Xavier Sabaté Ibarz

A Catalunya hi ha algunes qüestions que el govern de CiU prefereix dissimular o ignorar. Per exemple les que es poden encolomar a “Madrid” i que són poc presentables. És la coneguda tàctica de CiU que magnifica la nació i la situa en el més excels dels llimbs on no passa res lleig ni dolent i si passa és competència o culpa dels de fora. La nacionalitat dels delinqüents – li vaig dir al conseller Puig la setmana passada al Parlament – n’és un exemple i quan ell parlava dels assassins de set dones catalanes al mes de gener eren estrangers o de nacionalitat espanyola però no catalans.

Hi ha d’altres temes poc presentables que es volen amagar o dissimular. És el cas de les centrals nuclears que quan es pregunta al govern de CiU pels problemes que tenen o pel seu futur es respon que són competència de Madrid. Però la llista de temes va creixent des que governa el PP a Espanya. Així, la reforma laboral no és responsabilitat nostra sinó de Madrid encara que l’Estatut atorgui a Catalunya les competències i es lamini la nostra capacitat de decisió; el decret que anul.la les ajudes a les energies renovables i que també perjudica la indústria catalana i milers de llocs de treball de catalans i catalanes també s’ha fet a Madrid i també amb el suport de CiU; la desaparició de les caixes catalanes aplegades en UNIM també s’ha decidit a Madrid com també la modificació de l’IRPF que CiU també ha aprovat amb el PP i que suposa que es queden a Madrid uns quants milions més d’euros. A la sessió del Consejo de Política Fiscal y Financiera que va fixar el dèficit per a cada nivell d’administració i que també ha perjudicat Catalunya, també hi va haver connivència amb el Govern del PP per bé que en aquesta ocasió va ser en forma d’abstenció. I en el moment d’escriure aquest article sento que CiU votarà a favor del nou sostre de dèficit imposat per Brusel.les sense saber si ens tocarà pagar a l’administració de la Generalitat o a la de l’Estat.

Amb aquests set actes de submissió al govern d’Espanya del PP en tres mesos, CiU ens fa als catalans i les catalanes més dependents però no els importa massa perquè pensen que el dèficit fiscal i el joc constant amb l’autodeterminació els ho tapa tot.

Però tornem a l’energia nuclear perquè, vulgui o no CiU, Catalunya és un dels països més nuclearitzats del món amb quatre reactors nuclears, un dels quals a Vandellòs ja clausurat però els seus residus continuaran donant “guerra” molts anys.

La commoció mundial arran de l’accident de Fukushima va posar de manifest la seva gravetat que està avui fora de tot dubte malgrat que des del potent lobby nuclear s’ha tornat a intentar disminuir. Els nuclis dels reactors van entrar en fusió Més de 100 mil persones evacuades de les quals segurament una tercera part no tornaran mai més a casa seva.

Tot plegat ha fet reafirmar-nos als més partidaris de prescindir-ne però també milions de persones abans dubtoses han pres consciència dels riscos per la seguretat dels qui vivim i viuran al nostre planeta. També de la inviabilitat econòmica de l’energia nuclear si en els costos es comptabilitzen tractament de residus i assegurances. Però sobretot hem comprovat que els països més avançats i amb governs responsables i empreses molt potents ja han decidit abandonar definitivament l’energia nuclear – Alemanya i Siemens – o bé han decidit apostar a fons per les energies netes, segures, de fonts infinites i renovables.

The Economist comença un excel.lent reportatge sobre l’energia nuclear el deu de març titulat “ el somni fracassat” amb una cita de l’escriptor científic Oliver Morton: “L’energia nuclear no desapareixerà, però el seu paper no pot ser altre que marginal “ . Però Morton no deu conèixer Catalunya ni el seu Govern. Aquí de marginalitat res i no sembla que el proper Pla d’Energia de Catalunya que es farà públic molt properament, i contràriament al del govern d’esquerres que preveia el tancament de les nuclears catalanes al final de la seva vida útil, aquest no ho propugnarà.

I en aquest any de debats arreu del Planeta sobre l’energia nuclear, Catalunya no és d’eixe món que diria Raimon. No hi fa res que siguem dependents gairebé totalment en energia, ni que els riscos de l’energia nuclear siguin tan majoritàriament rebutjats per la població mundial. A Catalunya el govern ui els seus responsables no parlen d’energia nuclear si no se’ls pregunta. I quan es fa, responen que això que tenim les centrals nuclears amb més problemes d’Espanya depèn de Madrid, que les proves d’estress han anat de meravella perquè també ens ho han dit el CSN de Madrid encara que hagin incomplert el mandat del Congrés dels Diputats que obligava a calcular el risc d’atac terrorista i no cal dir que el tancament o no també depèn de Madrid. Siguem submisos, doncs, a les decisions, informes i indicacions de Madrid.
Si un dia Catalunya fos independent políticament, la dreta no hauria de patir per controlar tots els espais de domini dels ciutadans que sempre ha desitjat i en bona mesura ha aconseguit. El PP i CiU ja els ha fet la feina i els catalans i les catalanes ja depenem en el terreny de les finances – pobres caixes catalanes – , dels mitjans de comunicació, de l’aigua, de l’energia i de l’energia nuclear en concret, no ja de Madrid com l’interessa dir a CiU sinó de corporacions que no pensen en els catalans i les catalanes sinó en el seu benefici particular.

Els companys i companyes del PSC de Salou duen a terme una actitud molt responsable amb el problema del Consorci Recreatiu i Turístic. Una actitud pròpia d’un partit que és al Govern i no d’un que en l’actualitat forma part de l’oposició.

El PSC de Salou s’ha posat al costat del Govern municipal format per CiU i el PP que són, paradoxalment, els partits que al Parlament de Catalunya han creat un greu problema presentant una esmena que sabien que esclataria a Salou.

Per qui no sàpiga de què parlem, l’Ajuntament de Salou, per unanimitat de tots els grups que el conformen, va aprovar el passat setembre – ja fa sis mesos – una moció anunciant el seu desacord amb la fórmula que regia el Consorci Recreatiu i Turístic ( Port Aventura ) per la qual els dos ajuntaments tenien els mateixos drets i obligacions per igual – al 50 % -. Salou al.lega que l’activitat es desenvolupa en més d’un 70 % al seu territori i que en el moment que tocava revisar-ho – ara en acabar febrer tal com preveien els estatuts desprès de vint anys de funcionament d’aquest consorci – havia de modificar-se la situació.

Doncs bé. Aquesta moció es va enviar al Govern de la Generalitat que presideix l’esmentat Consorci i aquest ni s’ha dignat respondre. La sorpresa ha vingut ara en què, d’amagatotis, el govern de CiU i el PP han pactat una Llei d’acompanyament a la de Pressupostos en què a través d’una esmena difícil de trobar per qui no tingui experiència en afers parlamentaris, es pretén prolongar la situació actual en les mateixes condicions.

Els socialistes de Salou haurien pogut carregar contra l’alcalde també de CiU i erosionar la seva figura i raons no els faltaria. Però han preferit fer-li costat i ajudar a trobar una solució al que entenen que és un problema de Salou en la solució del qual hi han de col.laborar.

Tenen el meu reconeixement i – el que és més important – crec que també el dels ciutadans i ciutadanes de Salou que saben que, quan toca defensar els interessos de la seva ciutat tenen en el PSC una garantia de fidelitat, de seny i de saber posar els interessos generals per damunt dels de partit. Tot un exemple a imitar

Són dues escoles de La Canonja i Tarragona respectivament. La primera porta el nom del mes en què La Canonja va recuperar la seva independència. La segona el de la il.lustre escriptora tarragonina tan premiada com estimada.

Ambdues escoles han tingut la gosadia de voler comptar amb un projecte educatiu propi que han bastit mestres i pares i mares i que s’aparta del que fan la majoria d’escoles de Catalunya. Es lògic que ambdues comunitats educatives presumeixin d’aquest atreviment que alguns interpreten com afany de superioritat sense ser-ho. És lògic perquè hi han esmerçat molts esforços. La participació activa – que és al 100 % de pares i mares – sempre costa més que la passivitat i, en el cas dels i les mestres, prescindir de mitjans standards per fer tasca artesanal, també comporta feines addicionals, formació continuada, imaginació i disposició a l’aventura de programar i treballar més d’acord amb el que demanen els principals subjectes de l’educació que són els nens i les nenes.

