14 Des, 2006

Les stars ... els tontots

No volia que s’acabés l’any i no tenir cap apunt al blog corresponent al mes de desembre. Com podeu veure els de la meva llista de compis , aquest mes no us he fotut gaire la pallissa.

Estava pensant en fer algun motiu nadalenc, però aquest any encara no m’ha agafat cap vena consumista, encara no m’ha arribat l’esperit nadalenc i ni tant sols se que posar a la carta dels reis.

L’estat d’ànim , entre unes coses i altres no és l’optimista que en mi acostuma a ser ... sembla que estigui obligat a estar sempre content ... no se ... ja sabeu que aviat s’em passa ...

El títol d’avui be per una nova experiència que estic passant dins del mon laboral , i que m’està il·luminant sobre la manera de sobreviure que te la gent i que diu molt de ells mateixos ...

Qualsevol cosa per tal de semblar un pam mes que els altres ... qualsevol cosa per tal de tenir mes diners... qualsevol cosa per tal de fer-se amb un estatus diferent als seus iguals ... i quan totes les maniobres fallen ... a buscar ramat per fer pressió social...

Desprès hi ha la classe de gent que confiem en que tothom te el que es mereix tard o d’hora, que si es fan les coses be ... sols es qüestió de temps ... que s’ha de ser treballador i puntual ... i sobretot que amb il·lusió i ganes de fer les coses be ...

Pues no . Hi ha gent que per defecte , son bons ... senzillament perquè si ..., fulano ho ha dit i l’ha portat ... i diu que remata uns corners de cap ... que te una esquerra de seda per a solventar tots els problemes de l’equip , i que no es pot escapar ... que li tenim de pagar un paston i tal i qual ... que no sabem que hem fet fins ara sense ell ... que si no l’agafem ... ens anem a pique ... que ... i resulta que ... al cap de un any ... res de res ... que no rematava els corners com s’havia dit , que a mes es baralla contínuament amb els companys ... normal ... si cobra el doble que ells ... que no te els resultats brillants que s’esperaven ... i que teníem al menys tres xavals amb mes estudis i predisposició ... que no tenien representant artístic ... i que ho haguessin fet millor ... i que continuaran igual ... de tontots ... però els star ... si marxen ... que és lo normal ... continuaran foten el pel vagin on vagin això si il·luminant als que vivim en la foscor .

En fi que hi ha gent que ho te facil per semblar una star i n’hi ha d’altres que tota la vida seran “ un diamante en bruto” , els tontots que empenyent el carro ... els curritos ... i que segurament si s’aturessin ... ja veuríem si els stars ... sabrien pujar la persiana , regar el camp , encendre els llums , fer la compra, treure la brossa ... sense entrar en temes de ser bon company, amic , sincer , honest ...

Els que es pensàven que éren el fills de l’amo , no tenen relleu , quan s’en han donat compte de que no “se necesitan heroes” que no siguin dels seus ... ja estan desenganyats i es dediquen a la complicada tasca de fer el que li manen , i animar als mileuristas .

En fi compis ... continuarem endavant ... confiant en que algun dia ... la boira escampi ... i vegèsim millor , i mes lluny .

Ah i miraré de publicar alguna cosa mes aquest més , quan m’entri l’esperit nadalenc.

Salut


 
Comentaris

Jo només et vull donar ànims per continuar endavant. Aupa Ramon!

Publicat per Montse 14 Des 2006, 14:19

Mu quemao te veo. Ya sabes que en todas partes, unos pelean y otros se llevan las medallas. Pero eso es ley de vida, y más en esta mierda de oficio que tenemos. Eso si, recuerda que a cada cerdo le llega su San martín.

Publicat per Basajauna 14 Des 2006, 14:25

Els que ja sabem que dins estan els enemics fa temps que anomenem "coincidents laborals" a aquells que en el seu temps eren companys.

Publicat per fsv 14 Des 2006, 14:59
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: