Xavier Sabaté Ibarz

“ Si s’ha de pactar amb el PP fes-ho sense manies i sense complexos “

Aquesta va ser la frase textual de Duran Lleida ahir a Tarragona en presència d’Artur Mas i adreçant-se a la seva candidata Victòria Forns.

Però qui va dormir més content ahir a la nit no va ser la candidata de CiU sinó Alejandro Fernàndez que va rebre aquestes paraules com la confirmació que pot ser l’alcalde de Tarragona tal com ja han gairebé admès en públic la candidata convergent i el del PP.

De fet, en tot el discurs d’ambdós mandataris barcelonins, en cap moment es van referir a ella com alcaldessa. També saben que a la societat tarragonina no li ve de nou la col•laboració PP-CiU al llarg dels anys de l’alcalde Nadal – 14 de 18 – així com a la Diputació Provincial.

Saben també tots dos que si Trias a Barcelona és alcalde amb els vots del PP, aquest no li oferirà gratis sinó que a canvi demanaran alguna penyora important i aquesta pot ser molt bé Tarragona.

Un altre cop els destins de Tarragona es decidirien , doncs, a Barcelona com ho van ser en el passat i com ho va ser Salou fa pocs mesos.

Duran va preparar ahir el terreny. Els tarragonins i tarragonines estan avisats. No es tracta que Victòria Forns sigui alcaldessa amb els vots del PP sinó que Alejandro Fernàndez pot ser alcalde amb els vots de CiU a Tarragona… naturalment si sumen

Falten pocs dies per decidir sobre com serà la nostra vida els propers quatre anys. Això és molt seriós i mou a la reflexió. La nostra salut, l’educació, l’economia, l’oci, les relacions entre nosaltres, la cultura, l’esport i tantes altres coses seran d’una manera diferent segons qui guanyi les eleccions.

Això és així i és molt seriós. De fet, la Tarragona que tenim ara és en bona mesura encara hereva dels 18 anys de Joan Miquel Nadal com alcalde gairebé sempre amb el PP i els quatre darrers de l’alcalde Ballesteros.

Ara la disjuntiva és o Ballesteros o qui i què ? Perquè tothom sap que si no és ell , avui i potser durant bastants dies no sabrem qui i com se’ns governarà. É s adir, ens trobem que si no és Ballesteros és una incògnita. Fernández o Forns ? dos anys cadascun ? un i tres ? o els quatre un dels dos ? No em voldria trobar a la pell d’un votant del PP o de CiU. Per a qui i per a què serviria el meu vot ? El meu vot per a què i per a fer a quin alcalde serviria en realitat ?

I els vots a altres opcions d’esquerra ? Doncs ñles enquestes no enganyen en el cas de Tarragona perquè totes són coincidents. Pot ser que la nit de les eleccions els electors i electores d’aquestes opcions tan respectables com qualsevol altra es trobin que el seu vot no ha servit per elegir cap regidor i vegin com tenim un alcalde o alcaldessa de la dreta.

El vot a Ballesteros és l’únic que se sap per a què serveix i a favor de quin alcalde va.

L’experiència d’haver viscut i dirigit moltes campanyes m’ha ensenyat que quan no vas bé o captes poc l’atenció sempre hi ha algú que t’aconsella que la diguis grossa; fins i tot encara que no sigui veritat allò que dius i ni ho pugui ser. Perquè cal distingir entre allò que és o pot ser possible i allò que no ho pot ser i és producte de la invenció pura i dura

Per això quan sento aquests dies alguns candidats del PP – al de Barcelona al debat que vaig poder seguir – o al de Tarragona amb la burrada que PSC i CiU a la nostra ciutat tenen pactat que Sagesa de Reus acabi suplantant Joan XXIII faig un somriure i em dic: “ aquest, o no va bé, o no arriba a la gent i algú l’ha aconsellat que la digui grossa “ .

Alejandro Fernandez ha suposat un canvi notable al PP local i li ha millorat els resultats. Home dedicat tota la vida a la política, domina l’escenari i té capacitat de comunicació. Però dir això o demanar que l’estació ja compromesa a l’aeroport s’hauria d”aturar ell sap que son tant l’una cosa com l’altra, impossibles. I ho ha dit sense parpellejar. No em puc creure que ell cregui que ens ho empassarem els ciutadans. Crec que ens menysté, fins i tot em sento insultat en la meva humil i segurament poca intel•ligència i crec que milers de tarragonins i tarragonines, també.

Els ajuntaments han estat i són un motor fonamental per la cohesió social de Catalunya. Són el nivell de govern més proper per detectar i respondre a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, especialment en aquests moments de dificultats econòmiques per moltes persones i famílies.

Des de fa anys els alcaldes i regidors socialistes aquí presents hem volgut incorporar en els nostres pobles i ciutats la preocupació per l’atenció a la salut dels nostres veïns i veïnes. Igualment, s’ha de reconèixer el paper fonamental que el municipalisme ha tingut i té en la vertebració del sistema públic de salut en el nostre país.

Amb aquest teló de fons, assistim atònits a les retallades en els serveis sanitaris i socials que vol dur a terme el govern de Catalunya. Són retallades improvisades, injustes socialment i amb una clara càrrega ideològica: la Generalitat governada per Convergència i Unió no aposta per un model social que protegeixi els catalans i catalanes més fràgils sinó per la defensa dels interessos d’aquells que més tenen.

Els municipis serem els primers en ser impactats per uns pressupostos de la Generalitat retallats en el seu vessant més social. Als ja minsos pressupostos municipals, caldrà sumar la pressió sobrevinguda del desmantellament de pilars fonamentals de l’estat de benestar com la salut o l’educació, àmbits que durant els darrers anys de govern de progrés havien viscut millores sense precedents.

Només en salut es preveu que fruit de les retallades 18.000 treballadors del sector poden perdre la seva feina. Igualment els ajuntaments haurem de fer front a l’empitjorament de l’estat de salut de la població fruit d’una accés als serveis bàsics de salut amb majors llistes d’espera i menor personal.

La implicació de molts ajuntaments socialistes en el funcionament dels serveis d’atenció sanitària, en la provisió de serveis de salut pública, en les tasques d’educació i promoció de la salut o la participació activa en el govern d’institucions sanitàries; constitueix un magnífic exemple del rol que els ajuntaments han desenvolupat en el sector sanitari a les comarques tarragonines.

Per tot això, els alcaldes i alcaldables socialistes del Camp de Tarragona:

1. Reclamem a la Generalitat de Catalunya que faci marxa enrera i dediqui els recursos suficients per no erosionar l’estat de salut i benestar dels nostres conciutadans. Igualment, ens oposem a qualsevol retallada en la política d’inversions sanitàries que cohesionen equitativament i eficientment el nostre territori.

2. Vetllarem pels interessos dels més desafavorits, i treballarem contra l’exclusió social d’aquelles persones que per raó de la seva salut o situació de dependència tenen més dificultats per viure amb plena autonomia.

3. Exigim el ple desplegament i funcionament dels Governs Territorials de Salut perquè volem seguir participant del govern del sistema sanitari. Els ajuntaments han d’estar presents en la planificació sanitària, compartir competències en salut pública i gestionar o cogestionar l’assistència sanitària.

4. Volem evitar que el govern de Convergència o Unió malmeti els avenços que en l’àmbit sanitari han liderat els i les socialistes tant des del govern de la Generalitat com des de molts ajuntaments compromesos per la millora del sistema públic de salut.

5. Exigim, per últim, l’aplicació efectiva de la Llei de Salut Pública i el desplegament complert de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Article de Josep Fèlix Ballesteros al Diari de Tarragona d’avui 13 de maig de 2011

No sé si sempre som capaços de copsar la importància d’unes eleccions atrafegats com anem i pensant tan poc com pensem en el temps que vivim. Però Tarragona es juga el seu futur. La ciutat físicament parlant però allò que és més important, la seva gent, les persones que hi viuen i les que vindran.

