels superior al de qualsevol típica moto "trucada" pot començar a les 8 del matí i durar tranquil·lament una hora.

Gaudiu-ne uns quants segons, i ho entendreu... (no pugeu massa el volum del vídeo per si de cas)


 

Exemplar juvenil de serp blanca d'un metre de llargada, anomenada en castellà "serpiente de escalera" pel dibuix característic del seu dors. Un cop adulta, l'escala es converteix en dues fileres longitudinals semblants a una "via de tren".

 Dedicat al meu amic Eduard que, un cop més, no estava en el lloc indicat i en el moment indicat...


 


La Rambla presenta un aspecte deplorable des de fa uns dies, coberta de quitrà amb el pretexte de "cobrir" les rajoles trencades. No es demostra altra cosa que allò que millor sap fer aquest coi d'Ajuntament: omplir-ho tot de quitrà i desgraciar els llocs emblemàtics de la ciutat. Per cert, ja hi havia rajoles trencades molt abans que s'hi instalès el "mercadillo".
He preferit penjar una foto antiga com a recordatori d'una Rambla oberta i neta, on s'hi podia passejar tots els dies, dimarts i dijous inclosos...

 

Cada dia és més difícil veure aquests cosins germans de les libèl·lules. Tots dos, cavallets del diable i libèlu·lules, veuen com els hàbitats humits d'aigua dolça, necessaris per al desenvolupament de les seves larves, són més escassos i fragmentats.

Això no és degut al denostat canvi climàtic, sinó al "no-canvi polític" vers el medi ambient i la biodiversitat. Cada cop hi ha més quitrà i ciment allà on abans hi havia VIDA.

 


 
Clica la imatge per anar a la pàgina oficial de la campanya



El govern català està provant de legalitzar la caça d’ocells amb vesc (cola) mitjançant un decret.

Aquest cruel mètode està específicament prohibit per les lleis europees perquè a més és massiu, no és selectiu i és impossible de controlar adequadament.

En el nom de la “tradició” els caçadors usen reclams electrònics i centenars de milers de tords en migració des del nord d'Europa, i un 30% d’ocells d’espècies protegides, són atrets als arbres empastifats de vesc, en “barraques” tancades, i morts a les Terres de l’Ebre entre Octubre i Novembre.

En el mateix projecte de decret el govern català vol també legalitzar una modalitat de caça amb xarxa anomenada “filat”, que consisteix en atrapar ocells assedegats atrets per bacinetes d’aigua, mètode també prohibit a Espanya per no selectiu i impossible de controlar.

La protecció de la natura desenvolupa arreu noves actituds, però el nostre govern “progressista i ecologista” mira vers un passat de caça de supervivència que destrueix espècies protegides. Signa si us plau a la nostra campanya contra aquesta legalització i reenvia aquest missatge als teus coneguts.

La biodiversitat és patrimoni de tots.






 
Viure a Tarragona requereix tenir molta.... molta paciència... Si a més, vius al Barri del Port, fan falta carretades de ressignació.... I si tens la desgràcia de viure als carrers Apodaca i Orosi, llavors necessites directament Tranquimazin i Diazepam...

Al soroll i molèsties constants dels caps de setmana, habituals des de fa molts anys, ara s'hi afegeix una nova activitat "lúdica" entre setmana: una cantera a cèl obert, en un solar a la cruïlla entre els carrers Orosi i Apodaca. I no són ni dos ni tres ni quatre, sinó molts més, els mesos que fa que els veïns hem de suportar estoicament el coi de taladre percutor durant vuit hores al dia.



Al soroll hi hem d'afegir la pols, que s'emet de forma constant i ininterrompudament durant el període laboral de la maquineta. No cal dir que la permissivitat municipal és aparent, ja que a a banda de superar-se els nivells de decibels permesos per la legislació, l'acció de taladrar hauria d'estar acompanyada d'un operari que anès regant la roca, a fi i efecte de minimitzar la pols produïda. Això sí, una tanca de dos metres que només serveix per a amagar la infracció.

Si algú pensa que soc un exagerat, que vegi el següent vídeo, amb el volum dels altaveus al màxim, i després en parlem...  :


En fi, espero que el promotor de l'obra i l'Ajuntament en treguin un bon benefici econòmic de les molèsties i perjudicis que ha produït i segueix produint el coi de taladre percutor.... Denunciar-ho? No té cap sentit. Ja vindran les destitucions i comiats a la propera legislatura...


 

Una preciosa tarda d'estiu... un passeig amb la família... anem a veure el nou espai del Port de Tarragona! Arribant observem la majestuosa Escala Reial, que ofereix el mateix aspecte any rera any.... immutable.... impertèrrita....

 Una aproximació ens permet observar el bon estat dels graons de l'Escala Reial, que han estat testimonis del pas de gran reis, personatges il·lustres i exitosos mercaders...

 I al fons, un magnífic iot, nou relleu d'aquelles embarcacions que han donat al Port de Tarragona el seu renom a nivell mundial, i que dona fé de que alguna cosa està canviant per a que la nostra ciutat sigui un referent històric i cultural, segurament més cultural que històric....

 I marxem amb la il·lusió renovada, amb el regust de Port i aquella sensació de que passat i futur es troben just allà on el mar i la terra es fan un petó, dia rera dia des fa molts, molts anys....


 

Molt més menudes que les orquídies del Nou Món, però igual de belles i màgiques. N'hi ha al Baix Camp, tot i que estan ben amagades...


 

 Serveixi aquest petit homenatge al meu amic Eduard per recordar-vos que els saures porten milions d'anys a la Terra i que han sobreviscut a moltíssims canvis climàtics...
 

Se'ls hauria de caure la cara de vergonya als responsables de la darrera plantada d'arbres al riu Francolí, doncs suposa un exemple de COM NO S'HA DE FER una plantada d'arbres.

Sembla ser que els autors de la "plantada" han optat per deixar "plantats" els arbres, però fora de la terra i sense torreta. Això si, amb un protector de color verd ben visible, que fa de tot menys protegir. Plançons d'arç blanc, albada, llentiscle, tamariu, garric i algun altre arbret (uns 200 plançons) esperen en posició horitzontal un destí força incert:

Si us agraden les plantes, aneu al riu a salvar aquests arbrets d'una mort segura:

Una pobra albada que espera sense saber que l'episodi de pluges ha acabat i que les seves arrels s'eixugaran en un parell de dies:

No puc estar-me de denunciar el pèssim estat de conservació del riu, que segueix sent objecte d'abocaments de residus de tota mena:


 

Amb aquesta imatge vull fer un homenatge a les 16.000 visites del meu blog, la immensa majoria provinents del cercador d'imatges de Google. Ja ho diuen que val més una imatge que mil paraules, però en aquest cal advertir als lectors que el rave de mar és una de les poques plantes autòctones d'ecosistema dunar que encara es poden trobar a la platja del Miracle.

SALVEM LA PLATJA LLARGA!!!


 

A aquestes alçades d'hivern els insectes s'amaguen endormiscats o en letàrgia, tot i esperant que el sol torni a escalfar les seves ales a la primavera....


 
1 2 3  Següent»