Tarragona pel dret de decidir

República Catalana, la nostra llibertat

Benach sucumbeix davant el populisme i la xaroneria. Aprendre d'en Duran Lleida.

jmfortc | 30 Octubre, 2008 01:00

L'esquerra, i especialment Esquerra Republicana, té mala peça al teler. Plantejar desacomplexadament les coses tal com volem que siguin, un país independent i modern com els països que ho són, vol dir posar-se en contra l'exèrcit de l'ordre establert: bancs, grups de comunicació (tots!), empresaris porucs, jugadors de borsa, funcionariat vari, militars rònecs, bisbes sacres... i algun mosso conseller que toca el flabiol.

L'error de l'Esquerra és pensar que renunciar a dir les coses pel seu nom i defensar-les amb dignitat els reportarà el benefici de la centralitat, de la majoria. No, companys. Per a centralitat ja tenim uns magnífics candidats. I entre ells sabeu qui és el qui rep més adhesió entre els catalans? Doncs un senyor que es diu Duran Lleida. Per què? Jo li trobo una característica que el diferencia de la resta de polítics: no té por de dir les coses pel seu nom. S'enfronta a propis i estranys. No se sotmet a modes ni a dictats majoritaris. 

És clar que és molt més fàcil fer aquest paper defensant l'església i els poderosos de tota mena que les classes populars i els pobles oprimits. Però tot i així aquest posat ferm li reporta beneficis d'imatge i credibilitat.

I això no està renyit amb la flexibilitat ni, és clar, amb la intel·ligència. Per això penso que el president del Parlament s'ha equivocat renunciant a tenir un cotxe més apte per a la feina. Calia haver-ne defensat les raons. La gent no som beneïts i sabem quant valen les coses. No hi havia arguments per convèncer-nos que amb un cotxe ben dotat se serveix millor el país? O no hi havia força per explicar-los? Vet aquí un dels resultats de la dissidència interna d'esquerra. I si el propi partit no respon, per què no confiem en els altres, en la gent que no es mama el dit, sigui militant d'un partit o no ho sigui?

L'ABC i tota l'espanyolada, catalans porucs inclosos, ja van fer plegar Carod-Rovira. Però la gent, molta més gent que no els militants d'esquerra republicana, la gent d'aquest país va premiar la seva acció valenta i decidida d'anar a parlar amb ETA amb els millors resultats mai aconseguits per aquest partit en unes eleccions.

Per què no confieu en la gent que raona? Per què hem de sucumbir davant del populisme i  la xaroneria?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb