Tarragona pel dret de decidir

L'esquerra, i especialment Esquerra Republicana, té mala peça al teler. Plantejar desacomplexadament les coses tal com volem que siguin, un país independent i modern com els països que ho són, vol dir posar-se en contra l'exèrcit de l'ordre establert: bancs, grups de comunicació (tots!), empresaris porucs, jugadors de borsa, funcionariat vari, militars rònecs, bisbes sacres... i algun mosso conseller que toca el flabiol.

L'error de l'Esquerra és pensar que renunciar a dir les coses pel seu nom i defensar-les amb dignitat els reportarà el benefici de la centralitat, de la majoria. No, companys. Per a centralitat ja tenim uns magnífics candidats. I entre ells sabeu qui és el qui rep més adhesió entre els catalans? Doncs un senyor que es diu Duran Lleida. Per què? Jo li trobo una característica que el diferencia de la resta de polítics: no té por de dir les coses pel seu nom. S'enfronta a propis i estranys. No se sotmet a modes ni a dictats majoritaris. 

És clar que és molt més fàcil fer aquest paper defensant l'església i els poderosos de tota mena que les classes populars i els pobles oprimits. Però tot i així aquest posat ferm li reporta beneficis d'imatge i credibilitat.

I això no està renyit amb la flexibilitat ni, és clar, amb la intel·ligència. Per això penso que el president del Parlament s'ha equivocat renunciant a tenir un cotxe més apte per a la feina. Calia haver-ne defensat les raons. La gent no som beneïts i sabem quant valen les coses. No hi havia arguments per convèncer-nos que amb un cotxe ben dotat se serveix millor el país? O no hi havia força per explicar-los? Vet aquí un dels resultats de la dissidència interna d'esquerra. I si el propi partit no respon, per què no confiem en els altres, en la gent que no es mama el dit, sigui militant d'un partit o no ho sigui?

L'ABC i tota l'espanyolada, catalans porucs inclosos, ja van fer plegar Carod-Rovira. Però la gent, molta més gent que no els militants d'esquerra republicana, la gent d'aquest país va premiar la seva acció valenta i decidida d'anar a parlar amb ETA amb els millors resultats mai aconseguits per aquest partit en unes eleccions.

Per què no confieu en la gent que raona? Per què hem de sucumbir davant del populisme i  la xaroneria?

• Inici
• Albums

• Federalisme i independentisme. Reflexió de Raimundo Viejo Viñas des d'una perspectiva llibertària.
• Als amics federalistes
• Barcelona decideix
• Tarragonins: us convidem a votar a favor o en contra de la independència
• L'Espanya que decideix (ja que nosaltres no ho fem i "seguim creient" que cal passar el rosari)
• Raül Romeva, l'eurodiputat d'ICV i EUiA, renuncia a reivindicar el federalisme a Espanya i opta pel sobiranisme i el federalisme europeu
• La Plataforma Tarragona Decideix es constitueix en una sala plena a vessar
• Estat de la campanya DECIDEIXO DECIDIR
• Card entre llirs. Sis mesos després, torno a comprar i llegir el diari Avui
• Una opinió i una anàlisi que comparteixo publicada en un País que no és el meu

• Al marge [33]
• Campanya Decideixo decidir [30]

• Blocs per la unitat de l'esquerra catalana
  • Puig d'en Cama. Bloc de l'Antoni Veciana
  • Emigdi Subirats. Lletres ebrenques
• Pel dret de decidir
  • Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndum d'autodeterminació
  • Tercer Congrés Catalanista
  • Cercle d'Estudis Sobiranistes
  • Suma't a la campanya per un estat propi
  • Campanya Decideixo decidir
  • Sobirania i progrés

• Abril 2011 [2]
• Març 2011 [1]
• Octubre 2010 [1]
• Abril 2010 [1]
• Febrer 2010 [2]
• Novembre 2009 [2]
• Octubre 2009 [2]
• Setembre 2009 [1]
• Agost 2009 [1]
• Juliol 2009 [1]
• Maig 2009 [3]
• Abril 2009 [3]
• Març 2009 [1]
• Desembre 2008 [1]
• Octubre 2008 [9]
• Setembre 2008 [4]
• Juny 2008 [2]
• Maig 2008 [2]
• Abril 2008 [5]
• Març 2008 [11]
• Febrer 2008 [8]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0