Xavier Sabaté Ibarz

“ Un cop més s’ha demostrat la simbiosi del tripartit PP-CiU “

El Diputat del PSC Xavier Sabaté ha declarat desprès de la votació de la Llei de mesures fiscals i financers que la simbiosi de CiU i PP no pot ser més estreta i es demostra dia a dia.

Votació absurda perquè no s’aplicarà la llei

“ L’exemple d’avui legislant fins i tot sobre un ens com el CRT de Vila-seca i Salou que ja no existeix perquè l’ha abandonat un dels dos ajuntaments, és incomprensible i és una de les votacions més absurdes que he vist en la meva vida parlamentària perquè amb tota seguretat no s’aplicarà el que avui s’ha aprovat. És metafísicament impossible regular una relació de la unió que ja no existeix de dos ajuntaments.

I votació absurda perquè ja no es donaran mai més les condicions del 50-50. Ho saben els ajuntaments i ho sap el Govern. Per què, doncs, simular i enganyar els ciutadans amb la votació d’avui ?

Centralisme

A més, es prenen decisions sense comptar amb el afectats i amb un centralisme del que CiU es queixa quan ve de Madrid però no quan ells el practiquen.

Poca serositat

Un govern que va presumir de bussines firendly demostra que no sap infondre confiança entre els emprenedors als quals llença un missatge de confusió, de poca previsió i de no saber què fer davant els conflictes per petits que siguin com aquest.

El PP també responsable

El PP no pot dir una cosa a les nostres comarques i l’altra al Parlament i avui ha perdut molta credibilitat. Ha preferit el pacte amb CiU a actuar responsablement i fer les coses bé, han preferit els acords amb CiU a endreçar les relacions de l’Administració amb una de les principals infraestructures turístiques del país.

Postura del PSC

El PSC no es decanta a favor de ningú ni de cap xifra perquè és sobre la base del diàleg i de la responsabilitat del Govern que fins ara no ha exercit que s’ha d’aconseguir un acord satisfactori per tothom

Els socialistes hem actuat amb responsabilitat esperant que el Govern resolgués el conflicte i també ho han fet els nostres companys de Salou i de Vila-seca on hem renunciat a fer partidisme.

Demanem que el Govern actuï d’una vegada, que busqui el consens i treballi per restituir les relacions en un ens que presideix i que treballin per assolir un acord respectat per tothom.

Video de la intervenció

Text de la intervenció:

1 – Per què s’han carregat vostès el Consorci Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou ?

Intervenció del Conseller…..

Rèplica de Xavier Sabaté

Des del nostre punt de vista aqeust Conseorci ja no existeix per tal com un dels dos consorciats que és l’Ajuntament de Salou ha decidit donar-se de baixa. Per tant aquest Consorci se l’jhan carregat vostès ,

– primer per omissió perquè durant sis mesos des que aquell ajuntament els va comunicar que no estava d’acord en com estava funcionant i que volia revisar la seva situació vostès no han fet res

– i desprès per acció perquè vostpès han presentat una esmena a la llei de mesures urgents que ha acabat de fer esclatar el consorci

Vostès han estat incapaços de resoldre el conflicte entre dos ajuntaments en un ens que vostè mateix presideix

Vostès han eludit responsabilitats en una de les principals infrastructures turístiques del nostre país

Vostès S’han passat pel clatell – perdonin’m l’expressió – un acord unànim d’un dels dos ajuntaments que els va ser remès al mes de setembre ja fa sis mesos

Vostès Bussines friendly, no tenen en compte els emprenedors i les relacions entre el món de l’empresa i l’administració i han fet el ridícul i han provocat la hilaritat entre tota la població

I per si fos poc, han presentat una esmena a la llei de mesures urgents que agreuja la situació

Vostès ens volen fer creure que vivim amb Alícia al País de les meravelles però fins i tot Alícia – en aquest cas sí la del conte – es troba en un moment determinat en una cruïlla i pregunta al gat quin camí ha d’agafar i aquest respon: depèn d’on vulguis anar. Vostès no saben on han d’anar

Els socialistes hem actuat amb responsabilitat . Actuïn vostès de la mateixa manera aquí, a Salou i a Vila-seca. Sí, sí, a Salou i a Vila-seca on els meus companys han renunciat a fer partidisme com altres partits i, lògicament s’han posat al costat dels seus alcaldes.

Els demanem que facin el mateix, que actuïn amb responsabilitat, que busquin el consens i treballin per restituir una situació que mai no hauria hagut de corrompre’s com ha succeït en aquests moments.

Pensin bé què han de fer. Retirin l’esmena aquesta tarda i mirin de restituir el consens i l’acord perquè sigui un acord respectat per tothom

Pensen actuar d’una vegada amb la mateixa responsabilitat com a govern responsable ?

Pensen treballar pel consens ?

Pensen per fer-ho bé i retirar l’esmena aquesta tarda perquè continuï funcionant un ens que no existeix i començar a bastir un acord respectat per tothom ?

A Catalunya hi ha algunes qüestions que el govern de CiU prefereix dissimular o ignorar. Per exemple les que es poden encolomar a “Madrid” i que són poc presentables. És la coneguda tàctica de CiU que magnifica la nació i la situa en el més excels dels llimbs on no passa res lleig ni dolent i si passa és competència o culpa dels de fora. La nacionalitat dels delinqüents – li vaig dir al conseller Puig la setmana passada al Parlament – n’és un exemple i quan ell parlava dels assassins de set dones catalanes al mes de gener eren estrangers o de nacionalitat espanyola però no catalans.

Hi ha d’altres temes poc presentables que es volen amagar o dissimular. És el cas de les centrals nuclears que quan es pregunta al govern de CiU pels problemes que tenen o pel seu futur es respon que són competència de Madrid. Però la llista de temes va creixent des que governa el PP a Espanya. Així, la reforma laboral no és responsabilitat nostra sinó de Madrid encara que l’Estatut atorgui a Catalunya les competències i es lamini la nostra capacitat de decisió; el decret que anul.la les ajudes a les energies renovables i que també perjudica la indústria catalana i milers de llocs de treball de catalans i catalanes també s’ha fet a Madrid i també amb el suport de CiU; la desaparició de les caixes catalanes aplegades en UNIM també s’ha decidit a Madrid com també la modificació de l’IRPF que CiU també ha aprovat amb el PP i que suposa que es queden a Madrid uns quants milions més d’euros. A la sessió del Consejo de Política Fiscal y Financiera que va fixar el dèficit per a cada nivell d’administració i que també ha perjudicat Catalunya, també hi va haver connivència amb el Govern del PP per bé que en aquesta ocasió va ser en forma d’abstenció. I en el moment d’escriure aquest article sento que CiU votarà a favor del nou sostre de dèficit imposat per Brusel.les sense saber si ens tocarà pagar a l’administració de la Generalitat o a la de l’Estat.

Amb aquests set actes de submissió al govern d’Espanya del PP en tres mesos, CiU ens fa als catalans i les catalanes més dependents però no els importa massa perquè pensen que el dèficit fiscal i el joc constant amb l’autodeterminació els ho tapa tot.

Però tornem a l’energia nuclear perquè, vulgui o no CiU, Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món amb quatre reactors nuclears, un dels quals a Vandellòs ja clausurat però els seus residus continuaran donant “guerra” molts anys.

La commoció mundial arran de l’accident de Fukushima va posar de manifest la seva gravetat que està avui fora de tot dubte malgrat que des del potent lobby nuclear s’ha tornat a intentar disminuir. Els nuclis dels reactors van entrar en fusió Més de 100 mil persones evacuades de les quals segurament una tercera part no tornaran mai més a casa seva.

Tot plegat ha fet reafirmar-nos als més partidaris de prescindir-ne però també milions de persones abans dubtoses han pres consciència dels riscos per la seguretat dels qui vivim i viuran al nostre planeta. També de la inviabilitat econòmica de l’energia nuclear si en els costos es comptabilitzen tractament de residus i assegurances. Però sobretot hem comprovat que els països més avançats i amb governs responsables i empreses molt potents ja han decidit abandonar definitivament l’energia nuclear – Alemanya i Siemens – o bé han decidit apostar a fons per les energies netes, segures, de fonts infinites i renovables.

The Economist comença un excel.lent reportatge sobre l’energia nuclear el deu de març titulat “ el somni fracassat” amb una cita de l’escriptor científic Oliver Morton: “L’energia nuclear no desapareixerà, però el seu paper no pot ser altre que marginal “ . Però Morton no deu conèixer Catalunya ni el seu Govern. Aquí de marginalitat res i no sembla que el proper Pla d’Energia de Catalunya que es farà públic molt properament, i contràriament al del govern d’esquerres que preveia el tancament de les nuclears catalanes al final de la seva vida útil, aquest no ho propugnarà.

I en aquest any de debats arreu del Planeta sobre l’energia nuclear, Catalunya no és d’eixe món que diria Raimon. No hi fa res que siguem dependents gairebé totalment en energia, ni que els riscos de l’energia nuclear siguin tan majoritàriament rebutjats per la població mundial. A Catalunya el govern ui els seus responsables no parlen d’energia nuclear si no se’ls pregunta. I quan es fa, responen que això que tenim les centrals nuclears amb més problemes d’Espanya depèn de Madrid, que les proves d’estress han anat de meravella perquè també ens ho han dit el CSN de Madrid encara que hagin incomplert el mandat del Congrés dels Diputats que obligava a calcular el risc d’atac terrorista i no cal dir que el tancament o no també depèn de Madrid. Siguem submisos, doncs, a les decisions, informes i indicacions de Madrid.
Si un dia Catalunya fos independent políticament, la dreta no hauria de patir per controlar tots els espais de domini dels ciutadans que sempre ha desitjat i en bona mesura ha aconseguit. El PP i CiU ja els ha fet la feina i els catalans i les catalanes ja depenem en el terreny de les finances – pobres caixes catalanes – , dels mitjans de comunicació, de l’aigua, de l’energia i de l’energia nuclear en concret, no ja de Madrid com l’interessa dir a CiU sinó de corporacions que no pensen en els catalans i les catalanes sinó en el seu benefici particular.

Els companys i companyes del PSC de Salou duen a terme una actitud molt responsable amb el problema del Consorci Recreatiu i Turístic. Una actitud pròpia d’un partit que és al Govern i no d’un que en l’actualitat forma part de l’oposició.

El PSC de Salou s’ha posat al costat del Govern municipal format per CiU i el PP que són, paradoxalment, els partits que al Parlament de Catalunya han creat un greu problema presentant una esmena que sabien que esclataria a Salou.

Per qui no sàpiga de què parlem, l’Ajuntament de Salou, per unanimitat de tots els grups que el conformen, va aprovar el passat setembre – ja fa sis mesos – una moció anunciant el seu desacord amb la fórmula que regia el Consorci Recreatiu i Turístic ( Port Aventura ) per la qual els dos ajuntaments tenien els mateixos drets i obligacions per igual – al 50 % -. Salou al.lega que l’activitat es desenvolupa en més d’un 70 % al seu territori i que en el moment que tocava revisar-ho – ara en acabar febrer tal com preveien els estatuts desprès de vint anys de funcionament d’aquest consorci – havia de modificar-se la situació.

Doncs bé. Aquesta moció es va enviar al Govern de la Generalitat que presideix l’esmentat Consorci i aquest ni s’ha dignat respondre. La sorpresa ha vingut ara en què, d’amagatotis, el govern de CiU i el PP han pactat una Llei d’acompanyament a la de Pressupostos en què a través d’una esmena difícil de trobar per qui no tingui experiència en afers parlamentaris, es pretén prolongar la situació actual en les mateixes condicions.

Els socialistes de Salou haurien pogut carregar contra l’alcalde també de CiU i erosionar la seva figura i raons no els faltaria. Però han preferit fer-li costat i ajudar a trobar una solució al que entenen que és un problema de Salou en la solució del qual hi han de col.laborar.

Tenen el meu reconeixement i – el que és més important – crec que també el dels ciutadans i ciutadanes de Salou que saben que, quan toca defensar els interessos de la seva ciutat tenen en el PSC una garantia de fidelitat, de seny i de saber posar els interessos generals per damunt dels de partit. Tot un exemple a imitar

Són dues escoles de La Canonja i Tarragona respectivament. La primera porta el nom del mes en què La Canonja va recuperar la seva independència. La segona el de la il.lustre escriptora tarragonina tan premiada com estimada.

Ambdues escoles han tingut la gosadia de voler comptar amb un projecte educatiu propi que han bastit mestres i pares i mares i que s’aparta del que fan la majoria d’escoles de Catalunya. Es lògic que ambdues comunitats educatives presumeixin d’aquest atreviment que alguns interpreten com afany de superioritat sense ser-ho. És lògic perquè hi han esmerçat molts esforços. La participació activa – que és al 100 % de pares i mares – sempre costa més que la passivitat i, en el cas dels i les mestres, prescindir de mitjans standards per fer tasca artesanal, també comporta feines addicionals, formació continuada, imaginació i disposició a l’aventura de programar i treballar més d’acord amb el que demanen els principals subjectes de l’educació que són els nens i les nenes.

Es podrà estar d’acord o no amb aquest tipus d’escoles, de la seva forma d’entendre I orientar el procés educatiu però no s’és pot negar l’amor a la professió dels mestres i el dret que tenen mares i pares a escollir un projecte per als seus fills. I això no vol dir que les altres escoles de Catalunya que tenen projectes diferents no siguin de qualitat.

En aquests moments , l’Administració de la Generalitat, al.legant el moment econòmic difícil que passem, ha anunciat a ambdues escoles que han de fusionar-se amb altres dues escoles. Però els pares i mares no demanen gaire cosa. Simplement que es respecti el projecte i el claustre que el desenvolupa. I això no costa diners.

Vaig tenir fa uns dies una conversa amb la consellera Rigau que no desvetllaré en la seva totalitat, però sí que puc dir que en qüestionar ella la viabilitat d’aquests projectes simplement pel fet que un canvi en l’equipatge pedagògic el podia fer trontollar, vaig respondre que a totes les escoles de Catalunya podia passar això cada cop que s’incorporava una nova persona docent al projecte de qualsevol escola del nostre país perquè totes les escoles en tenen de projecte.

En fi, confio que aquestes dues escoles, d’alta qualitat pedagògica, puguin romandre plenament. I no només tolerades sinò enfortides des de les adminstracions. El suport dels l’Ajuntaments de Tarragona i de La Canonja el tenen; el del Grup Parlamentari del PSC també. Només falta la comprensió del Govern de Catalunya que hauria de comprendre que tant una com l’altra són ja patrimoni canongí, tarragoní i català. Perquè el Patrimoni d’una ciutat i d’un país no el constitueix només allò material sinó també les obres que no es veuen amb els ulls però que atenen a l’ànima i a la ment. I si són dels nostres infants i per a ells i elles, aquest patrimoni no té preu i és digne d’admiració….O ho hauria de ser

El Parlament aprova una moció del PSC donant suport al projecte ZEFIR

Donat que CiU i PP han rebutjat el punt sisè d’aquesta moció, els grups del PSC, ICV, ERC, SI i Ciutadans han entrat al Registre del Parlament una nova iniciativa parlamentària insistint en la derogació del Decret del Govern del PP contra les energies renovables

A)- La moció del Grup del PSC ha estat rebutjada per CiU i el PP en els seus punts 4 i 6 – 52 vots a favor, 76 en contra i una abstenció – i ha estat aprovada pel que fa a la resta de punts per 126 vots a favor, cap en contra i 3 abstencions. Entre els punts aprovats, el 5è fa referència al projecte que desenvolupa l’IREC ( Institut d’Energia de Catalunya ) amb seu a Tarragona i que ha de desenvolupar-se a l’Ametlla de Mar.

El text de la moció és el següent ( incloem tatxats els paràgrafs rebutjats per CiU i PP ):

El Parlament de Catalunya insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fixi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. A presentar en el termini de tres mesos el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. A preparar i realitzar al llarg del 2012, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. A preparar dins dels marges fiscals de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental especialment en l’àmbit de l’energia nuclear que no gravi el medi ambient i les bones pràctiques ecològiques sinó aquelles activitats que contaminen el medi ambient.

5. A seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR amb el màxim consens possible amb les administracions locals

6. A instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

B) La nova proposta entrada al Registre diu així:

A la Mesa del Parlament

Joan Herrera Torres, president del GP d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa , Dolors Camats Luis, portaveu del GP d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, Miquel Iceta i Llorens, portaveu del GP Socialista, Anna Simó i Castelló, portaveu del GP d’Esquerra Republicana de Catalunya, Albert Rivera Díaz, president-portaveu del SP de Ciutadans, Alfons López i Tena, representant del SP de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant el Ple del Parlament.
Exposició de motius

El Real Decret llei 1/2012 deixa en suspens el sistema d’incentius de règim Especial, el que suposa, a la pràctica, la paralització legal del desenvolupament de les energies renovables al conjunt de l’estat espanyol.

La moratòria de renovables es produeix en un escenari geopolític d’increment de preus del petroli i del gas i per tant d’increment de la nostra dependència dels hidrocarburs que s’importen en la seva totalitat i creiem que seria més racional l’estalvi en el consum de les fonts energètiques que contribueixen a aprofundir en la crisi econòmica i que incrementa de forma incontrolada el dèficit comercial, la pujada de preus generalitzada i les emissions contaminants de CO2.
En aquest sentit la decisió d’aprovar el Real Decret 1/2012 sembla més una crida a consumir energia de major cost, frenant les inversions en aquelles fonts que avui constitueixen la primera riquesa energètica del país i que han aconseguit lideratge mundial, destruint un teixit empresarial a l’alça i actuant a contra corrent amb el resta d’Europa.

La paralització del sector renovable, que amb diferència és el que més lloc de treballs genera per megawatts produïts, va en contra de les possibilitats de reactivació econòmica del nostre país. Els últims anys les energies renovables han incrementat la seva presència a l’economia catalana i espanyola, superant a diversos sectors tradicionals i amb un balanç netament exportador.

La norma aprovada pel Govern de l’Estat va contra les Directives europees 200/28/CE de renovables i la 2010/31/CE d’eficiència energètica d’edificis que estableixen el 20% de consum final de renovables l’any 2020 i la d’edificis que en el 2020 tots els edificis siguin de consum d’energia quasi nul amb renovables.
El recent aprovat per l’Estat “Plan de Energías Renovables 2011-2020” reconeixia de forma clara els beneficis d’aquestes energies i estimava en 29.000 milions els beneficis econòmics d’aquestes tecnologies, xifra molt superior als 24.700 de cost , primes incloses, que té el seu desenvolupament.
Mentre existeixi la inestabilitat normativa i l’absència d’una veritable estratègia a llar termini, les inversions desapareixeran i la major dependència energètica constituirà una seria contradicció amb la necessitat d’impulsar una economia moderna, que creixi de manera sostenible, basada en un element clau com és l’estalvi energètic amb renovables.

Per aquests motius, el Grups Parlamentaris sotasignats presenten la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya expressa el rebuig frontal del RDL1/2012 pel que significa d’aturada en l’impuls de les energies renovables, un fre a la generació d’ocupació i una major dependència energètica.

Desprès de la interpel.lació sobre Canvi Climàtic al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder que ha efectuat el diputat del PSC Jordi Terrades i que podeu veure aquí, la MOCIÓ que hem entrat al registre i que es discutirà la setmana vinent conté els següents punts:

Insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fixi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. A presentar en el termini de tres mesos en el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. A preparar i realitzar en els propers sis mesos, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. A preparar dins dels marges fiscals de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental.

5. A seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR.

6. A instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

Davant la reforma laboral aprovada ahir pel Govern del PP i la salutació efusiva de CiU, el 5è Congrés de la Federació XVII del PSC vol manifestar el següent:

1 – Aquesta reforma no servirà per afavorir la generació de llocs de treball sinó l’acomiadament

2 – Facilita més l’acomiadament que no pas la contractació

3 – El Govern no ha explicat ni ha posat en marxa encara cap mesura de reactivació de l’economia que generi llocs de treball

4 – Respon a les tesis més neoliberals que practiquen PP i CiU per complaure els sectors més durs i més benestants de la nostra societat i fan recaure en les persones amb menys recursos la càrrega de la crisi

5 – Privatitza els serveis públics de col.locació de forma que PP i CiU continuen pensant en els serveis públics com un instrument per fer negoci. Els serveis de col.locació s’afegeixen d’aquesta manera als d’educació, salut i serveis socials.

6 – Obre les portes a una precarietat laboral pitjor que l’actual en els sectors més directamente afectats per la crisi econòmica, com el sjoves, les dones i els aturats de llarga durada.

7 – Debilita greument el protagonisme dels agents socials, sindicats i empresaris, facilitant la possibilitat que prevalguin els interessos de determinats sectors empresarials que podran desvincular-se amb major facilitat d’allò que és l’expressió màxima de la concertación social a les empreses, la negocaiació col•lectiva.

8 – És força lamentable que el Sr. Duran hagi saludat amb tant fervor aquesta reforma demostrant d’aquesta manera que per damunt dels catalans CiU sempre anteposa els interessos dels poderosos.

9 – Els socialistes treballarem per la generació de llocs de treball i tot el que estigui a les nostres mans per evitar que aquesta reforma afecti l’estabilitat laboral i per afavorir el diàleg i el consens entre els agents econòmics i socials com a millor instrument per garantir els drets dels treballadors i la reactivació econòmica que no són contradictoris.

Tarragona, 11 / febrer / 2012

Defensen els grans interessos

Amb la seva abstenció a la convalidació del Real Decret sobre supressió d’incentius econòmics a noves instal.lacions d’energies renovables, CiU demostra que a l’hora de la veritat es plega a interessos que no són els de Catalunya sinó als de les grans corporacions elèctriques que, a més , contaminen

CiU en contra de les pimes

D’aquesta manera expulsen a les petites i mitjanes empreses del sector, un dels pocs que té futur i d’aquesta manera també posen en perill centres tan importants a Catalunya com l’enginyeria d’ALSTOM a Barcelona que compta amb 400 enginyers molt qualificats i que si no hi ha mercat veuran amenaçada la seva continuïtat.

Catalunya avui més dependent

Es contradiu aquesta postura amb les declaracions del conseller Mena que ahir mateix declarava en Comissió al Parlament que aquest decret era una seriosa amenaça per al sector de les renovables que a Catalunya encara ha d’avançar molt. El conseller va tornar a parlar de l’objectiu de la independència enrgètica que, desprès d’avui, està més lluny que mai. Catalunya és avui, més dependent que mai en un sector estratègic i de futur com el de l’energia

Què pretèn CiU ? Que només quedi el personal de manteniment de les poques instal.lacions que encara té Catalunya ?

Des del moment que es va anunciar aquest Real Decret, s’han paralitzat les inversions en noves instal.lacions d’energies renovables al nostre país amb la conseqüent pèrdua de nous llocs de treball.

Implicació al Camp de Tarragona

Al Camp de Tarragona , només en projectes eòlics, avui hem perdut 450 MW , la qual cos vol dir 585 milions d’euros d’inversió, i 7 milions en llicències d’obres.

I es deixarà de rebre ANUALMENT una transferència de renda de 3,5 milions i mig anuals d’euros entre ajuntaments, particulars i impostos

Però hi ha altres projectes de biomassa i d’energia solar que també resten aturats des d’avui i que podríem xifrar en més de 100 milions d’inversió

Finalment, la investigació de l’IREC en perill. Aquest Institut que tant important pot arribar a ser i que compta amb la col.laboració d’empreses importants i que té en projecte entre altres, el ZEFIR, també pòt rebre les conseqüències perquè avui Espanya ha enviat al món un missatge d’aturada, d’inseguretat jurídica i poca confiança empresarial

Acabat el Congrés 38 del PSOE, com a membre del PSC estic obligat a explicar als i les qui em van elegir per anar-hi i a les catalanes i catalans que ens han seguit què ha passat a Sevilla aquests dies.

No han estat mai els Congressos del PSOE fàcils per al PSC. La singularitat de ser el PSC un partit a banda, jurídicament i a tots els nivells, ha comportat sempre que fóssim mirats per la resta de companys i companyes de la resta d’Espanya també de forma singular. Per exemple, les temptacions d’assimilació, o les d’acabar amb la singularitat que el PSC aprovés les seves candidatures sense passar pel Comitè Federal del PSOE, o les d’involucionar cap al centralisme en el socialisme però també en l’organització política i social al conjunt d’Espanya. Totes aquestes actituds, per bé que sempre sostingudes de forma molt minoritària, no han deixat d’existir mai. I la gent del PSC que sempre hem cregut en un federalisme real a tots els nivells, hem patit en diferents graus i segons el moment. Perquè creiem que com millor podem avançar en una convivència enriquidora des de tots els punts de vista que, per altra banda, integrés tots els pobles i nacions d’Espanya i evités d’aquesta manera la fragmentació, les barreres o la simple disgregació o separació.

Doncs bé, des d’aquest punt de vista, aquest Congrés no ha anat prou bé. O no ha anat com a mi m’hauria agradat. Perquè, com es pregunta Odon Elorza, ‎ ha servit per projectar respostes a les preocupacions ciutadanes o ha estat quelcom endogàmic?

Però també perquè a ningú no pot estranyar que Carme Chacon entén millor els plantejaments del PSC , perquè als catalans sempre ens agrada tenir gent del nostre país ben situats a les instàncies on es decideixen qüestions importants i perquè els socialistes catalans no renunciem a tenir una bona relació amb el PSOE, amb el PSE i amb la internacional socialista i creiem que l’hauríem tingut millor amb ella.

Ara bé, dit això, també afirmo que el PSC hauria hagut de jugar un paper més actiu en aquest Congrés: presentant clarament les propostes que vam aprovar en el nostre congrés de desembre i que van significar començar una nova etapa i un nou PSC ; manifestar sense complexos i de forma clara el nostre federalisme, accentuar la nostra personalitat, definir amb precisió el nostre perfil i explicar que hem decidit parlar més i més clarament a tots els foros ( a Madrid o a Brusel.les ), sense que la nostra representació se l’atorgui ningú. I tot això, per cap altre motiu que servir millor als ciutadans i ciutadanes de Catalunya a qui sempre ens hem degut, ens devem i ens deurem en primer lloc. Crec que aquesta oportunitat, quan teníem pendents tota la societat espanyola i en bona mesura catalana pendent de nosaltres, l’hauríem pogut aprofitar.

Així que aquesta feina la tenim pendent i no dubto que la farem. El PSC sorgit del Congrés de desembre ha iniciat una nova etapa que ha comportat nous plantejaments, nous lideratges i noves formes. Això vol dir un PSC que es defineix com defensor del catalanisme social, federalista, feminista i ecologista i un PSC que es proposa dur a terme una presència diferent a la política espanyola i unes noves relacions amb el PSOE i amb el PSE. I, per suposat i abans que res, un PSC que vol ser una alternativa real i viable a CiU per servir com es mereixen els catalans i les catalanes. Confio que Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu equip ho entendran i ho acceptaran.