25 Nov, 2006
Los de los Chiripitiflauticos
Ahir , dia de la investidura
de José Montilla , vaig trucar al “mano”
, per saber si estava al Parlament , efectivament, hi era , i, em va comentar
amb qui , els quals jo coneixia perfectament. Em vaig sentir orgullós, com tots
los de casa ,igual que us contava un altre dia , és aquesta la generació que
ara li toca treballar pel nostre país .
Però quan vaig passar llista
mentalment de la gent que estava al parlament ahir, uns com a diputats , altres com a directors territorials, o en el cas del mano com a Delegat del Govern
sortint , em vaig adonar d’una cosa que amb Ester , i la gent de la nostra
quinta , ja havíem comentat , no hi havia ningú dels nascuts a la dècada del 60
, al menys de la meva orbita .
Quan ho vaig comentar en veu
alta , Ester , quasi sense mirar em dona un llibre dels que es tenen ... i que casualment
estava llegint. Inclús... tenia la pàgina marcada amb reflexions de gent
nascuda als 60. El llibre és de Ignacio Elguero, i es titula : Retrato
generacional de los nacidos en los 60, - Los Niños de los chiripitiflauticos- ,
hi ha coses escrites per gent famosa de
diferents ideologies, en les que coincideixo , a veure que us semblen:
Mercedes de La Merced (1960) .- Vinculada
al PP i Llicenciada en Geografia i Història, .
“es verdad que , de
los que nacimos en la década de los sesenta, ninguno o casi ninguno tuvo
oportunidad de entrar en politica y acercarse a puestos de responsabilidad,
porque no quedo sitio; y si no lo tienen ahora , se les puede pasar el turno
... los nacidos en los setenta ... vienen empujando mucho.
Lorenzo Silva (1966) http://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Silva
“...No somos una
generación comprometida politicamente pero porque nos han dejado sin entusiasmo
nuestros mayores . Si somos una generacion con ideologia, pero no hemos entrado
en politica porque no tenia sentido, estaba todo repartido, pactado
Trinidad Gimenez : Secretaria
de Estado para Iberoamérica PSOE.
“… Creo que la nuestra no es una generación activa políticamente. Si es
comprometida en lo politico y en lo social,… no somos activistas .
Fran Llorente (1966) Periodista.
“…nos encontramos muchas cosas resueltas… casi todo hecho: la democracia
, por la que se habian peleado otros, toda una organización social y sindical
que dirigian otros …
Hilario Pino (1962) http://www.hilariopino.t3.to/
“… con nosotros lo que paso es que políticamente no nos necesitaron …
los que corrieron delante de los grises … empezaban a ocupar puestos, a militar
en los partidos , y cuando llegamos nosotros… Ellos lo habian vivido … Entonces nosotros eramos los primeros
modernos que nos beneficiabamos de todo… las generaciones anteriores se
hicieron con el poder, se han establecido, y ahora corremos el riesgo de que
los que vienen por detrás nos salten…”
Totes aquestes opinions i altres m’han fet reflexionar . Sobretot, lo
de que els que venen empenyent ens saltin , estan mes ben preparats que
nosaltres i són més solidaris, ja que
nosaltres ens varem tenir que buscar la vida en un entorn més competitiu i
pràcticament no érem gregaris , ara els hi diuen mileuristas ...
Totes les generacions,
opinen que la seva és la mes “putejada”,
no ? esperem que com deia el savi “el
temps sempre posa a tothom al seu lloc “. Tot i que sembla que ningú està
conforme en lo que li ha tocat .
salut
Jo crec que aquesta generació ens hem autoinvestit com a "espectadors polítics", és a dir, veiem, opinem, critiquem, però sempre des de fora, d'una manera virtual, sense entrar-hi de debó, i realment no m'he posat a pensar en les causes que ho han provocat.
Creo que el tema fue que, cuando murió el dictador, los principales puestos políticos estaban ocupados por los que lucharon en la clandestinidad, gente mayor que nosotros y que no tuvo ocasión de "hacer política" hasta ese momento. A nosotros nos pilló demasiado jóvenes para haber sido disidentes y demasiado pronto para entrar en las juventudes de los partidos. Si a eso le sumamos el desencanto habido en el periodo post-UCD es normal que no haya gente de nuestra generación. Otro tema es por qué, a pesar de ser, hoy por hoy, el soporte económico del país, no somos el objetivo prioritario de los partidos. Quizá sea porque nos saben desencantados...
Es veritat , però la paraula desencant no és del tot encertada ,no estem desenganyats de res, crec que a il·lusió no ens guanya ningu, el que passa es que sempre estarem mirant "des de la barrera". Si saltéssim "al ruedo" seriem més radicals .
Però deu ni do el que hem treballat .
Vec que l'Ester i jo tenim i llegim els mateixos llibres. El cert és que les paraules que tu reprodueixes i també d'altres que surten al llibre com les d'Aitana Sánchez Gijón i Cristina del Valle -permetem que citi tan sols dones- que parlen d'"acomodo" reponen força a com ho vàrem viure o es que no recordem "l'ambient" universitari a la llavors divisió VII de la UB a Tgona. Després de votar per primera vegada al 82, semblaba que ja ho haviem aconseguit tot...
