21 Ago, 2007
No era el conte del Llop
Poca broma amb el tema del tauró . Desprès de tres dies baixant al miracle per a veure‘l (que al final ha estat “taurona”) , ahir el vam veure , i el vam veure com és regirava contra una colla de gent que l’anava seguint per la platja encara no a 2 m de distancia .
L’animalet , de dimensions considerables , és una espècie depredadora i està dotat de dents que pot usar en cas de sentir-se amenaçat . De fet mentre ho veiem des de dalt de la carretera , és va encarar amb la gent arribant a embarrancar-se una miqueta de cara a la vora ,desprès va fugir mar en dins .
Creiem que ja no tornaria , em vaig quedar parat ... Ester va dir ... va tira que igual torna a sortir ... va afegir ... aquest animal deu estar malalt però ...
La gent de la vora , que semblava una txaranga es va quedar desencisada , estàvem quasi al final de passeig , en direcció cap al “horrible bloc de formigó aquest” i de cop veiem que a la zona on s’havia vist sempre la gent és tornava a agrupar i xisclar ... vaig pensar ... aquesta bestia ha fet molta via per travessar la platja quasi de punta a punta .
Ens vam posar a sobre del “mamotreto” i vam arribar justet per veure la batalla dels de l’aquàrium i en la vertical com el posaven a la furgoneta , que escoltada per motoristes de la municipal van enfilar cap Barcelona saludant a la gent ... “mirando al tendio” .
Em perdonareu els compis de les imatges de Tarragona ... no dúiem la càmera de fotos i les del mòbil les hem autocensurat. Ja hi ha prou fotos i fins hi tot vídeos a la xarxa .
Poca broma amb els animals salvatges ... que son ... això .
I un toc d’atenció a les autoritats , tant locals com autonòmiques ... no val de res estar-se una setmana fent guàrdia un cop s’ha vist l’alerta per la tele ... la gent quan avisa d’alguna cosa ... no sempre és el conte del llop .
Salut
7 Ago, 2007
UN TEMA ... DIGUEM ... DELICAT !
Mireu aquest article , diu , que els homes viuen sis anys menys , de promig , que les dones , continua parlant sobre comunitats autònomes i mes dades que espero siguin del vostre interès , o no ! . El complemento amb aquest altre, que ve a dir que les dones segons l’INE viuen mes que els homes , però deixem-ho en que viuen 5 anys més, per el tema d’arrodonir i sempre donant una mica de peixet .
En resum , que si us fixeu en les excursions de jubilats que ronden per la nostra ciutat , veureu que és una realitat , que hi han mes senyores que senyors .
Comentant aquest article, un dels meus soferts companys de feina que és una de les persones més intel·ligents que conec, va anar més enllà, proposant que: com els homes, en definitiva treballen mes temps que les dones , en proporció al temps que aquestes viuen , s’haurien de jubilar 5 anys abans , no sis com diuen les estadístiques , en 5 ens conformaríem .
Gran idea ! vam dir tots (a la sala tècnica on treballo som 7 homes i una dona ) , podríem muntar una plataforma ... començar a recollir signatures ... que si tal ... que si qual ... però no ho vam dir tant en conya no ! .
No hi ha col·lectius com els miners, o els guàrdia civils que tenen una edat de jubilació inferior a la de la resta de mortals? no donen un dineral vitalici a un polític que ha estat tres anys director del FMI ? no cobra un ex president del govern ? no cobra ... “tokiski” ?.
A que “no n’hi ha” de fer una llei que sigui un fidel reflex de les necessitats socials d’aquest país, per a que tothom tingui la condició d’igual ... i si les estadístiques diuen que els homes vivim 5 anys menys ... deixem de treballar 5 anys abans, no seria just ?
Salut i força
24 Jul, 2007
DARRERA L'ESCUT DEL CARRER MAJOR
Un dia venia de buscar tartranyes de la sèquia de l’estació , era un lloc secret , a l’estiu s’ha anar canviant de lloc per a tenir-ne sempre. Anava amb la bici heretada del mano , l’ eixartell i una bossa especial de plàstic amb una tapa de drap que m’havia fet el meu avi .
En arribar a casa, directe al safareig a preparar tot el fato per anar a pescar , encara no havia picat cap anguila ... la veritat és que ja estàvem quasi a l’agost i no contava pescar-ne cap , estava preparant la motxilla ... també heretada quan ve ma mare cap al safareig , li agradava molt anar al safareig a l’estiu , i netejava la fruita de l’hort i xalava molt menjant-se la sota el “chorro” de la mengera, sempre em feia envejeta i acabàvem tots dos menjant sobretot préssecs d’aquells empeltats que els hi deia de tomata i que ara es diuen “paraguaios” .
