31 Des, 2006
La nit de cap d’any
.
Volia ser el darrer
blog publicat de l’any , però no soc un friky de la internetesse i se que per la
darrera campanada no estaré per la faena de prémer cap intro com col·legues que quan l’efecte
2000 van esperar el minut 1 del 2001 per a fer test de ftp .
En fi Pilari , hi
ha gent de la blogosfera Tinetaire que enyora l’avi el dia de l’home dels
nassos , i això “ m’ha llegao” son coses
quotidianes que em fan pensar en el darrer dia de l’any de molts anys. Recordo els
meus avis ... els que vivien a casa, els padrins del mano ... pendents ... sempre
al tanto ... recordo que amb la pandilla quedàvem despres de les campanades a
la disco del poble , no vam fer mai cap sopar ni ressopo , sopàvem a casa i desprès a cremar la paga i quan s’acabava
a robar cubates .
Les nits de Cap d’any
sempre eren , i son especials , m’emociono
moltíssim i penso amb els meus amics ... molts treballant en l’àmbit del que
sempre vaig lluitar de fugir , el clor que vaig mamar i l’ambient fabril en que
vaig créixer, sabia que tenia de sortir d’aquest ambient , tot i que vivia a 100 m de la fabrica sabia que
a les 12 de la nit del dia 31 de gener tocava el Pito , ara crec que ja no sona
, sabia que hi havia gent pendent del meu futur que no es menjava els raïms amb
els avis , però que estava pendent de que la caldera , el reactor, la
tuberia... no s’apaguessin i que els camions sortissin puntuals cap a la nomina
dels nostres pares ... per a que poguéssim tenir la possibilitat de marxar .
Ara les coses son
diferents , les comunicacions han canviat molt , els governants de Flix parlen
amb els ulls encesos del projecte del meandre , de la planta nova fotovoltaica,
de la descontaminació de l’embalse ... de ... en fi de moltes coses que fan ...
que em senti mes que mai Flixanco
, que vegi sense cap mena de dubte que he fet el que tenia de fer , ni mes ni
menys ... que el poble ha complert ... donant-me oportunitats d’estudiar , de
fer Ràdio , premsa , teatre , treballar ... en fi que sempre em estat un poble
punter i pioner ... total que tinc la
sensació per primera vegada ... que estem en PAU .
Se que és un camí
sense retorn , i se que quan arriben a la gasolinera ... es fa un silenci dins
del cotxe que esperem ser capaços de fer
entendre a la nostra filla .
Que aquets any
sigui al menys ... la meitat de Bo que el darrer .
M'agrada el que comentes de Flix... El poble i la seva gent es mereix tirar endavant, deixant enrrera la grisor.
Una abraçada amb espurnes flixanques,
