15 Gen, 2007
La Rotonda
Avui , com era dillums , estava encara una mica constipat i anava carregat , he baixat a treballar en cotxe, com els rics tu . Resulta que ja fa temps que baixava a peu des del Barri i sols trigava uns 25 minuts , la veritat es que va molt be això de caminar de bon de mati una estoneta .
Quan baixo en cotxe , com tinc el lloc de treball en un lloc bastant complicat , en lo que aparcar “free” es refereix, sempre deixo el cotxe en una esplanada a 5 minuts caminant del despatx , total, que baixi a peu o en cotxe , hi ha el recorregut final, ja dins de la ciutat que el faig a peu.
Comença a la rotonda que hi ha al final de l’avinguda Andorra .
es aqui on m’en dono compte de la sort que tenim de viure fora del lio de la ciutat. Gent amb pressa, penseu que son les 7:45 les 7:50 , i que tot el transit de la gent que va en cotxe a treballar als polígons , gent que ve de Reus i que fa cap a la rotonda , gent que surt de la Imperial Tarraco cap a les direccions de Valls... en fi que com som un poble gran , deu minuts abans ... no hi havia ningu ... bueno ... la gent que hi va cada un en un cotxe eh ? no sigui cas que compartir-lo ...
Bueno pues , en aquesta rotonda sempre hi ha algun lio, i és que hi ha molt poca gent que sap usar , i , circular correctament per les rotondes. En resumen “ com deia la Senyora Teresa Palos” , que la majoria de la gent opta a passar el mes despresa possible i per on sigui , i això provoca que molts dels conductors premin el “claxon” com si fos el boto disparador d’un missil contra el tontot de la rotonda ... que sempre n’hi ha un , o “l’espabilao” de torn que passa i es creua per on li va be ... la gent es comença a emprenyar de bon de mati .
Avui , com sempre passava per el pas de vianants amb un ull vigilant a cada costat , com sempre , avui ha sortit un cotxe tot llençat , que ni la sortida de Montmelo , jo estava al mig amb un senyor gran , us juro que s’ha plantat a un metre de nosaltres , i a mes pitant com si tingues raó l’animalet . Com diu el meu fillol , en cas de que ens hagués atropellat , segur que cobrem .
M’he quedat gelat , el senyor del meu costat també , i el del cotxe , baixa la finestreta , em demana perdo i tot . Jo el perdono , i el senyor li diu “ de buena mañana y con tanta prisa ... hay que madrugar” ... m’el quedo mirant ... i em ve al pensament allò de ... be water my friend .
Que no tenim d’anar tant accelerats , hombre .
Have a nice day
31 Des, 2006
La nit de cap d’any
.
Volia ser el darrer
blog publicat de l’any , però no soc un friky de la internetesse i se que per la
darrera campanada no estaré per la faena de prémer cap intro com col·legues que quan l’efecte
2000 van esperar el minut 1 del 2001 per a fer test de ftp .
En fi Pilari , hi
ha gent de la blogosfera Tinetaire que enyora l’avi el dia de l’home dels
nassos , i això “ m’ha llegao” son coses
quotidianes que em fan pensar en el darrer dia de l’any de molts anys. Recordo els
meus avis ... els que vivien a casa, els padrins del mano ... pendents ... sempre
al tanto ... recordo que amb la pandilla quedàvem despres de les campanades a
la disco del poble , no vam fer mai cap sopar ni ressopo , sopàvem a casa i desprès a cremar la paga i quan s’acabava
a robar cubates .
Les nits de Cap d’any
sempre eren , i son especials , m’emociono
moltíssim i penso amb els meus amics ... molts treballant en l’àmbit del que
sempre vaig lluitar de fugir , el clor que vaig mamar i l’ambient fabril en que
vaig créixer, sabia que tenia de sortir d’aquest ambient , tot i que vivia a 100 m de la fabrica sabia que
a les 12 de la nit del dia 31 de gener tocava el Pito , ara crec que ja no sona
, sabia que hi havia gent pendent del meu futur que no es menjava els raïms amb
els avis , però que estava pendent de que la caldera , el reactor, la
tuberia... no s’apaguessin i que els camions sortissin puntuals cap a la nomina
dels nostres pares ... per a que poguéssim tenir la possibilitat de marxar .