Doncs si això és així i ens juguem la nostra salut, com creixen els nostres infants, el treball de les persones que el tenen i el de moltes que en busquen, una vida digna per als i les més grans, hem de reflexionar amb extrema cura a qui atorguem la nostra confiança per orientar millor el present i el futur

A Tarragona ens vàrem trobar una ciutat amb greus mancances, algunes d’elles històriques que en divuit anys anteriors no es van saber resoldre. Des d’un teatre digne, tenir cura del medi ambient, els barris més necessitats atesos amb una acció reparadora potent, una ordenació urbanística consensuada, un Pla Estratègic de futur. I sobretot una política social adequada a la crisi que ja s’estava iniciant. Prova de tantes mancances  és que aquests dies de campanya els candidats de l’oposició em retreuen que encara queden coses per fer. A mi també m’hauria agradat avençar més.

Perquè a Tarragona li calia l il·lusió col·lectiva, perspectives de futur. Hem treballat i treballem en aquesta direcció convençuts que Tarragona pot assolir fites més altes. Però també hem maldat per fer una Tarragona amable,  propera, humana, que creu en valors i els practica i els predica. En aquests moments d’incertesa planetària, de despersonalització en un món tan global, on decisions a milers de quilòmetres ens afecten la majoria de cops per a mal, hem de ser conscients que Tarragona la formem homes i dones que podem i hem de  compartir il·lusions i esperances, ajudes mútues i projectes personals.

Vull una Tarragona en la qual aquesta segona dècada del segle vint-i-u adquireixi una nova “ re-humanització ”. La cultura de l’estalvi, de la feina ben feta, de l’estima per la creació, la cultura i el medi ambient. Per això facilitarem i valorarem encara més totes les aportacions voluntàries, des de les més petites fins les més grans. Perquè totes són i han de ser iguals de valuoses; des de destinar una part del nostre temps a les persones que ho puguin precisar fins a aportacions materials per millorar un parc, un centre sanitari, educatiu o cultural.

Perquè ens necessitem els uns als altres. Abans era quan naixíem o quan ens fèiem grans; ara ja ens necessitem tota la vida i perquè Tarragona no són només els seus carrers i places que tant ens captiven sinó també i per damunt de tot, les persones que hi vivim ara i les que vindran en el futur. Hem de perseguir que les generacions venidores estiguin orgulloses del nostre llegat no només perquè la Tarragona que els deixem sigui maca sinó perquè els tarragonins i tarragonines tinguem una manera de ser i de fer plena de valors que ens distingeixin, ens omplin personalment i serveixin d’exemple.

Article de Josep Fèlix Ballesteros al Diari de Tarragona d’avui 13 de maig de 2011

Perquè no fa càlculs personals sinó que pensa en allò que vol la gent. Si no fos així, La Canonja no hauria estat municipi independent, com a mínim fins desprès d’aquestes municipals.

Perquè ha canviat i encara canviarà més la ciutat de Tarragona de dalt a baix i per a bé la seva estructura física sinó sobretot i principalment humana. Pel que fa a la primera només dos exemples: l’acció sobre dos dels barris més necessitats, Camp Clar i la Part Alta que mai no haurien somniat el que han rebut i difícilment tornaran a rebre; o deixar encarrilats i programats la reforma de la façana marítima i el que comporta del ferrocarril per superar mancances centenàries. I en segon lloc, Tarragona pot tornar a percebre una acció social i cultural que els divuit anys anteriors havien convertit en un desert d’infraestructures i d’impuls a la creació. Ballesteros perquè amb ell Tarragona té perspectives de futur amb projectes col•lectius que il•lusionen i poden servir d’impuls econòmic inclús en època de crisi com l’actual

Ballesteros perquè parla de valors en cada xerrada que li he sentit aquesta campanya electoral, parla d’humanitat, de “re-humanització” i m’agrada el que això significa de recuperació de valors que hem perdut les darreres dècades al món occidental: esforç, estalvi, solidaritat i atenció als fràgils que ja ho som tots i en totes les èpoques de la nostra vida.

