Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

39. Una arnera singular. Vista exterior del marge que amaga la gran arnera

Tot i que pugui semblar una barraca, és una part d'un gran marge.

Me’n havien parlat i explicat la particularitat d’aquesta construcció senzilla però feta amb enginy . He de reconèixer que no em va ser fàcil trobar-la, però va valdre la pena.

En el camí a Santes Creus, travessant per les torres d'alta tensió en la partida del Murò  ja en el terme  d’Aiguamúrcia però tocant al del Pla,  hi ha una marjada d’uns  cent metres amb una quantitat i diversitat increïble de construccions. Sembla ben bé un petit aparador. Hi trobarem  una barraca mitjana, però molt ben feta, una barraca a mig fer amb dues portes, cosa estranya,  un pou petit i l’arnera que descriurem.

A l’altre cantó del mateix marge hi trobem una excepcional barraca amb dues estances interiors plenes de detalls que descriuré en una propera publicació.

Aquesta marjada m’ha aportat molts elements per a poder mostrar en noves publicacions .

Totes les arneres que coneixia i les que tinc fotografiades, formen par de l’estructura exterior dels marges o de les pròpies barraques (veure la nº 19d'aquest bloc). 

 

Aquesta arnera és diferent, esta feta dins el marge. Té com unes deu passes de llargada i una amplada d’un metre , més o menys , al seu interior s’hi pot caminar dret.

 En aquesta foto és pot apreciar el detall de tres forats al peu del marge.

 

Interior de la cúpual de l'arnera acabada amb lloses planes. Un bon detall per apreciar la senzillesa i alhora grandesa de les construccions i de la tècnica de la pedra seca.

Amb aquesta manera de fer les arneres, suposo que el seu  constructors deurien pretendre en primer lloc amagar les arnes de la vista, resguardar-les de la pluja, tenir-les sempre a una temperatura molt constant i a l’hora de crestar-les i treure’n les bresques de la mel des de l’interior i amb poca llum, perquè les abelles no els piquessin gaire.

Des de l’exterior s’aprecia els detalls dels forats en la paret perquè i podessin entrar i sortir les abelles.

 

Vista de l' interior. El padris i la inclinació de les parets

Les parets del seu interior estan inclinades i es van tancat a mesura que s’enlairen,   la part alta de la cúpula  és tanca amb unes llosses planes d’un parell de pams.

A la paret sud hi puja el pedrís on s’hi col·locaven les arnes, davant de cadascun dels tretze forats a la paret que hi vaig contar.