Ara les coses son
diferents , les comunicacions han canviat molt , els governants de Flix parlen
amb els ulls encesos del projecte del meandre , de la planta nova fotovoltaica,
de la descontaminació de l’embalse ... de ... en fi de moltes coses que fan ...
que em senti mes que mai Flixanco
, que vegi sense cap mena de dubte que he fet el que tenia de fer , ni mes ni
menys ... que el poble ha complert ... donant-me oportunitats d’estudiar , de
fer Ràdio , premsa , teatre , treballar ... en fi que sempre em estat un poble
punter i pioner ... total que tinc la
sensació per primera vegada ... que estem en PAU .
Se que és un camí
sense retorn , i se que quan arriben a la gasolinera ... es fa un silenci dins
del cotxe que esperem ser capaços de fer
entendre a la nostra filla .
Que aquets any
sigui al menys ... la meitat de Bo que el darrer .
22 Des, 2006
TINGUEU TOTS UN BON NADAL
Els dies de Nadal
Recordo els dies de
Nadal , la fred que “fot” a Flix , les preparacions del ressopó , i sobretot
l’esmorzar del dia de la loteria , la tele ... en blanc i negre , els padrins atents , i ma mare amb
la botella de Rondel preparada, que ..
toques o no, la grossa .. estava sentenciada amb Rossita la de dalt , la Senyora Teresa ., Benita , i
tothom que sempre rondava per casa , deien que en un got de “Duralex” el cava
és mes bo , i a fe de deu que el devia ser .
La cantarella dels
nens de la Loteria
, i l’olor de la capça de cartró on desàvem les figuretes de fang del pessebre
, les primeres nocions d’electricitat que m’explicava el pare , per posar les
bombetes ... tot això m’ha vingut a la
memòria quan un company de feina ha posat el sorteig en directe per Internet ,
la veritat és que la cosa no ha canviat gaire , l’únic és que ara el Pare soc
jo i juntament amb Ester veiem amb esperança que la cara de Montserrat és la
mateixa que la nostra quan érem petits , que si el Tió, que els reis , que
dinarem per Nadal ? que hi serem tots ?
que puc embolicar els regals ? ... algun que ja en comença a amagar per
al tió ... tot i que ja te 12 anys igual que nosaltres que ja en tenim 43 ...
mantenim el misteri i la màgia d’aquest dies .
Us desitgem de tot
cor un Bon Nadal , i que l’any vinent sigui Bo per tothom .
14 Des, 2006
Les stars ... els tontots
No volia que s’acabés l’any i no tenir cap apunt al blog
corresponent al mes de desembre. Com podeu veure els de la meva llista de
compis , aquest mes no us he fotut gaire la pallissa.
Estava pensant en fer algun motiu nadalenc, però aquest
any encara no m’ha agafat cap vena consumista, encara no m’ha arribat l’esperit
nadalenc i ni tant sols se que posar a
la carta dels reis.
L’estat d’ànim , entre unes coses i altres no és
l’optimista que en mi acostuma a ser
... sembla que estigui obligat a estar sempre content ... no se ... ja sabeu que aviat s’em passa ...
El títol d’avui be per una nova experiència que estic
passant dins del mon laboral , i que
m’està il·luminant sobre la manera de sobreviure que te la gent i que diu molt
de ells mateixos ...
Qualsevol cosa per tal de semblar un pam mes que els
altres ... qualsevol cosa per tal de tenir mes diners... qualsevol cosa per tal
de fer-se amb un estatus diferent als seus iguals ... i quan totes les
maniobres fallen ... a buscar ramat per fer pressió social...
Desprès hi ha la classe de gent que confiem en que tothom
te el que es mereix tard o d’hora, que si es fan les coses be ... sols es
qüestió de temps ... que s’ha de ser treballador i puntual ... i sobretot que
amb il·lusió i ganes de fer les coses be
...
Pues no . Hi ha gent que per defecte , son bons ...
senzillament perquè si ..., fulano ho ha dit i l’ha portat ... i diu que remata
uns corners de cap ... que te una esquerra de seda per a solventar tots els problemes
de l’equip , i que no es pot escapar ...
que li tenim de pagar un paston i tal i qual ... que no sabem que hem fet fins
ara sense ell ... que si no l’agafem ... ens anem a pique ... que ... i resulta
que ... al cap de un any ... res de res ... que no rematava els corners com
s’havia dit , que a mes es baralla contínuament amb els companys ... normal ...
si cobra el doble que ells ... que no te
els resultats brillants que s’esperaven ... i que teníem al menys tres xavals
amb mes estudis i predisposició ... que no tenien representant artístic ... i
que ho haguessin fet millor ... i que continuaran igual ... de tontots ... però
els star ... si marxen ... que és lo normal ... continuaran foten el pel vagin
on vagin això si il·luminant als que vivim en la foscor .