Es podrà estar d’acord o no amb aquest tipus d’escoles, de la seva forma d’entendre I orientar el procés educatiu però no s’és pot negar l’amor a la professió dels mestres i el dret que tenen mares i pares a escollir un projecte per als seus fills. I això no vol dir que les altres escoles de Catalunya que tenen projectes diferents no siguin de qualitat.

En aquests moments , l’Administració de la Generalitat, al.legant el moment econòmic difícil que passem, ha anunciat a ambdues escoles que han de fusionar-se amb altres dues escoles. Però els pares i mares no demanen gaire cosa. Simplement que es respecti el projecte i el claustre que el desenvolupa. I això no costa diners.

Vaig tenir fa uns dies una conversa amb la consellera Rigau que no desvetllaré en la seva totalitat, però sí que puc dir que en qüestionar ella la viabilitat d’aquests projectes simplement pel fet que un canvi en l’equipatge pedagògic el podia fer trontollar, vaig respondre que a totes les escoles de Catalunya podia passar això cada cop que s’incorporava una nova persona docent al projecte de qualsevol escola del nostre país perquè totes les escoles en tenen de projecte.

En fi, confio que aquestes dues escoles, d’alta qualitat pedagògica, puguin romandre plenament. I no només tolerades sinò enfortides des de les adminstracions. El suport dels l’Ajuntaments de Tarragona i de La Canonja el tenen; el del Grup Parlamentari del PSC també. Només falta la comprensió del Govern de Catalunya que hauria de comprendre que tant una com l’altra són ja patrimoni canongí, tarragoní i català. Perquè el Patrimoni d’una ciutat i d’un país no el constitueix només allò material sinó també les obres que no es veuen amb els ulls però que atenen a l’ànima i a la ment. I si són dels nostres infants i per a ells i elles, aquest patrimoni no té preu i és digne d’admiració….O ho hauria de ser

El Parlament aprova una moció del PSC donant suport al projecte ZEFIR

Donat que CiU i PP han rebutjat el punt sisè d’aquesta moció, els grups del PSC, ICV, ERC, SI i Ciutadans han entrat al Registre del Parlament una nova iniciativa parlamentària insistint en la derogació del Decret del Govern del PP contra les energies renovables

A)- La moció del Grup del PSC ha estat rebutjada per CiU i el PP en els seus punts 4 i 6 – 52 vots a favor, 76 en contra i una abstenció – i ha estat aprovada pel que fa a la resta de punts per 126 vots a favor, cap en contra i 3 abstencions. Entre els punts aprovats, el 5è fa referència al projecte que desenvolupa l’IREC ( Institut d’Energia de Catalunya ) amb seu a Tarragona i que ha de desenvolupar-se a l’Ametlla de Mar.

El text de la moció és el següent ( incloem tatxats els paràgrafs rebutjats per CiU i PP ):

El Parlament de Catalunya insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fixi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. A presentar en el termini de tres mesos el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. A preparar i realitzar al llarg del 2012, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. A preparar dins dels marges fiscals de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental especialment en l’àmbit de l’energia nuclear que no gravi el medi ambient i les bones pràctiques ecològiques sinó aquelles activitats que contaminen el medi ambient.

5. A seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR amb el màxim consens possible amb les administracions locals

6. A instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

B) La nova proposta entrada al Registre diu així:

A la Mesa del Parlament

Joan Herrera Torres, president del GP d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa , Dolors Camats Luis, portaveu del GP d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa, Miquel Iceta i Llorens, portaveu del GP Socialista, Anna Simó i Castelló, portaveu del GP d’Esquerra Republicana de Catalunya, Albert Rivera Díaz, president-portaveu del SP de Ciutadans, Alfons López i Tena, representant del SP de Solidaritat Catalana per la Independència, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant el Ple del Parlament.
Exposició de motius

El Real Decret llei 1/2012 deixa en suspens el sistema d’incentius de règim Especial, el que suposa, a la pràctica, la paralització legal del desenvolupament de les energies renovables al conjunt de l’estat espanyol.