Ma mare sempre ha tingut molta picardia , i veia que tenia alguna cosa a dir ... feia masa preguntes ... ella no preguntava mai gaire cosa i deixava sempre molt espai ... encara ho fa ara ... però aquella tarda es veu que tenia alguna cosa ... i que volia alguna cosa de mi ... entre mossada i mossada i amb la mirada dels gats ... al final ho va soltar
- Sabs si el mano ... no se ... igual ... resulta que ... bueno ... que em sembla que surt amb alguna noia .
Al final ho va soltar , em vaig quedar parat i com no sabia res ... pues ... no sabia res ! .
Va continuar ... el veig una mica ... diferent ... mira a veure si t’en enteres d’alguna cosa que ja sabs que el teu mano ...
Bueno ... li vaig dir Ja miraré a veure .
La veritat és que el meu mano estava embolicat en coses del grup de joves parroquial , i tenia unes carpetes misterioses i em portava a alguna reunió on es llegia coses molt rares , i ara estaven preparant una ballada de sardanes al carrer per a fer no se que de la Senyera .
Els amics del mano ... amb els que em vaig fotre el primer quintet ... eren gent que apareixien i desapareixien del poble , a les laborals ... estaven molt barejats amd diferents edats ... nois i noies .. estudiants ... treballadors de la fàbrica ... de tot .
Vaig trucar a Pitoi , i li vaig dir l’encàrrec que teníem de ma mare de fer un seguiment , vam començar la operació de recerca , aquella mateixa nit ja vam veure alguna cosa ... anava amb una noia ... morena ... vam dissimular i en un cop de pedal vam canviar de direcció , però vam retornar al punt de partida per seguir el rastre fins a la porta de L’ajuntament ... alli els vam perdre ... no sabíem si havien marxat cap al “parque” ... carrer amunt ...
Ens va fer pensar que ens havien vist i s’havien amagat ... i així va ser , estaven asseguts a terra darrera l’escut , ens vam acostar ... per saludar eh ? va ser el primer cop que vaig conèixer a Mari , aquell any era pubilla de les festes i vaig pensar ... mira el mano ...
No vaig dir res a ma mare i vaig guardar el secret ... en un tres i no res Mari és va convertir en una mes de la família .
D’aquella nit d’estiu fins ara han passat moltes coses , que segurament els mes amics ja sabreu de la vida del Mano i Mari , però us volia explicar aquesta historieta .
El dissabte passat vam ser molts els amics i amigues , i família que vam compartir amb vosaltres els 25 anys de casats .
Que no s’apagui la brasa que vareu encendre darrera d’aquell escut de pedra .
Per molts anys.
11 Jul, 2007
PLAT !
Plat !
Ja fa un parell de dies , que vaig llegir en el “semanal” una entrevista a un famós , perdoneu que no us dongui la referència exacta , el que importa és la reflexió .
L’home en qüestió deia mes o menys “ Este és un pais del tiro al plato, cuando alguien levanta el vuelo ... siempre hay alguien que dispara “.
Quanta raó te aquest home , sense ser monjo budista ... quina gran veritat ! , el cas de alguns compis (xics i xiques) que estan sofrint el tir al plat en aquest moments .
Ànim a tots/es .
Una altra cosa que em fa molta gracia és això de la sort ... resulta que t’has fotut un fart de pencar, estudiar, sofrir i sentir els colors de la camiseta , ajudar a tot bitxo vivent ... fent allò de “haz bien i no mires a quien” ... i quan les coses comencen a rutllar ... resulta que has tingut molta sort ... o que ... estàs endollat .
En fin
29 Jun, 2007
La Pineda , Tot un món per descobrir
La Pineda , per motius familiars , sempre ha estat la nostra platja , i des de que vam tenir la nena petiteta , va ser i és un lloc ideal , abans i desprès de port-aventura .
Sempre hi ha alguna cosa , tant per als grans com per als petits , ben organitzat , amb programes de ma i ara per Internet , cosa que m’ha fet escriure el post d’avui .
Si navegueu una mica per la pàgina de Vilaseca entendreu el caliu cultural i de activitats d’estiu , no sols pels veïns de Vilaseca , sinó per tothom , ningú és sent foraster .
No hi ha aglomeracions , està a prop de Tarragona i encara és pot aparcar , a segona línia eh ?
La platja està ben cuidada pel Port de Tarragona i cada any és mereix la Bandera blava , a mes per passejar a la nit o per pescar , és un lloc ideal , tot i que ara no piquen gaire . També han fet un carril bici que pots anar fins Salou sense tocar la carretera .
En fi que esperem que no és massifiqui, que l’ajuntament de Vilaseca cuidi aquest entorn com fins ara, que ho descobreixi molta gent i sigui un referent de la nostra costa .
Salut
