Federalisme i independentisme. Reflexió de Raimundo Viejo Viñas des d'una perspectiva llibertària.
jmfortc | 15 Abril, 2011 11:16
Per què els federalistes (autònoms) hauríem de votar (i votar si) en les consultes sobiranistes?
Blog de Raimundo Viejo Viñas.
(Work in progress, us reproduïm, un pel corregida, la versió 0.1 traduïda per Ibai. Recomanem consultar l'original per tal de trobar noves versions).
Ho confesso: sóc federalista (no estatista, sinó "autònom" o
"llibertari" per més precisió) i he votat que SÍ a la consulta del 10A.
Més encara, no crec que qui hagi incorregut en cap contradicció sigui jo
("un secessionista no independentista"), sinó, contràriament, aquells,
que per una banda, neguen al projecte federal l'exigència de la ruptura
constituent, i , per l'altra, els qui s'aferren a una "independència"
que no és més que un ideologema, un vestigi de l'obsoleta sobirania
moderna.
Als amics federalistes
jmfortc | 14 Abril, 2011 17:31
Per ser solidaris, primer cal ser lliures.
Barcelona decideix
jmfortc | 31 Març, 2011 10:56
Tarragonins: us convidem a votar a favor o en contra de la independència
jmfortc | 17 Octubre, 2010 13:05
Avui diumenge 17 d'octubre fins a les 20 h podeu votar a favor o en contra de la independència.
Per acreditar la identitat podeu portar DNI, NIE o permís de conduir.
(Si el document no acredita la residència a Tarragona cal portar a més un certificat d'empadronament.)
Els llocs de Tarragona on podeu votar.
Altres localitats on avui es pot votar: Gósol, La Bisbal del Penedès, Olesa de Bonesvalls, Rubí, Tarragona i Vilallonga del Camp.
L'Espanya que decideix (ja que nosaltres no ho fem i "seguim creient" que cal passar el rosari)
jmfortc | 29 Abril, 2010 08:49
El diari El País publicava aquesta foto amb tres magistrats del Tribunal Constitucional, deixeu estar si són del PP o del PSOE, gaudint dels toros a la Maestranza al costat dels Morancos.
L'Espanya que decideix (ja que nosaltres no ho fem i seguim creient que cal passar el rosari).
Raül Romeva, l'eurodiputat d'ICV i EUiA, renuncia a reivindicar el federalisme a Espanya i opta pel sobiranisme i el federalisme europeu
jmfortc | 19 Febrer, 2010 19:54
En un apunt del seu bloc, Una Catalunya sobirana i europea? és legítim, és necessari, és progressista, Raül Romeva fa un proposta important per al trànsit d'ICV cap a l'esquerra inequívocamet nacional.
A poc a poc es fa evident la necessitat de plantejar la independència nacional catalana fins i tot per a aquells que fins ara defensaven el federalisme a Espanya.
Confiem que, davant la dreta conservadora i les noves propostes cabdillistes, aviat quallarà l'anhelada esquerra nacional, que superi l'actual divisió partidista i organitzativa, i que aglutini les forces progressistes i socialment avançades del país.
La Plataforma Tarragona Decideix es constitueix en una sala plena a vessar
jmfortc | 15 Febrer, 2010 08:36
Anuncien que la primera reunió de treball serà dilluns a les set al Centre Cívic de la Part Alta
Unes 80 persones van ser a la reunió constitutiva de la
Plataforma Tarragona Decideix. Quatre dels membres del grup promotor
van explicar diversos aspectes relacionats amb la feina a fer i la
feina feta fins ara. La inciativa sorgeix amb voluntat transversal dins
les ideologies demòcrates i amb ganes d'arribar a tothom, també,
mitjançant les noves tecnologies com s'ha fet en l'anunci d'aquesta
reunió.
Divendres, 12 de febrer de 2010
La Plataforma 'Tarragona Decideix' finalment s'ha constituït. Ho va
fer ahir als Serveis Territorials del Departament de Cultura i dels
Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya al carrer Major
en una sala amb unes 80 persones que, en general, es van mostrar
interessades per la iniciativa i amb ganes de col·laborar-hi.
Van parlar Jordi Martí, Marc Ferré, Albert Miró i Josep M. Llauradó.
El primer va exposar la raó de les consultes i de la seva realització a
Tarragona.El segon, el procés i explicació de la feina feta pel grup
promotor.El tercer, el guió de treball marcat. I, el quart, les
comissions.