La moratòria de renovables es produeix en un escenari geopolític d’increment de preus del petroli i del gas i per tant d’increment de la nostra dependència dels hidrocarburs que s’importen en la seva totalitat i creiem que seria més racional l’estalvi en el consum de les fonts energètiques que contribueixen a aprofundir en la crisi econòmica i que incrementa de forma incontrolada el dèficit comercial, la pujada de preus generalitzada i les emissions contaminants de CO2.
En aquest sentit la decisió d’aprovar el Real Decret 1/2012 sembla més una crida a consumir energia de major cost, frenant les inversions en aquelles fonts que avui constitueixen la primera riquesa energètica del país i que han aconseguit lideratge mundial, destruint un teixit empresarial a l’alça i actuant a contra corrent amb el resta d’Europa.

La paralització del sector renovable, que amb diferència és el que més lloc de treballs genera per megawatts produïts, va en contra de les possibilitats de reactivació econòmica del nostre país. Els últims anys les energies renovables han incrementat la seva presència a l’economia catalana i espanyola, superant a diversos sectors tradicionals i amb un balanç netament exportador.

La norma aprovada pel Govern de l’Estat va contra les Directives europees 200/28/CE de renovables i la 2010/31/CE d’eficiència energètica d’edificis que estableixen el 20% de consum final de renovables l’any 2020 i la d’edificis que en el 2020 tots els edificis siguin de consum d’energia quasi nul amb renovables.
El recent aprovat per l’Estat “Plan de Energías Renovables 2011-2020” reconeixia de forma clara els beneficis d’aquestes energies i estimava en 29.000 milions els beneficis econòmics d’aquestes tecnologies, xifra molt superior als 24.700 de cost , primes incloses, que té el seu desenvolupament.
Mentre existeixi la inestabilitat normativa i l’absència d’una veritable estratègia a llar termini, les inversions desapareixeran i la major dependència energètica constituirà una seria contradicció amb la necessitat d’impulsar una economia moderna, que creixi de manera sostenible, basada en un element clau com és l’estalvi energètic amb renovables.

Per aquests motius, el Grups Parlamentaris sotasignats presenten la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya expressa el rebuig frontal del RDL1/2012 pel que significa d’aturada en l’impuls de les energies renovables, un fre a la generació d’ocupació i una major dependència energètica.

Desprès de la interpel.lació sobre Canvi Climàtic al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder que ha efectuat el diputat del PSC Jordi Terrades i que podeu veure aquí, la MOCIÓ que hem entrat al registre i que es discutirà la setmana vinent conté els següents punts:

Insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fixi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. A presentar en el termini de tres mesos en el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. A preparar i realitzar en els propers sis mesos, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. A preparar dins dels marges fiscals de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental.

5. A seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR.

6. A instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

Davant la reforma laboral aprovada ahir pel Govern del PP i la salutació efusiva de CiU, el 5è Congrés de la Federació XVII del PSC vol manifestar el següent:

1 – Aquesta reforma no servirà per afavorir la generació de llocs de treball sinó l’acomiadament

2 – Facilita més l’acomiadament que no pas la contractació

3 – El Govern no ha explicat ni ha posat en marxa encara cap mesura de reactivació de l’economia que generi llocs de treball

4 – Respon a les tesis més neoliberals que practiquen PP i CiU per complaure els sectors més durs i més benestants de la nostra societat i fan recaure en les persones amb menys recursos la càrrega de la crisi

5 – Privatitza els serveis públics de col.locació de forma que PP i CiU continuen pensant en els serveis públics com un instrument per fer negoci. Els serveis de col.locació s’afegeixen d’aquesta manera als d’educació, salut i serveis socials.

6 – Obre les portes a una precarietat laboral pitjor que l’actual en els sectors més directamente afectats per la crisi econòmica, com el sjoves, les dones i els aturats de llarga durada.

7 – Debilita greument el protagonisme dels agents socials, sindicats i empresaris, facilitant la possibilitat que prevalguin els interessos de determinats sectors empresarials que podran desvincular-se amb major facilitat d’allò que és l’expressió màxima de la concertación social a les empreses, la negocaiació col•lectiva.

8 – És força lamentable que el Sr. Duran hagi saludat amb tant fervor aquesta reforma demostrant d’aquesta manera que per damunt dels catalans CiU sempre anteposa els interessos dels poderosos.

9 – Els socialistes treballarem per la generació de llocs de treball i tot el que estigui a les nostres mans per evitar que aquesta reforma afecti l’estabilitat laboral i per afavorir el diàleg i el consens entre els agents econòmics i socials com a millor instrument per garantir els drets dels treballadors i la reactivació econòmica que no són contradictoris.

Tarragona, 11 / febrer / 2012

Defensen els grans interessos

Amb la seva abstenció a la convalidació del Real Decret sobre supressió d’incentius econòmics a noves instal.lacions d’energies renovables, CiU demostra que a l’hora de la veritat es plega a interessos que no són els de Catalunya sinó als de les grans corporacions elèctriques que, a més , contaminen

CiU en contra de les pimes

D’aquesta manera expulsen a les petites i mitjanes empreses del sector, un dels pocs que té futur i d’aquesta manera també posen en perill centres tan importants a Catalunya com l’enginyeria d’ALSTOM a Barcelona que compta amb 400 enginyers molt qualificats i que si no hi ha mercat veuran amenaçada la seva continuïtat.

Catalunya avui més dependent

Es contradiu aquesta postura amb les declaracions del conseller Mena que ahir mateix declarava en Comissió al Parlament que aquest decret era una seriosa amenaça per al sector de les renovables que a Catalunya encara ha d’avançar molt. El conseller va tornar a parlar de l’objectiu de la independència enrgètica que, desprès d’avui, està més lluny que mai. Catalunya és avui, més dependent que mai en un sector estratègic i de futur com el de l’energia

Què pretèn CiU ? Que només quedi el personal de manteniment de les poques instal.lacions que encara té Catalunya ?

Des del moment que es va anunciar aquest Real Decret, s’han paralitzat les inversions en noves instal.lacions d’energies renovables al nostre país amb la conseqüent pèrdua de nous llocs de treball.

Implicació al Camp de Tarragona

Al Camp de Tarragona , només en projectes eòlics, avui hem perdut 450 MW , la qual cos vol dir 585 milions d’euros d’inversió, i 7 milions en llicències d’obres.

I es deixarà de rebre ANUALMENT una transferència de renda de 3,5 milions i mig anuals d’euros entre ajuntaments, particulars i impostos

Però hi ha altres projectes de biomassa i d’energia solar que també resten aturats des d’avui i que podríem xifrar en més de 100 milions d’inversió

Finalment, la investigació de l’IREC en perill. Aquest Institut que tant important pot arribar a ser i que compta amb la col.laboració d’empreses importants i que té en projecte entre altres, el ZEFIR, també pòt rebre les conseqüències perquè avui Espanya ha enviat al món un missatge d’aturada, d’inseguretat jurídica i poca confiança empresarial

Acabat el Congrés 38 del PSOE, com a membre del PSC estic obligat a explicar als i les qui em van elegir per anar-hi i a les catalanes i catalans que ens han seguit què ha passat a Sevilla aquests dies.

No han estat mai els Congressos del PSOE fàcils per al PSC. La singularitat de ser el PSC un partit a banda, jurídicament i a tots els nivells, ha comportat sempre que fóssim mirats per la resta de companys i companyes de la resta d’Espanya també de forma singular. Per exemple, les temptacions d’assimilació, o les d’acabar amb la singularitat que el PSC aprovés les seves candidatures sense passar pel Comitè Federal del PSOE, o les d’involucionar cap al centralisme en el socialisme però també en l’organització política i social al conjunt d’Espanya. Totes aquestes actituds, per bé que sempre sostingudes de forma molt minoritària, no han deixat d’existir mai. I la gent del PSC que sempre hem cregut en un federalisme real a tots els nivells, hem patit en diferents graus i segons el moment. Perquè creiem que com millor podem avançar en una convivència enriquidora des de tots els punts de vista que, per altra banda, integrés tots els pobles i nacions d’Espanya i evités d’aquesta manera la fragmentació, les barreres o la simple disgregació o separació.

Doncs bé, des d’aquest punt de vista, aquest Congrés no ha anat prou bé. O no ha anat com a mi m’hauria agradat. Perquè, com es pregunta Odon Elorza, ‎ ha servit per projectar respostes a les preocupacions ciutadanes o ha estat quelcom endogàmic?