Passivitat, inoperància i tacticisme han estat els substantius que ha dedicat al govern de la Generalitat el portaveu del PSC Quim Nadal en la sessió de control d’aquest dimecres i afegí que no hi havia més de cinc mesures que hagués adoptat el Govern de la Generalitat més enllà d’una referida a la FP

El President de la Generalitat va acabar la seva resposta amb la frase lapidària i amb tota seguretat ja preparada d’antuvi ” votin a favor de Catalunya – referint-se a una proposta de CIU referida al fons de Competitivitat la setmana que ve –  i no al costat de PSOE “. A continuació s’ha produït l’immediat aplaudiment dels diputats del seu grup que, en el cas d’Oriol Pujol ha estat picar amb la mà oberta sobre la fusta tornejada en què acaben els braços dels escons.

El gest i la reacció dels diputats nacionalistes de dreta m’ha recordat el remat dels toreros quan es giren cap al públic girant l’esquena al rival en senyal de menyspreu o, si més no, de superioritat.

Perquè ben pensat, ja és això el llenguatge nacionalista conservador que, com tot pensament de dreta és dogmàtic com el del toreig: expressió i estil primaris i simples que no admeten rèplica ni matisos, ni complexitats ni altre pensament que no sigui el seu. Rotund, sec, altiu. Aquí no hi ha més que el matador que atorga i treu, permet i decideix, parla per tu i per ell, et diu allò que has de fer o que has d’evitar i recorda sempre qui està en possessió de la veritat que, naturalment,  existeix i és absoluta. O em segueixen a mi que em serveixo d’un únic argument que es la capa o la muleta – Catalunya – o no són bons rivals.

No juguen net perquè és un engany, la confrontació no s’estableix de forma franca. Ja li diuen ” engaño ” en llenguatge taurí si no m’erro.

Però tornant a la frase lapidària del President, qui interpreta allò que és ” a favor ” de Catalunya ? El President de la Generalitat ? I qui actua més a favor de Catalunya, els qui com ell voten a favor que uns quants rics catalans – entre els quals sembla que hi ha algun membre del propi govern – que esperen heretar sense pagar impostos, deixin de contribuir al bé comú o aquells que votem que han de contribuir les persones que més tenen en benefici de tots els catalans ?  O qui va més ” a favor ” de Catalunya, els qui retallen serveis sanitaris públics a tota la població perquè uns quants facin negoci amb la salut o els qui volem aquests serveis per tothom ? O qui va més “ a favor ” de Catalunya, els qui serveixen monopolis d’uns quants poderosos en molts sectors de l’economia com l’energia, el turisme o la construcció encara que sigui a costa de vendre la poca aigua que té el país o votar a favor de mesures que tinguin  en compte a tots els catalans i catalanes ? Li puc assegurar al Sr. Mas que en els darrers anys si li haguéssim fet cas a ell, Catalunya hauria sortit molt mal parada en tots aquests camps. Com ara sortirà molt atrotinada si continua pel mal camí que només en cent dies ja ens ha assenyalat.

De forma que més en contra de Catalunya ha actuat i actua el Sr. Mas que no pas aquells que som titllats de forma tan primària com incerta i injusta. El dia que deixin d’afavorir els poderosos i els qui més tenen, per molt que en ocasions siguin els seus propis familiars, llavors ens podran parlar sense que ens provoquin una rialla agredolça.

Però Catalunya no es mereix que el seu nom s’utilitzi per la confrontació política que tant mal li fa  i que tan poc contribueix a la cohesió social sense la qual el nostre país tindrà molt poc sentit.

CiU i el sr Mas fan política de la dreta a Catalunya i, naturalment, també al conjunt d’Espanya fent el joc al PP i en contra dels socialistes. En realitat el sr. Mas ens diu que votem amb ells per ajudar que arribi d’una vegada el PP.

Davant d’això li diem que no tenim cap complex. Que fem allò que creiem millor per als catalans i catalanes. Que som també conscients que darrerament, malgrat tenir el nivell mes alt d’autogovern i el finançament millor de la historia – aconseguit amb el PSOE, sr. Mas – cal refer el pacte amb la resta de l’Estat ferit per aquells com el PP i altres no pertanyents a l’àmbit polític que han anat atiant el foc a totes les instàncies fins i tot al Constitucional. Per això i per la greu crisi política que vivim hem arribat a la conclusió que aquest pacte, des del punt de vista econòmic s’ha de refer i establir mecanismes amb uns percentatges més raonables de participació com fan als països que de veritat són federals. Des del PSC  treballem i treballarem per revisar-lo. Però això no vol dir que no diguem les coses clares, no les situem en el seu context i no expliquem que els nacionalistes conservadors de CiU són el que són i juguen al que juguen malgrat que surtin perdent gairebé tots els catalans menys una minoria privilegiada.

Més altura. més pensar en tots els catalans, sr. Mas i no només en uns quants. Perquè en aquesta hora tan dramàtica per a milions de persones a tot el món i també a casa nostra, una quantitat més o menys important del Fons de Competitivitat que voldríem que s’avancés malgrat que legalment no li toqui al govern de l’Estat, no és la solució. I fer caure un govern que té la missió, fins i tot a costa de cremar-se, de superar una crisi que està encarant com pot i com sap i que comença a demostrar resultats perquè vinguin els seus amics de sempre del PP no és de rebut.

Una altra visió de les coses, un pensament i una política més pensada per a tothom i ens tindrà a nosaltres i a la resta de la societat catalana al seu costat.

Mentrestant, podrà estudiar-se el President una frase fàcil de torero per acabar les seves respostes al portaveu del PSC  i aconseguir l’aplaudiment fàcil dels seus diputats i diputades. Ridícul mèrit pírric . (Es diu que Pirros, rei d’Epir, en veure el resultat de la batalla guanyada als romans a costa de milers dels seus soldats morts va concloure: ” una altra victòria com aquesta i tornaré sol a l’Epir “)

Però no eliminarà l’evidència que governa per als poderosos i oblida la resta que són la immensa majoria. De manera que entre el PSOE i vostè, sr Mas, quan parlem de coses que afecten al conjunt d’Espanya, no escollim allò que diu vostè perquè volem assegurar tots plegats un millor servei als catalans i vostè només mira per uns pocs. I perquè darrera del que ens demana vostè ja sabem que ve la dreta per a tota Espanya. Aquella que es va reunir amb vostè d’amagat a un hotel, el va comprometre a vendre l’aigua de l’Ebre, el va fer renunciar a un nou Estaut i a tantes altres coses.

EL PSC PREGUNTA AL PARLAMENT SOBRE EL VESSAMENT D’AIGUA CONTAMINADA REGISTRAT A LA CENTRAL NUCLEAR D’ASCÓ 1

Xavier Sabaté: “Els ciutadans han de saber què ha passat, quines accions ha adoptat el Govern de la Generalitat i quina opinió en té”

El diputat socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, va presentar al Parlament de Catalunya ahir dimarts una bateria de preguntes al Parlament a fi i efecte de conèixer tota la informació referent a la fuita d’aigua contaminada amb radioactivitat que es va produir a la central nuclear d’Ascó 1 el passat 28 d’abril.

En concret, el diputat tarragoní vol conèixer “en quin temps i en quina forma s’ha produït la comunicació i informació sobre l’incident als Ajuntaments de l’entorn de la central nuclear i quins controls sanitaris s’han efectuat als 14 treballadors que van estar en contacte amb l’aigua contaminada durant aquest incident.”

En aquesta mateixa línia, el grup parlamentari socialista preguntarà al Govern sobre quin ha estat el recorregut dels 25.000 litres d’aigua contaminada que es van vessar i sobre si aquesta aigua, o part de la mateixa, va arribar al cabal del riu Ebre.

Així mateix, Xavier Sabaté preguntarà sobre les accions que ha dut a terme la Generalitat un cop va tenir constància dels fets i si el Govern català obrirà un expedient per saber si l’empresa ha comès algun incompliment en matèria de seguretat industrial i laboral.

Finalment, el diputat socialista també requerirà l’opinió del Govern en relació a la inspecció que el Consell de Seguretat Nuclear va dur a terme a la Central Nuclear d’Ascó 1 el passat 14 de febrer.

Segons Xavier Sabaté, “mentre els ciutadans de les comarques tarragonines haguem de conviure amb l’energia nuclear l’Administració pública, en aquest cas el Govern de la Generalitat, ha de ser el màxim d’exigent en assegurar uns paràmetres de tolerància zero amb possibles negligències que provoquin accidents. Els socialistes serem inflexibles en l’exigència d’aquest control exhaustiu per evitar que incidents tan lamentables com aquest en puguin tornar a produir.”

És curiosa la desimboltura – per no dir la cara – que la dreta anomenada catalanista i darrerament mig sobiranista o pseudoindependentista d’amagat, utilitza per ocultar-se darrera la bandera i els sentiments mentre realment practica el servilisme i l’esclavatge més evident que mai respecte el principal explotador dels catalans que no és altre que el capitalisme que es manifesta avui en una de les seves cares més salvatges que mai no haviem vist, els poders fàctics diversos o, de manera més burda des de fa uns mesos , respecte algunes mitjanes – o grans ? – fortunes d’alguns pocs catalans entre els quals sembla que es troben alguns parents molt directes dels qui seuen cada dimarts a la sala Tarradellas del Palau de la Generalitat.

El sr. Mas, en la presentació del llibre del desagraït conseller de cultura Mascarell, fracassat en el món de l’empresa privada i convers a la casa comuna de CiU, ha dit que Catalunya precisa de partits forts i independents. No deu parlar per CDC que al llarg de la seva curta història ha donat mostres reiterades de feblesa i de subordinació a interessos mesquins i contraris a la majoria de catalans i catalanes i favorable als dels poderosos autòctons i forans.

Quant de temps haurem de suportar acusacions simples que acaben essent justificades i lloades per alguns incondicionals de sempre i altres conversos i converses com la darrera biògrafa del nou President que reclama un PSC “que no falli” com si nosaltres tinguéssim la responsabilitat de governar Catalunya i haguéssim de resoldre el paper del govern dels pitjors responsables del país que s’amaguen del Parlament i dels ciutadans perquè ni saben ni gosen donar la cara, ni tenen valor ni competència per afrontar una situació que ni coneixen, ni estan preparats ni tenen la fortalesa suficient, subjugats com estan davant els qui des de fora de la política i/o des de fora de Catalunya els dicten el relat i les actuacions quotidianes.

Aquesta és la fortalesa i la independència de les quals ens parla el sr. Mas ? La dels qui es manifesten febles davant dels poderosos als que serveixen en plena crisi rebaixes d’impostos, dels qui fan negoci amb la salut, amb l’ensenyament o amb l’energia ? la independència dels qui són dependents del sr. Aznar al qual li van votar totes les investidures i pressupostos haguts i per haver ? Doncs és la dependència que ja van demostrar llavors quan van ser capaços de vendre’s muntanyes i aigua amb el Plan Hidrológico Nacional i i ara tornen a parlar-ne i afegeixen ni més ni menys que la salut de tots els catalans i l’educació i l’atenció social als més febles.