L'objectiu de la consulta és fomentar la democràcia participativa en
tots els àmbits i la mobilització de les ciutadanes i dels ciutadans
per una iniciativa de regeneració democràtica i de participació sense
atribucions ni afliciacions de cap partit ni de cap moviment concret.
La Plataforma és transversal i poden formar-ne part gent de totes les
edats, sexes i religions, sense cap mena d'exclusions, tampoc, per
ideologia (dins el marc democràtic).
La Plataforma funciona assembleàriament així que totes les decisions
seran preses per consens i, en un últim
Estat de la campanya DECIDEIXO DECIDIR
jmfortc | 25 Novembre, 2009 17:00
Com a signant de la campanya Decideixo decidir, en què reclamàvem el traspàs a la Generalitat de competències en matèria de referèndums, he rebut la següent carta:
Barcelona, 16 de novembre de 2009
Benvolgut amic, benvolguda amiga,
Sou una de les 71.826 persones que vau signar una butlleta de la campanya “Decideixo decidir” per demanar el traspàs de competències en matèria de referèndums. Us recordem que la petició pretén que es facin les gestions oportunes a fi que la Generalitat no hagi de demanar autorització al Govern espanyol per convocar referèndums. Aquest punt -que constava en la proposta d’Estatut que el Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre de 2005- va ser retallat del text pel Congrés de Diputats espanyol, i tampoc no consta al projecte de Llei de consultes.
Amb aquesta carta ens plau informar-vos del camí que ha seguit la vostra signatura.
l 20 de gener de 2009: es fa el lliurament i entrada per Registre de la Petició Popular i de les 71.826 signatures. La petició arriba a la Comissió de Peticions.
l 20 de maig: la petició és admesa a tràmit perquè compleix tots els requisits formals.
l 14 de juliol: la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya acorda la compareixença de les entitats peticionàries davant la Comissió en el període de sessions següent.
l 20 d’octubre: la Comissió de Peticions del Parlament de Catalunya rep els representants de l a Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Josep Cruanyes i Oriol Munné, i als representants de Sobirania i Progrés (SiP), Elisenda Paluzie i Lluís Pérez, perquè expliquin la petició popular. La compareixença dels peticionaris no és una pràctica habitual, però és necessària perquè es tracta de la primera petició amb tant de suport al darrere.
l Novembre de 2009: queda pendent que la Comissió es reuneixi en plenari i decideixi si assumeix la petició o bé si transmet la informació als grups parlamentaris perquè siguin aquests que continuïn els tràmits perquè el Parlament presenti una proposició de llei orgànica al Congrés de Diputats espanyol. Amb el traspàs d'aquesta competència, la consulta que es va dur a terme a Arenys de Munt i les que es faran en diversos municipis el proper 13 de desembre, es podria fer també a nivell nacional i de forma legal. Som conscients que la resposta del Congrés de Diputats seria amb tota seguretat negativa, però també que cal esgotar les vies legals establertes i que el Congrés evidenciï el seu caràcter antidemocràtic.
Un cop exhaurida aquesta via serà el moment, com hem fet sempre, de ser imaginatius per tal d'aconseguir l’exercici del Dret de Decidir per vies no convencionals. Fins llavors, i deutors de la confiança que ens heu fet amb la vostra signatura, la PDD i SiP es comprometen a seguir de ben a prop els pròxims passos de la Comissió, a vetllar perquè la petició arribi a bon port i a informar-vos dels avenços puntualment.
Aprofitem l’avinentesa per agrair la vostra participació en la campanya.
Cordialment,
Josep Cruanyes
President de la Plataforma pel Dret de Decidir
info@tenimeldretdecidir.org
Joel Joan
President de la Plataforma Sobirania i Progrés
coordinació@sobiraniaiprogres.cat
Card entre llirs. Sis mesos després, torno a comprar i llegir el diari Avui
jmfortc | 19 Novembre, 2009 01:27
El dia 12 de maig passat vaig fer saber al director del diari Avui, i ho vaig publicar en aquest bloc, que renunciava a comprar i llegir aquest diari mentre hi publiquessin la columna "Llir entre cards". Sis mesos després m'assabento per un diari digital que l'individu que signava la columna indigna ha estat acomiadat.
He anat al quiosc a comprar el diari i m'he retrobat amb els articles d'en Vicenç Villatoro, Sebastià Alzamora, Vicent Sanchis, David González, Josep M. Torrent, Lluís Foix, Joaquim Colominas, Jordi Sánchez, Teresa Pàmies, Empar Moliner... És a dir, articles per a (gairebé) tots els gustos, ben escrits, interessants, incisius i crítics si convé, sense necessitat de recórrer a l'insult ni a plantejaments propis de hooligans i feixistes.