Però també perquè a ningú no pot estranyar que Carme Chacon entén millor els plantejaments del PSC , perquè als catalans sempre ens agrada tenir gent del nostre país ben situats a les instàncies on es decideixen qüestions importants i perquè els socialistes catalans no renunciem a tenir una bona relació amb el PSOE, amb el PSE i amb la internacional socialista i creiem que l’hauríem tingut millor amb ella.

Ara bé, dit això, també afirmo que el PSC hauria hagut de jugar un paper més actiu en aquest Congrés: presentant clarament les propostes que vam aprovar en el nostre congrés de desembre i que van significar començar una nova etapa i un nou PSC ; manifestar sense complexos i de forma clara el nostre federalisme, accentuar la nostra personalitat, definir amb precisió el nostre perfil i explicar que hem decidit parlar més i més clarament a tots els foros ( a Madrid o a Brusel.les ), sense que la nostra representació se l’atorgui ningú. I tot això, per cap altre motiu que servir millor als ciutadans i ciutadanes de Catalunya a qui sempre ens hem degut, ens devem i ens deurem en primer lloc. Crec que aquesta oportunitat, quan teníem pendents tota la societat espanyola i en bona mesura catalana pendent de nosaltres, l’hauríem pogut aprofitar.

Així que aquesta feina la tenim pendent i no dubto que la farem. El PSC sorgit del Congrés de desembre ha iniciat una nova etapa que ha comportat nous plantejaments, nous lideratges i noves formes. Això vol dir un PSC que es defineix com defensor del catalanisme social, federalista, feminista i ecologista i un PSC que es proposa dur a terme una presència diferent a la política espanyola i unes noves relacions amb el PSOE i amb el PSE. I, per suposat i abans que res, un PSC que vol ser una alternativa real i viable a CiU per servir com es mereixen els catalans i les catalanes. Confio que Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu equip ho entendran i ho acceptaran.

Com deia Cristina Narbona fa pocs dies, “ cap proposta socialista, per solvent que sembli, serà creïble sense la renovació efectiva del Partit Socialista i del propi projecte socialista “

Som a poques hores de decidir qui encapçalarà la renovació socialista. Penso que tant Alfredo com Carme poden fer aquesta renovació. Ho dic sincerament. Però crec que la candidatura de Carme Chacón la pot dur a terme millor.

Perquè defensa un “decàleg econòmic” amb propostes més avançades que les del programa electoral. Perquè accentuarà un perfil propi del socialisme i això vol dir aparèixer nítidament com alternativa a la dreta política, econòmica i ideològica d’una Espanya que on ha tornat la concepció més dretana de la convivència en tots els ordres

Perquè Carme té clar l’elecció directa, amb el voto d’afiliats i simpatitzants, dels candidats o candidates a la presidència del Govern, alcaldes i presidents de CCCAA, la possibilitat de debats entre candidats a la Secretaria General; millores en la transparència i l’exigència de responsabilitats de tots els càrrecs amb un estatut de rendició de comptes i altres mesures de més democràcia interna amb llistes obertes en l’elecció de delegats i delegades als congressos i limitació de càrrecs institucionals i interns. I perquè té clara la paritat efectiva en tots els órgans directius del PSOE.

També perquè té clara l’obertura a la societat i això vol dir formar part activament dels moviments socials i cercar noves persones que eixamplin el partit per fer possible l’hegemonia social deñls valors de l’esquerra.

I finalment perquè és una catalana del PSC. Naturalment que també per això. Hi ha persones que creuen que això és un inconvenient i entre aquestes n’hi ha de bona fe i altres que creuen que els catalans i les catalanes ens hem de limitar a Catalunya. Ben al contrari, avui en el món global necessitem més catalanes i catalans que mai al món. I si podem tenir un o una socialista catalana al Partit Socialista Europeu ( PSE ), encara millor. Catalunya precisa de persones que sàpiguen que necessitem un federalisme a Espanya i Europa com a millor solució per assolir una societat econòmicament viable i més justa.

Iguals en drets i iguals en obligacions; i iguals en igualtat d’oportunitats. No he entès mai que la igualtat dels fills de Déu no figuri entre les prioritats de l’Església ni per què aquest menysteniment de la meitat de les persones que formen el gènere humà.

No em puc estar de citar l’Evangeli de Lluc 8:1-5: “ Anava pels pobles i viles predicant el Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze i algunes dones: Maria Magdalena, Joana, dona de Cusa, administrador d’Herodes i Susana i algunes altres…..” I al teòleg Schillebeeckx, traspassat fa dos anys: «de fet, hi ha més dones compromeses en la vida de l’Església que homes. I, malgrat això, estan desproveïdes d’autoritat, de jurisdicció. És una discriminació (…) L’exclusió de les dones del ministeri és una qüestió purament cultural, que en el moment actual no té sentit. Per què les dones no poden presidir l’Eucaristia? per què no poden rebre l’ordenació ? No hi ha arguments per oposar-se a conferir el sacerdoci a les dones».

Si llegim els Evangelis sense prejudicis masclistes, en les primeres comunitats cristianes la dona ocupava càrrecs de responsabilitat. Si a algú va excloure Jesús del «regne» que predicà, va ser de forma ben explícita els sacerdots de llavors i tots aquells que no fossin jueus. I per això s’haurien d’excloure per al ministeri tots els sacerdots catòlics, inclòs l’arquebisbe de Tarragona per no ser jueu ?

La ekklesia que va posar en marxa Jesús era un poble d’homes i dones davant de Déu , no només de mascles com havia estat la tradició jueva fins llavors. Sant Pau va recollir aquesta idea i la va ampoliar als gentils: «Tothom, doncs, sou fills de Déu per la fe en Crist Jesús. Perquè tothom qui en Crist heu estat batejats us heu vestit de Crist. No hi ha ja jueu o grec, no hi ha servent o lliure, no hi ha mascle o femella, perquè tots sou un en Crist Jesús. » (Gál 3,26-29). Era una nova visió religiosa que negava les prerrogatives basades en la masculinitat i obria les portes a dones i esclaus, amb una nova concepció igualitària en tots els camps, que inclús integrava els gentils, exclosos fins llavors del «poble de Déu».

Pau deixà escrit que les dones treballaven amb ell en igualtat de condicions i va citar específicament a Evodia i Síntique (que «van lluitar per l’Evangeli »), Prisca («col.laboradora»), Febe (diákonos, germana i protectora de l’Esglèsia de Céncreas), Junia (apòstol, considerada apòstola pels pares de l’Esglèsia, però transformada en home a l’Edat Mitjana per no poder admetre que una dona hagués estat apòstol amb Pau i considerada «il.lustre entre els apòstols»). Es relacionen també parelles que van treballar en pla d’igualtat un amb l’altra, com Aquila i Prisca, que van fundar una església a casa seva; o Andròmic i Junia, etc. Aquestes dones van ser missioneres, líders, apòstols, ministresses del culte, catequistes que predicaven i ensenyaven l’ evangeli amb Pau, que van fundar esglésies i van ocupar-hi càrrecs… però molt aviat l’home va reprendre el poder i va fer caure en l’oblit una de les facetes més novedoses del missatge cristià i els escrits bíblics s’han interpretat sempre des d’una òptica profundament androcèntrica.

Així ho diu la teòloga catòlica Margarita Pintos quan comenta la Declaració Inter insigniores, emesa per la Congregació per la Doctrina de la Fe (ex Santa Inquisició) el 1976: «l’antropologia que és subjacent en aquesta declaració està clarament lligada al androcentrisme. S’assumeix la teologia escolàstica medieval que adoptà l’antropologia aristotèlica en la qual es defineix les dones com “homes defectuosos”. La dona catòlica té limitades les seves possibilitats de contribució eclessial als rols de clienta i de serventa de l’Esglèsia (o, més sovint, del clergat masculí). ”

I malgrat que en els corrents evangèlics actuals s’incrementa de forma progressiva el nombre d’esglésies cristianes que han acceptat amb normalitat l’ordenació sacerdotal de dones, la catòlica segueix ignorant allò que el Nou Testament aportà com a novetat oblidant Jesús que predicà la igualtat de drets de la dona i les va acceptar amb ell amb gran escàndol dels sacerdots, igual que avui. La teòloga feminista catòlica Rosemary Radford Ruether diu a l’inici d’un dels seus llibres: «Escric aquest assaig tristament conscient que sembli cada cop menys probable que el catolicisme institucional avanci en direcció als evangelis».

Sorprèn que l’arquebisbe Pujol menystingui un altre col.lectiu tan nombrós – si no ho fos també seria respectable – com el de les persones homosexuals. Aquesta obsessió homòfoba impedeix que avancem en la lluita tan necessària contra la seva discriminació. Més encara, en declarar que l’homosexualitat no és “adequada” contribueix a demonitzar aquesta tendència sexual tan respectable com l’heterosexual.

No s’entèn massa com, si tots i totes som -segons el cristianisme – fills de Deu, la jerarquia distingeix entre bons i dolents segons la seva inclinació sexual. Sempre he pensat que l’Esglèsia va contra si mateixa amb aquest tipus d’actituds. Per això vaig publicar ja fa 4 anys “ Contra l’Esglèsia Catòlica “ i posteriorment ” possibles pregàries impossibles de l’Església Caòlica ” i ” l’Esglèsia Catòlica i el pluralisme “.

No hi ha cap contradicció en ser homosexual i cristià o cristiana. Tots en coneixem. La Biblia inclou narracions que poden inspirar-nos sobre l’amor profund entre persones del matreix sexe: Rut i Noemí “ aniré on tu vagis” – ( Ruth 1:16-17 ), David i Jonatan ( “ amb quina dolçor em vas tractar. Per a mi, el teu amor superà l’amor de les dones” o “més deliciós el teu amor que el de les dones” 2 Samuel, 1-26 ); el capità romà i el seu criat ( Lluc, 7: 2-10), Jesús i Llàtzer; Jesús i Joan. Podem excloure que aquesta relació fos més que platònica ? Ja sé que això pot escandalitzar la jerarquia catòlica, però em semblaria més proper un Crist que no fos presentat com una persona sense relacions sexuals – en quin passatge de la Bíblia es diu això ? – sinó home amb totes les seves condicions d’home i tant em faria homosexual com heterosexual. I per què la virginitat de seva Mare ? Tan pecaminós es creu l’acte sexual fins i tot per transmetre la vida una dona ?

L’obsessió pel sexe de la jerarquia catòlica al llarg de la història, la seva definició com a pecaminós fins al punt que van haver de buscar una teoria per afirmar la virginitat de Maria mare de Jesús d’aquest suposat pecat ha estat el causant de milions de patiments, d’angoixes, i, per suposat, de milions de renúncies a la fe. Encara el 1986 , l’actual Papa i llavors cardenal Ratzinger, com a Prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe signava una pastoral sobre l’homosexualitat en què es considera desordenada aquesta tendència. Eren les acaballes del segle XX i ara continua l’arquebisbe de Tarragona.

No hem sentit en canvi gairebé mai condemnar altres conductes realment desordenades i contra els manaments, pecats realment terribles i perillosos com arruïnar el sistema financer d’un país o del món sencer en què de tant en tant hi hem vist participar bancs i caixes regits per representants de l’Esglèsia com l’Ambrosiano o més prop de nosaltres en l’espai i en el temps Cajasur amb un forat de 2.000 milions i amb una pensió de 4,3 milions que es va donar a si mateix el reverend Castillejo. Per no parlar d’un arcaic i superat acord amb la Santa Seu de l’Estat Espanyol que cada cop més requereix la seva abolició en un estat laic.

No sembla que tot plegat estigui gaire d’acord amb el missatge original de Crist contra les injustícies, contra la propietat en poques mans, també dels mitjans de comunicació propietat de l’Església que proclamen missatges xenòfobs i totalitaris. Si en lloc d’obsessionar-se tant en el sexe denunciessin amb igual fervor els crims i els fraus dels qui més tenen, els assassinats de les dictadures – els sona Franco i Pinochet sota pali ? -, l’explotació de milions de dones, homes i nens, la desigualtat i la injustícia, si sortissin al carrer per aturar tot això en lloc de beneir-ho per omissió o per acció, segurament contribuirien a una societat més d’acord amb l’Evangeli i amb Crist