19 Gen, 2006
QUART APUNT
Sobre els papers de Salamanca i el veí fumador .
Desprès de la frenètica posta en marxa d’una familia de treballadors , que si els bocates, que em poso , la nena ... que te gimnàstica ... l’estenedor ... que plourà ... que vens a dinar ??? ... s’ha d’anar a comprar el regal del cunyat que es els seu cumple ... qui es queda el cotxe ?? ... i les claus ... ahir el portaves tu ... pensa de trucar als iaios que ... en fi ... el terratrèmol de cada dia per tal de sortir de casa just per no agafar gaire embús i arribar els dos a treballar a l’hora .
Arribem al replà l’ascensor va a amunt i avall , normal tots els veïns quasi sortim al mateix temps , arriba casualment l’ascensor vuit , pugem i posem la clau per anar al pàrquing , al segon puja un veí ... cigarreta encesa en “ristre” , la seva cara ... tot un poema ... però ell cap a dins ... el pobre noi ... no sabia on mirar ... lògicament ens ha empudegat ... quan a baixat a la planta del carrer ens hem mirat ... i com som dos ex fumadors , hem entès que aquell fumador no pugues aguantar fins al carrer per encendre la cigarreta ... però ens ha empudegat .
Pugem al cotxe posem Catalunya ràdio i el Toni Bassas ens recorda que anem justets de temps i comença a explicar les noticies . Els papers de Salamanca ja son de camí ... casi com un gol del Ronaldinho .
I no es per menys desprès del que ha costat recuperar-los , fins al darrer dia , amb prohibició municipal de carrega i descarrega ... en fi ... lo bo d’això és que quan arribo al despatx i comento que ja tenim els Papers ... salta Josep i diu ... i tant ... resulta que els intel·lectuals i investigadors de Castella han fet cues interminables per tal de consultar els documents per les seves tesis apurant fins al darrer moment ... ens em fotut la primera “carcajada” del dia . Em decidit ... que demanarem oficialment a l’arxiu les estadístiques d’us dels document retirats per part de investigadors no catalans .
Vinga companys ...
17 Gen, 2006
TERCER APUNT
Sobre les sevillanes i el català de Flix
Ara mateix vinc de dinar de casa el Pescador... d’ell sols sé que va estar embarcat a la mercant uns anys com a cuiner i que ja ens fa uns altres quants que te un petit restaurantet de menú i esmorzars prop de la feina . Crec que és diu Josep Maria .
Resulta que avui és un d’aquells dies que t’irrita tot , fins i tot he discutit gratuïtament amb un dels programadors sobre la qualitat de l’ensenyament ... , les vocacions dels ensenyants ... en fi ... conversacions que abans tenia a peu de barra ; avui ha arribat a un apassionament desproporcionat crec que fins hi tot he cridat tant que em podien sentir des de la plaça dels patos .
Us foto la vara sobre això per que me’n he donat compte , i crec que això és important .
M’explicaré hi ha dies que ho engegaries tot riu avall i hi ha dies que tant te fot tot , crec que lo important es fer un pas enrere i prendre perspectiva sobre l’assumpte .
Faig “proposito de enmienda” de ser mes tolerant i sobretot ... de no complicar-me la vida en discussions ...
Per cert avui Josep Maria m’ha fet un rapet im... pressionante . I aixì torno als temes que mes m’agraden explicar , els de la vida del dia a dia , de la cara de la filla de Josep Maria fins als ... de servir dinars i veure que arriba un a les 15 passades i preguntant com sempre que hi vaig ... que dinarem avui ??? . M’he llegit
Ah i sobre el títol de l’escrit d’avui ... que cada un faci la seva reflexió , jo procuraré no fer gaires faltes ... però a partir d’avui eh ???.
Força companys
17 Gen, 2006
segon apunt
Tant se val ... però ara que tinc un ratet us plantejaré una reflexió sobre la meva generació .
Es que ens han tocat tots els premis, com no hem tingut de lluitar per la llibertat , i contra la manca de recursos , sembla que ho hem trobar tot fet ...
Pues NO , hem passat com la generació de tontot, que em vist com els germans grans passaven dels pantalons curts al macuto i la melena , i hem vist com els nostres pares anaven a l'enterrament de Franco i desprès a rebre a Terradelles .. en fi . Els que els hi va tocar .
A nosaltres els que ens ha tocat es lo de treballar i treballar i estudiar i estudiar els que hem pogut , això si complidors, nets i afetiats, puntuals ... i sense destacar massa , no sigui cas que féssim quedar malament a algú, total : que ens em menjat mes marrons que la generació anterior , però no hem sortit a la tele .
Els d'ara ... i això vol dir que ja començo a ser gran . No han fet la mili , tenen lo de la reducció de jornada per maternitat, saben on estan totes les ajudes i beques ... i no marxen de casa fins als 40 , total que el jornal s'el pentinen en viatjar i fer vida de milionaris. Com no es poden casar ... pos a casa els papes i a dilapidar el sou .
O sigui que nosaltres sempre de pobres , abans pq no en teníem i ara pq no en tenim .
No us sembla que això de la mili tindria de comptar a l'hora de jubilar-nos ??
O que les mares que no han tingut reducció de Jornada els hi computes d'alguna manera ...
No us sembla que si algun partit ho poses al seu programa ...
vinga compis ...
