16 Feb, 2006
si el meu iaio Ramon ...
El meu Iaio Ramon, al qui li deia padrí, mes que res perquè l’ era del meu Mano , era un gran home, no per tamany, era mes aviat baixet , sinó per que la vida l’havia fet savi. , El seu somriure el recordo com el d’algú que va sobrat de tot , i se’n fotia de la vida, encara que no ho manifestava obertament, en definitiva , va capejar el “temporalas” que li va tocar viure amb dignitat i integritat. Va intentar transmetre , com diuen els toreros aquesta manera de empendres la vida , al seu fill i nets .
Recordo els seus consells més que els del meu pare, sobretot, sobre la manera de treballar, com agafar la serra de fusta, com usar el ganivet, ja sigui per menjar com per pelar un conill. Sempre em deia” vigila de no caure a les rateres de la vida, no vagis amb les mans a les butxaques, que si caus ... et trencaràs els morros”. “Si tens de triar d’una cassola , agafa el tall mes gros , i si has de triar un got ... també el mes gros, no sigui que desprès ... reparteixen mantecado ...” Em va ensenyar a fer nusos, a empeltar arbres , a collir patates , he de reconèixer que això de l’hort no se’m donava gaire be ... vaig rebre més d’un clatellot a l’hora de canviar l’aigua ... mira que ho vaig provar vegades eh ... sempre que clavava l’aixat ample a la sèquia i volia tapar el bancal regat ... no em donava temps, em caia tota la terra ... un desastre . En canvi tota la resta sí, veure com creixien els planters , plantar a l’era , arrencar herbes amb el cabiguet ... enramar les tomateres, buscar tartanyes per anar a pescar ... preparar les olives , donar de menjar als pollets i conills ... També em va ensenyar a jugar a escacs ...
Us explico una mica això per que el meu iaio em va fer estimar la terra , i em va inculcar el respecte i l’admiració per a la gent gran ,amb els que sempre hi xerro i m’agrada escoltar histories de tots , i sempre els miro els ulls ... pot ser buscant una mica els del meu padrí, que havia vegades que en una sola mirada transmetia tota una lliçó de la vida .
Me’n recordo molt d’ell, sobretot ara que estic al menjador, amb un ordinador a la falda , i sense cap fil enviaré això que estic escrivint a un aparador on ho podrà llegir qualsevol persona del mon ... no us sembla collonut això ??? que diria el meu padrí ?
En la meva feina m’he trobat amb gent gran, a punt de jubilar , que han tingut de reciclar-se en l’ús de les noves tecnologies. Sempre he respectat , i molt, els problemes d’aquest usuaris-companys , des de les dificultats de visió en les pantalles, fins a l’ús del e_mail . He rebut amb respecte tots els comentaris d’aquests companys i companyes que han fet i han continuat fent una mica de iaios adoptius .
M’ha omplert molt ajudar-los a entendre una mica això dels ordinadors , i crec que és una manera de tornar al meu padrí tot el que em va ensenyar de la vida .
Salut i força .
12 Feb, 2006
FER JUDO
FEM JUDO
Ahir ,
És un esport molt complert i que cada cop m’agrada mes , tot i que m’ha costat sis anys començar a entendre el reglament . Però l’escrit d’avui és per una sensació que he tingut avui a quan hem anat a buscar-la . He vist que la meva petita , ja no ho era tant, que ja formava part d’alguna cosa molt important per ella , i que el seu esforç era respectat tant pels seus companys i companyes com pels seus mestres, que a part de fer salut , començava a entendre la manera de fer d’una filosofia de viure, de respecte pels seus companys i mestres, d’autocontrol i mes coses que pot ser no sabria explicar prou.
He posat a l'album la foto de tota aquesta gent als qui respectem i apreciem per la feina que fan amb els nens, i no tant nens del nostres barris i pobles .
Salut companys
1 Feb, 2006
HELICOPTERORERO CALÇOTAIRE
ANAR DE CALÇOTADA AMB HELICOPTER
vosaltres, els compis de la meva llista sobretot , com ho dieu, helicopter , o be se us escapa lo de “helicoptero” ... be , tant se val , però a mi em fa cosa dir helicopter , quan me surt el tema de helicoptero . Be i posats a fer l’animal ... com es diu el que porta un helicòpter ? pues ... helicopterorero no ???
Desprès d’aquesta Daliniana introducció us preguntareu ... de que va aquest avui ?
BUENO PUES ... quines ganes tenia de posar això .
Avui hem fet la calçotada anual d’uns antics I NOUS companys del gremi . Ho fem un cop a l’any i ho fem ... per que si , per la relació que tenim de tota una vida de professió i la fem amb il·lusió . Un any som sis i els altres anys 8 , però no fallem , i això , als carajillos surt , i a tots s’ens entendreix el cor encara que fem el dissimulat.
Aquest any més, per que resulta que a Josep Maria li van diagnosticar , lo que la meva padrina deia, un mal dolent , i ha tingut la sort de sortir guanyador de la batalla , però això no és el tema d’avui tot i que hem brindat amb cava per una llarga vida per a tots, tant de relació professional com personal.
Lo curiós d’avui ha estat que en arribar al calçottaurant ... un lloc del que us parlare un altre dia , al parking ... ple fins a la bandera , el que ens ha cridat l’atenció no era un cotxe súper esportiu, que alguna cop hi és , sinó que al marge hi havia un helicoptero .
Lo primer que ens ha vingut al cap ... quins collons ... això si que no ho havíem vist mai ... anar de calçotada ... amb helicoptero . pq alli no hi ha res mes que el restaurant .
En arribar i trobar-nos amb la resta el comentari típic ... que es el vostre ??? que ja no sabeu que fer per cridar l’atenció ... que bla que bla.
Total que a l’entrar , lo primer buscar a Lluís , un dels amos del txiringuito , per a preguntar quin famós estava al local ? ... cap famós ens diu ... i ens respon ... que no es vostre l’helicoptero ??? ja ja ja ... ens porta a la taula que teníem aparaulada , i jo com a fill de ma mare a la que diuen que em semblo ... i amb l’escusa d’anar al lavabo vaig a fer una ronda a veure si hi ha algun famós del que Lluis no ens volia parlar , o com a molt algú amb cara de tenir un helicoptero ... res ... de res ...
Si hi ha gent que va de calçotada amb helicoptero ... AQUEST PAIS ... o nació ... no deu anar tant malament no ?
Al menys per alguns