En fi que hi ha gent que ho te facil per semblar una star
i n’hi ha d’altres que tota la vida seran “ un diamante en bruto” , els tontots
que empenyent el carro ... els curritos ... i que segurament si s’aturessin ...
ja veuríem si els stars ... sabrien pujar la persiana , regar el camp ,
encendre els llums , fer la compra, treure la brossa ... sense entrar en temes
de ser bon company, amic , sincer , honest ...
Els que es pensàven que éren el fills de l’amo , no tenen
relleu , quan s’en han donat compte
de que no “se necesitan heroes” que no siguin dels seus ... ja estan
desenganyats i es dediquen a la complicada tasca de fer el que li manen , i animar als mileuristas .
En fi compis ... continuarem endavant ... confiant en que
algun dia ... la boira escampi ... i vegèsim millor , i mes lluny .
Ah i miraré de publicar alguna cosa mes aquest més , quan
m’entri l’esperit nadalenc.
Salut
25 Nov, 2006
Los de los Chiripitiflauticos
Ahir , dia de la investidura
de José Montilla , vaig trucar al “mano”
, per saber si estava al Parlament , efectivament, hi era , i, em va comentar
amb qui , els quals jo coneixia perfectament. Em vaig sentir orgullós, com tots
los de casa ,igual que us contava un altre dia , és aquesta la generació que
ara li toca treballar pel nostre país .
Però quan vaig passar llista
mentalment de la gent que estava al parlament ahir, uns com a diputats , altres com a directors territorials, o en el cas del mano com a Delegat del Govern
sortint , em vaig adonar d’una cosa que amb Ester , i la gent de la nostra
quinta , ja havíem comentat , no hi havia ningú dels nascuts a la dècada del 60
, al menys de la meva orbita .
Quan ho vaig comentar en veu
alta , Ester , quasi sense mirar em dona un llibre dels que es tenen ... i que casualment
estava llegint. Inclús... tenia la pàgina marcada amb reflexions de gent
nascuda als 60. El llibre és de Ignacio Elguero, i es titula : Retrato
generacional de los nacidos en los 60, - Los Niños de los chiripitiflauticos- ,
hi ha coses escrites per gent famosa de
diferents ideologies, en les que coincideixo , a veure que us semblen:
Mercedes de La Merced (1960) .- Vinculada
al PP i Llicenciada en Geografia i Història, .
“es verdad que , de
los que nacimos en la década de los sesenta, ninguno o casi ninguno tuvo
oportunidad de entrar en politica y acercarse a puestos de responsabilidad,
porque no quedo sitio; y si no lo tienen ahora , se les puede pasar el turno
... los nacidos en los setenta ... vienen empujando mucho.
Lorenzo Silva (1966) http://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Silva
“...No somos una
generación comprometida politicamente pero porque nos han dejado sin entusiasmo
nuestros mayores . Si somos una generacion con ideologia, pero no hemos entrado
en politica porque no tenia sentido, estaba todo repartido, pactado
Trinidad Gimenez : Secretaria
de Estado para Iberoamérica PSOE.
“… Creo que la nuestra no es una generación activa políticamente. Si es
comprometida en lo politico y en lo social,… no somos activistas .
Fran Llorente (1966) Periodista.
“…nos encontramos muchas cosas resueltas… casi todo hecho: la democracia
, por la que se habian peleado otros, toda una organización social y sindical
que dirigian otros …
Hilario Pino (1962) http://www.hilariopino.t3.to/
“… con nosotros lo que paso es que políticamente no nos necesitaron …
los que corrieron delante de los grises … empezaban a ocupar puestos, a militar
en los partidos , y cuando llegamos nosotros… Ellos lo habian vivido … Entonces nosotros eramos los primeros
modernos que nos beneficiabamos de todo… las generaciones anteriores se
hicieron con el poder, se han establecido, y ahora corremos el riesgo de que
los que vienen por detrás nos salten…”
Totes aquestes opinions i altres m’han fet reflexionar . Sobretot, lo
de que els que venen empenyent ens saltin , estan mes ben preparats que
nosaltres i són més solidaris, ja que
nosaltres ens varem tenir que buscar la vida en un entorn més competitiu i
pràcticament no érem gregaris , ara els hi diuen mileuristas ...
Totes les generacions,
opinen que la seva és la mes “putejada”,
no ? esperem que com deia el savi “el
temps sempre posa a tothom al seu lloc “. Tot i que sembla que ningú està
conforme en lo que li ha tocat .
salut
(Segueix)
