Un petit parc temàtic de la pedra seca
Si de mi depengés, la propietat de la Cèlia Estrada, a la plana de "la Fesola" , tocant al bosc d’en Borràs, seria un petit parc temàtic de la pedra seca. La feina feta pel matrimoni format per en Joan i la Cèlia, ha convertit un tros de terra d’unes tres Ha. ermes, plena d’esbarzer, pins, alzines, argelagues i d’altres herbes (que el feien pràcticament impenetrable solament al abast dels conills, guineus, senglars i d’algun que altre agosarat caçador), en un jardí de secà amb farigoles, romaní, palitre, julivert, espígols, fonolls i tanta varietat de plantes de casa nostra que estaven ofegades per les plantes espinoses. Ara floreixen totes en mig d’un bosc net, esporgat i cuidat. Necessitaria moltes paraules i adjectius per descriure com era i com és ara: un exemple de bon gust i d’estima de les coses senzilles i nostres
El bosc amagava construccions de pedra seca: barraques, marges, pous i cisternes dignes de tots els elogis. La feina per aquest matrimoni durant mesos, el seu esforç i el bon gust, mereix, com a mínim, el reconeixement dels qui sentim el batec de la pedra seca.
És un gran exemple per a tots, palesa en aquella dita tan nostra: - de qui ho ha vist i de qui ho veu!
Aquesta propietat està molt a prop del camí del mas d’en Roig i a uns centenars de metres de la nostra joia, el cossiol del Soleta.
Des de fa molt anys conec aquest lloc, de com estava de malmesa i tapada d’esbarzers la seva barraca principal, ara grandiosa i majestuosa presumint dels seus tres cossos, de les seves pedres de la base grandioses, quasi megalítiques.
Hi trobem metres i metres de marges reconstruïts, rectes i ben alineats. La barraca arreglada amb destresa i delicadesa, un pou, foradot o cisterna al descobert del que hi va arrelar, fa anys, uns arbre que ara hi sobresurt, uns rocallisos, nets i faixats per uns petits marges, que ens descobreixen la pobresa d’aquestes terres pel seu conreu.
Tot plegat una gran exposició de construccions de pedra seca digna de les millors lloances, tan per aquells que les varen construir fa tants anys per necessitat com pel matrimoni que ho refet per voluntat i estima. Lamentablement ni les fotos, ni aquest text transmeten totes les sensacions que un sent al contemplar-ho
Enhorabona Joan, felicitats Cèlia.
Casualment varem trobar aquest indret. És una llàstima que no estigui senyalitzat. La vostra descripció encara es queda curta per expresar el treball que si ha fet. perquè no està millor senyalitzada?
Publicat per Joan Mª Porcat — 11 Ago 2009, 10:07
Casualment varem trobar aquest indret. És una llàstima que no estigui senyalitzat. La vostra descripció encara es queda curta per expresar el treball que si ha fet. perquè no està millor senyalitzada?
Publicat per Joan Mª Porcat — 11 Ago 2009, 10:09
He rectificat el que en la fitxa original deia " Plana del Casals", és en realitat "la plana dela Fesola" i la propietària és la Célia Estrada.
M'agrada que els lectors em facin indicacions. gràcies Nuri
Publicat per manel — 16 Des 2009, 12:53