14 Mar, 2007
Dimarts i 13 i jo agafo la Renfe cap a Barna
Ahir vaig tornar a anar a Barcelona , amb tota la fe , estava a l'estació a les 7:30 en punt per agafar el tren de les 7:50 .
Quan vaig arribar a la taquilla , una cua ... em quedo clavat en mig del vestíbul , mirant el monitor de properes sortides , per tal de localitzar el tren que m'habia dit Ester , en aquell moment, zas ... Josep que venia amb el turbo posat per tal d'entrar a les 8 en punt al despatx , va tenir temps de posar-me a la cua .
En arribar a l'andana , no era difícil averiguar quina era , sort vaig tenir de trobar-me amb Juan Carlos, que anava també a Barcelona , però no al mateix lloc que jo, em vaig deixar portar , i aquest cop vam seure els dos , pel Camí vam arreglar tots els temes locals , autonòmics, d'alineació del Nàstic... i varem fer propòsit del proper viatge aprofundir en els temes comunitaris ,no vaig veure ningú dret i el viatge va anar sense novetat. ( quina cosa eh ? ).
Eren les 9:20 i sortia victoriós de Sants Estació direcció a Plaça Espanya on a un dels pavellons de la fira tenia "el evento de microsoft" ... quins noms eh ? , a mig camí vaig pensar que aquest americans ... no acostumen a fer massa be el tema del catering , és a dir que segons el programa a les 12 hi havia un mes que sospitos "Almuerzo" , que l'experiencia em diu que es un petit entrepà i un cafè ... en resum... que el dia pintava que no dinaria "com deu mana" , i vaig decidir parar en algun lloc a "esmortzar" per agafar forces , no sigui cas que arribes a casa a les 20 totalment deshidratat.
Per el carrer Tarragona , vaig pensar bon nom , aqui ha d'haver algun lloc per esmortzar , mes que res al veure que era una zona d'oficines i s'apreciaven molts "corrillos " pels portals de treballadors fumadors, curios no ? a cada portal de cada edifici hi havia un grupet de fumadors , molts portaven penjada la targeta de fitxar o d'acces al seu lloc de treball... cosa que em va fer pensar en temps que triguen en baixar de la planta 18 o 20 al carrer ... i quants cops ho fan al dia ... i que tenen de fitxar segurament per recuperar desprès ... doblement esclavitzats, quina sort que ja fa mes de 3 anys que no fumo .
Desprès de descartar dos llocs, precisament per que estava ple de gent fumant ... em vaig fixar en un lloc que tenia tota la pinta de fer bons esmorzars , estava prohibit fumar, estava ben Il·luminat , i es veia net ... era una barra llarga de fusta , de les que costa de mantenir netes, tenia un menjadoret amb 4 taules , plenes de gent i a la barra hi havia un lloc just davant dels aparadors refrigerats on hi havia tota una col·lecció de truites ... vaig pensar ... que bones ! però i si ... en fi pintava que estava net i els aparadors eren coberts i refrigerats com sempre m'explica Ester que han d'estar ... vaig descartar les truites ... millor un petit entrepà i un talladet ... estava fent les meves cabòries quan de sobte surt de lo que semblava la cuina una senyora amb bata i davantal (impecables) , d'uns 60 anys i amb aspecte d'haver viscut tota la vida en el mon de l'hosteleria. Duia un plat a la ma fumejant , la vaig seguir amb la mirada fins que va ser en front meu, duia una truita recent feta i quan estava posant-la a l'aparador li pregunto ... Bon dia ... que les fa vostè les truites ? , se li va iluminar la cara , de contenta , i em va respondre , i tant ! que li sembla a Vostè ? ( vaig pensar ... una profesional de l'hosteleria com deu mana), vaig comentar-li totes les truites de l'aparador , ella m'anava corretgint ... total ... que la que m'interessava era la radera ... li vaig preguntar de que era i tota contenta , com un artista explicant la seva obra , em va dir de que era , i si volia llesquetes de pa amb tomàquet i que volia per veure ... era una truita deliciosa de mongeta tendra i pernil ... la vaig felicitar , varem parlar de truites un ratet vaig pagar ( un dineral) i en marxar vaig fer la reflexió de a aquella senyora potser li havia fet un petit homenatge en un lloc en que tothom te massa pressa .En fi que si em descuido faig tard .
salut
11 Mar, 2007
Bizarri , Sant Magí i Santa Tecla de centrals, Portillo Maravillo i la trucada d’Eloi.
Bizarri , Sant Magí i Santa Tecla de centrals, Portillo Maravillo i la trucada d’Eloi.
Ahir mirant el Barça Madrid a casa d’una amics , comentàvem que sempre que em preparo un partit , tema PPV o senzillament pensar en que a tal hora hi ha futbol, o perdem , o es un partit d’aquells que fan perdre afició .
Els companys de la feina saben, que no soc un gran entès, però que m’agrada mirar un bon partit tipus el Liverpool-Barça ... , no se si intencionadament ... em van dir que el Nastic-Sevilla , partit molt important en aquestes alçades de la lliga començava a les 19 h, total que avui hem fet diumenge de sofà mirant una pel·lícula... d’aquelles que mires amb un ull sol i que costa mantenir-lo obert, no per la pel·lícula sinó per l’hora .
Pensava escoltar per la ràdio el Nastic Sevilla i anar endreçant una mica les meves lleixes de l’estudi i triar un llibre dels de Ester per començar a llegir , total que em truca Eloi , el meu fillol , per felicitar-me per la victòria del Nàstic , la veritat pensava que m’estava fotent el pel , poso la tele i a la sexta , patapam el comentari d’aquell locutor que crida tant explicant l’ocasió perduda del Sevilla de posar-se líder de la lliga ... bueno bueno ... que els del Nastic no son coixos eh ?.... em de reconèixer que Bizarri ha guanyat el partit , i que els rebots de la defensa que sempre van a parar als contraris en d’altres partits , Sant Magí i Santa Tecla han estat per la faena , junt amb un pal , de deixar la porteri a de Bizarri Maravillarri a cero.
El golas de Portillo Maravillo de cap impecable ... pot ser encara hi ha esperança no ? a veure que diu la premsa sobre les possibilitats matemàtiques de romandre a Primera i estrenar les noves instal·lacions a la lliga de les estrelles , avui els del Nastic han estat per sobre .
Salut
27 Feb, 2007
Pel camí de la feina, El noi que m’ha tractat de vosté i el ranking de TINET
Pel camí de la feina, El noi que m’ha tractat de vosté i el ranking de TINET.
Avui en lloc d’un sol tema , m’atreviré amb tres, a veure si m’ensurto.
Sortim de casa a les 7:30 “every day” de moment triguem 25 minuts fins a la rotonda “criminal” de l’avinguda Catalunya. La veritat és que no tothom pot anar a treballar amb la teva parella i caminant, tot un luxe desprès de molts anys anant de bòlit per temes de tirar endavant una nena petiteta, i torns de “escorxadors” obligacions laborals extremes i horaris de “guarderia” i menjadors.
La reflexió mirant el mar que intenta fer-se lloc per darrera del polígon industrial és que realment fa un mes que ho podem fer, que ens fem vells ... mentre la nostra filla és fa gran, i que tenim d’aprofitar-ho .
Mentre miro el mar , descriminant els fumerals i els dipòsits de combustible , endevineu que he trepitjat ?
... pues no ...
però m’ha anat de molt poquet , Ester que sempre està al tanto m’avisat i he evitat l’empastre monumental . A partir d’aquest moment he començat a contar-los . Poso en marxa una aposta a veure quants elements decoratius de voreres ... mira que hi ha muntanya en aquest rogle eh ? ... he contat des de el carrer nou de la zona de Sant Pere i Sant Pau fins a L’avinguda Catalunya, uns
Paso al següent tema , aprofitant que he fet la reflexió de que ens fem vells ... tornar de treballar ho fem amb Bus , penseu que hi ha ganeta a les 15h . Avui Ester li toca tarda i he pujat sol a dinar ... com sempre en pujar al Bus “BUSco” lloc per a seurem ... no se ... no per la edat eh ? ...
Sempre he BUScat la postura més reposada ... i els conductors de
Total, que en aquesta hora el BUS està ple d’estudiants , que si carpetes, que si bates ... em seg al costat d’un noi tot equipat eh ? Telefonillo d’ultima generació , auriculars, motxila de marca, pantalons als genolls i com no amb una arracada al llavi , a la segona “parada” de l’avinguda PPCC , va i em diu “Perdone señor ... puede dejarme pasar ?” ... m’ha matat , jo que em sentia jove ... recordava els meus temps d’estudiant , hasta portava els auriculars escoltant les news. .. pos eso ... que dec fer cara de señor ... snif.
Lo del ranking de tinet ... tot un misteri , aquest mati estava com un dels blogs més actius i sortia amb 365 lectures ... i ara no estic ni al mapa ... trucare als compis de Tinet a veure si m’ho expliquen , però d’aqui una petició per a dotin aquest servei tant potent d’eines mes txules i evitin que la gent marxi a altres dominis.
He posat mes fotos i blogs de compis .
Salut
20 Feb, 2007
La mort de dos il·luminats.
http://www.20minutos.es/noticia/201499/0/futbolin/muere/inventor/
Resulta que lo del futbolin ... que us he d’explicar dels partidassos que es munten encara amb apostes , i qui perd paga ... qui mes qui menys hi ha jugat o juga, i el mes bo ... quan en trobem algun en algun bar ... no podem reprimir-nos i tirem ... ara ja es deu tirar dos “Leuros” . “Pues eso” lo que us volia dir abans d’embolicar-me , és que tot i que els jocs d’ordinador i els programes de Futbol per a les videoconsoles , estan molt lograts , mai superaran al futbolin , mes que res com a lloc de trobada no ? . el Pim-Pom també ha fet la seva labor social , i la diana ...
Lo del “Mando” , recordo quan va arribar la segona , (luacheefe) que deia el padri, total, que ens teníem d’aixecar per a prémer el boto deEn fi que han mort dos inventors com els de “despues”.
4 Feb, 2007
Tenir Blog, Les Calçotades ,els Tarragonins, i el Nàstic ha emptat fora.
Fa un any ja de l’apunt del Blog de l’helicopterorero calçotaire. Els Tarragonins , i l’empat del Nàstic.
Tenir un Blog és una experiència, molt recomanable, i llegir-ne d’altres també; m’ha demostrat que la gent del carrer encara creu en els valors, en la feina ben feta, en la il·lusió i en el sacrifici personal i sobretot en l’amistat . Els meus compis de la llista no s’acaben de decidir a fer servir els RSS .ni a posar comentaris, cosa que vaig demanar als Reis , però en canvi si que em responen via e_mail. En fi KEIFAREM .
En una revista vaig veure que avui en dia , dins de les comunitats internataires, quasi tothom te un Blog .Us recordo , que això del Blog és com el gimnàs ,que no sols l’has de pagar, sinó que hi has d’anar. Ho dic per si us animeu a tenir-ne un , assolireu un comprimís amb la parroquieta de gent que espera a llegir-vos. Pos eso, que ja fa un any del meu Blog ... el vaig mantenint ...