Definitivament, m'adono que es tractava d'un card entre llirs. I me n'alegro.
Salut per a l'Avui (i per a la Teresa Pàmies, que ens comunica que plega per l'edat, després d'haver-hi col·laborat durant tants anys).
Josep M. Fort
Tarragona
Una opinió i una anàlisi que comparteixo publicada en un País que no és el meu
jmfortc | 15 Octubre, 2009 11:05
Una opinió i una anàlisi que comparteixo, publicada en un País que no és el meu. 
Josep M.
El País 13/10/09
"La paradoja de Esquerra
JOSEP RAMONEDA 13/10/2009
La
política de partido tiene a menudo razones orgánicas (tacticismo, se le
llama) que poco tienen que ver con la ideología y con la estrategia.
Sólo así se entiende la paradoja que está escribiendo Esquerra
Republicana estos días: el máximo dirigente del partido, Joan
Puigcercós, ha decidido prescindir del capital político que representa
Josep Lluís Carod Rovira precisamente en el momento en que la salida de
Carretero y los suyos del partido, y la fundación de Reagrupament,
parecía conducir a Esquerra a asumir definitivamente la línea política
con que Carod la refundó. Si absurdo parece prescindir de quien dio a
Esquerra el relato ideológico que le permitió volver a ser un partido
de gobierno, más insensato sería que esto ocurriera en el momento en
que el ideario de Carod de un partido independentista laico anclado
ideológicamente a la izquierda es la mejor manera de que marcar
claramente las diferencias con los escindidos. Sin embargo, no sería la
primera vez en política que un dirigente de partido asume la línea
política de su predecesor, después de haberlo desplazado sin miramiento
alguno.
Detrás del aparente radicalismo independentista de Reagrupament, hay
una opción ideológica claramente conservadora (los guiños a Laporta son
significativos) y las limitaciones de una oferta monotemática, como si
sólo de la independencia vivieran los catalanes. Sabido es que las
prisas para llegar a una meta no son siempre la mejor manera de
alcanzarla, es más, a menudo, son una forma de retrasar la conquista.
La política es relación de fuerzas. Sólo una acumulación de fuerzas
suficiente garantiza el éxito. ¿Dónde se ubica un partido que se mueve
en una concepción cuasi religiosa del nacionalismo -con apelaciones a
la fe y al heroísmo- y en una idea de la sociedad en la línea del
autoritarismo liberal tan en boga últimamente? La afirmación de que la
presidencia del Barça es más importante que la presidencia de la
Generalitat de Catalunya es una falta de respeto a las instituciones y
a los ciudadanos del país -no se olvide que la Generalitat de Cataluña
es el único vínculo de la transición, vía Tarradellas, con la legalidad
republicana- y una jerarquización de los valores sociales que resulta
francamente sintomática.
Es cierto que Esquerra Republicana con
la escisión de Reagrupament pierde el monopolio del independentismo.
Pero esto era inevitable en la medida en que el independentismo ha
dejado de ser una opción marginal para adquirir una dimensión
transversal. Ni los independentistas son ya un reducto acotado en la
sociedad, ni Esquerra es ya sólo el partido de la cuota de
independentistas convictos y confesos. Esquerra, por tanto, no debe
vivir el final de este monopolio como una pérdida sino como un éxito. Y
en este sentido debe sentirse más libre de ser ella misma, en tanto que
la suerte del independentismo ya no depende de ella sola.
Carod
Rovira con su idea laica del independentismo, "soy independentista, no
nacionalista", hizo que la independencia fuera atractiva para muchas
personas que sienten una barrera cada vez que los nacionalistas trazan
líneas de demarcación entre buenos y malos patriotas. Un
independentismo de la tarjeta de la seguridad social, es decir, con el
voto de todos los habitantes de Cataluña sin distinción alguna, rompe
las inercias endogámicas del nacionalismo y demuestra voluntad de
asumir e interpretar la complejidad de las heterogéneas sociedades
contemporáneas. Esquerra se equivocaría si abandonara este capital, por
miedo a una alianza entre CiU y Reagrupament.