Per tant, ningú més dependent i més feble que ells davant els poderosos. Els socialistes no tenim cap complex, no trobo convergents ni cap dels seus aduladors que hagi fet més per Catalunya que nosaltres. Menys encara els qui ens demanen que no fallem. És cert que pel que fa al finançament cal reajustar les condicions en la línia del que tenen els estats federals i establir límits. Ja hi estem d’acord i hi treballarem com els primers. Però no tolero més que hi hagi vares de mesurar el catalanisme en funció de si ens demarquem o votem en contra del PSOE. Perquè apanyats hauríem anat des que va caure la dictadura i encara avui si haguéssim d’anar junts amb els qui habitualment són els socis de CiU. Així que estem entestats a sortir d’una crisi tots plegats – també amb els vascos, navarresos, gallecs, andalusos, valencians… – tan brutal que fa riure que ens la vulguin fer oblidar a base cada matí de les píndoles del sr. Homs o dels qui volen reduir el problema d’abast planetari a les disputes amb l’enemic exterior més enllà de l’Ebre quan tothom sap que els desajustos que puguin haver en la relació amb el Govern de l’Estat no són ni molt menys el nostre principal ni únic mal. I en sortim tots o fracassarem també nosaltres. A no ser que es vulgui que els catalans en solitari anem per lliure avui mateix. Però si és així que es digui clarament i que s’actuï en conseqüència i no votant d’amagat com si un President de la Generalitat pogués ocultar-se tan frívolament en una qüestió tan transcendental com aquesta.

Defensem Catalunya de forma diferent però no més uns que altres. Més ben dit, no concebo defensar millor Catalunya que defensant els catalans  i les catalanes. I això ho fem millor els partits independents dels poderosos que els que els serveixen i en depenen. Si no, ja seríem amb ells. Però preferim defensar les causes nobles de la igualtat d’oportunitats, de la justícia social, de la cultura per tothom, de la nació que considera tots els seus homes i dones per igual i que els fa contribuir en funció de la seva capacitat.

Per fi, malgrat que des de l’oposició i des d’alguns ajuntaments goevernats per CiU portaven anys manifestant-se en contra d’aquesta infrastructura, el Govern de CiU es manifesta a favor. Aquí teniu la resposta textual del Conseller Recoder a la meva pregunta efectuada aquest passat dimecres dia 27 d’abril de 2011.

” Pregunta al Govern a respondre oralment en comissió sobre el Logis Penedès (tram. 311-00305/09)

Passem a la pregunta número 30, que fa referència a Logis Penedès. (Pausa.) Ah, molt bé, senyor Sabaté, té vostè la paraula.

Xavier Sabaté Ibarz

Moltíssimes gràcies, presidenta. És un honor fer-li una pregunta al conseller. Vinc d’una comissió on el conseller avui no ha pogut comparèixer, sembla.

Conseller, vostè coneix la importància de Logis Penedès, coneix la importància de la logística a Catalunya. De fet, hi ha un llibre que jo m’he llegit amb molta atenció d’un diputat que vostè també coneix molt bé, que és el senyor Tremosa, titulat Catalunya serà logística o no serà, emulant el bisbe Torras i Bages. No només això, no ho diem nosaltres, la Universitat Rovira i Virgili ha fet un estudi molt a fons sobre la importància i les conseqüències positives que tindria per a la nostra economia, no només per a la d’aquella comarca del Baix Penedès, sinó també per a tot el que és el teixit productiu en una zona que, en fi, a part d’estar equidistant entre el port de Tarragona i el port de Barcelona, entre l’aeroport del Prat, l’aeroport de Reus, per comptar també amb connexions ferroviàries, seria la primera veritable zona intermodal, una zona logística intermodal de veritat de Catalunya, perquè comptaria amb tots els mitjans de transport.

Afegim el que són també la confluència de dues autopistes, etcètera. En fi, en un moment en què, a més, l’economia està com està, que tenim l’atur com el tenim, quin és el seu capteniment, conseller, sobre aquesta infraestructura tan vital, no només, hi insisteixo, per a la comarca del Baix Penedès, sinó per a tot un ampli conjunt del que són les comarques costaneres, que jo diria que van des del Garraf fina al Baix Camp?

Moltes gràcies.

La presidenta: Té la paraula l’honorable conseller per respondre la pregunta.

 El conseller de Territori i Sostenibilitat

 Bé, gràcies, senyora presidenta. Senyor Sabaté, dir-li que el Departament de Territori i Sostenibilitat a través de l’empresa Cimalsa estem estudiant en aquest moment tota la documentació que es refereix a aquest projecte del Logis Penedès sota dos criteris principals. En primer lloc, la importància de preveure, planificar i impulsar les millors plataformes per a l’activitat logística, entenent que és un sector estratègic per al desenvolupament econòmic del país. I, en segon lloc, considerar el moment econòmic i financer actual, tant del sector privat com del sector públic, que no afavoreix el ràpid desenvolupament de nous projectes, per fer un esforç per prioritzar i adoptar les decisions futures en aquest àmbit.

 Un cop tota aquesta documentació estigui analitzada es podrà prendre una decisió concreta sobre el centre logístic Logis Penedès.

Espero, doncs, que aquesta valoració tècnica i jurídica de les al·legacions i informes rebuts es pugui tramitar amb rapidesa, que l’informe de les al·legacions i dels documents que figuren a l’expedient, doncs, es puguin avaluar a gran velocitat i aleshores puguem procedir a l’aprovació provisional i, si escau, l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic de desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques de l’Alt i Baix Penedès, que, com sap vostè, és l’instrument de planificació urbanística general supramunicipal, i que ha d’incloure el centre d’activitats logístiques d’acord amb el que preveu el pla d’infraestructures del transport de Catalunya.

Moltes gràcies.

La presidenta: Senyor Sabaté, per preguntar li queden cinquanta-dos segons.

 Xavier Sabaté Ibarz: Moltes gràcies. Moltes gràcies també pel to, conseller, i per la seva resposta. Permeti’m que li digui que la considero insuficient. A mi m’agradaria sentir que vostè li donarà un suport decidit, que està d’acord no només que el sector logístic és important a Catalunya, sinó que també és molt necessari per al sud de Catalunya, per a aquelles comarques, i que, per tant, a aquesta, que és una infraestructura vital per al desenvolupament no només de la logística, sinó també de la indústria i de totes les activitats productives que es puguin desenvolupar en aquella zona, vostè li donarà un suport decidit. Ja sé que el moment econòmic no és el més favorable, però jo estic convençut –i, els estudis de què disposa vostè també ho sap, que ho confirmen– que la zona és tan bona que, malgrat el moment econòmic que puguem viure, hi haurà suficient potencial perquè la inversió privada pugui acudir-hi.

I, per tant, el que li demanem és no només que estudiï la documentació, sinó que també li presti un suport decidit amb tot el que el Govern de Catalunya li pot prestar. Vostès no són uns nou vinguts, vostès són un partit de govern reconegut i, per tant, no em val que vostè digui que ara estudiaran la situació. perquè aquesta estic convençut que vostès ja la tenien estudiada d’antuvi.

Moltes gràcies.

La presidenta: Conseller…

 El conseller de Territori i Sostenibilitat: No, li deia que estudiaríem la…, que Cimal s’estudiaria i està estudiant la documentació continguda en l’expedient i les al·legacions que hem de resoldre. Si vol sentir de boca meva que li donarem un suport decidit, ja li ho dic: li donarem un suport decidit, eh? I creiem en el projecte. El que passa és que també em sento obligat a fer una consideració, que és la feblesa d’una part del sector en aquest moment…, bé, que tant de bo que allò que vostè ha afirmat, en el sentit que la ubicació de Logis Penedès, doncs, és tan excepcional que atraurà les inversions privades necessàries, tant de bo això sigui una realitat. Nosaltres farem el possible perquè això sigui una realitat.

La presidenta: Gràcies, conseller.