El soberanismo de
CIU está siempre limitado por su concepto de partido-movimiento -la
casa Gran- que de tanto abarcar le condena a la ambigüedad. Y la
gestión de la ambigüedad, que bordó Pujol, no está al alcance de
cualquiera. Los ritmos lentos de CiU y los ritmos aparentemente
acelerados de Reagrupament ¿pueden encontrarse en algún punto o están
condenados a vararse en la autocomplacencia de que una vez todos los de
casa juntos lo demás se dará por añadidura? Carod Rovira escogió un
camino más complejo: no basta con gritar somos los auténticos; hay,
además, que ser mayoría. Carod escogió el camino de los que piensan que
la independencia o es de la inmensa mayoría de los catalanes o es
inviable democráticamente y carece de sentido. Y, por tanto, se hará
también con los socialistas -o con los ciudadanos que estos pueden
representar- o no se hará. En el marco de Europa me parece un camino
más susceptible de ser comprendido que los tambores de guerra
patriótica con que Reagrupament parece querer llenar de ruido el
espacio político."
Sis d'octubre de 1934: una proposta catalana i una resposta espanyola
jmfortc | 07 Octubre, 2009 00:35
Els pocs catalanistes que encara parlen de convèncer els espanyols faran bé de repassar la història. L'episodi del sis d'octubre de 1934 amb el President de Catalunya proclamant l'Estat Català dins la República Federal d'Espanya i la resposta dels espanyols (de bracet amb l'oligarquia catalana) enviant l'exèrcit i empresonant el govern català fa veure quin pa s'hi dóna.
La proclama de Companys:
| « |
Catalans! Les
forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la
República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En
aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que
presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo
l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i
fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra
el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de
la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós
impuls de fraternitat en el comú anhel d'edificar una República Federal
lliure i magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del
president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú
al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya!
Visca la República! Visca la llibertat! |
» |
|
—Lluís Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934 |
Avancem cap a la llibertat (3). A Arenys comencem a decidir
jmfortc | 03 Setembre, 2009 10:51
A Arenys ja estan tips d'aguantar que els espanyols els diguin què és i què no és la democràcia, i comencen a exercir directament el dret a decidir. (Xirinacs: "La independència no es demana. Es pren!")
Aquí teniu les característiques de la consulta que faran el dia 13 de setembre. La pregunta és clara:
"Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió Europea?"
(Jo sí. I tu, també, oi?)
Avancem cap a la llibertat (2). El conseller Castells i Jacint Ros
jmfortc | 03 Agost, 2009 12:35
Que el conseller d'Economia del Govern, del PSC, reivindiqui públicament la llibertat (respecte del PSOE), és un altre senyal que avancem. Perquè el PSC, senyores i senyors, ha representat i representa una part important d'aquest país. I la independència només l'aconseguirem quan els independentistes en siguem la part més important:Quan siguem bastants més dels que hem dit que ho som fins ara. Quan surtin tots els de l'armari i els cagadubtes, d'una banda, i s'acabin de convèncer alguns bonifacis que el federalisme només pot arribar quan siguem lliures. No abans.
Independència no implica vocació permanent d'enfrontament. Només la dosi que en calgui per aconseguir la llibertat. (Sí, ja sé que l'enfrontament genera adrenalina, indispensable per a la
lluita. Però adrenalines d'origens més o menys desconeguts s'empren
sovint per generar enfrontaments. No és només un joc de paraules.
D'aquestes relacions subtils, Freud en va donar algunes pistes.) I després, ser amos de les nostres decisions. Decidir si ens convé pactar, ens convé ajornar el pacte o ens convé deixar-ho córrer.
Benvinguts, doncs, els partidaris de la independència, de la llibertat (siguin socialistes, convergents o del partit de la marihuana), com ara el catedràtic d'economia Jacint Ros Hombravella qui, proper al PSC temps enrere, s'acosta a ERC i alhora és crític amb l'acord de finançament que ambdós partits ens volen vendre amb publicitat enganyosa (llegiu l'entrevista que li fan a Presència). Posar les coses, i els dirigents dels partits, al seu lloc no implica necessàriament haver de muntar uns sidrals que acabin, un cop passats, amb menys líquid del que teníem a l'ampolla.
Avancem cap a la llibertat (1)
jmfortc | 22 Juliol, 2009 18:12
Fruit de la pressió exercida per qui ha trobat una manera eficaç d'exercir-la (no pels qui en voldrien fer molta, moltíssima, de pressió, però només aconsegueixen l'autopressió invalidant), (Segueix)
La casa bona del catalanisme
jmfortc | 24 Maig, 2009 22:51
Us recomano l'
article de Vidal_Vidal a Presència, molt aclaridor, que ajuda a desemmascarar els interessos politicoeconòmics que abonen determinades iniciatives. No les deslegitimen, però convé conèixer i fer pública també la part submergida de l'iceberg. Ah!, i amb talent que ho fa Vidal.
